El 2014 ha estat declarat des de la Comissió Europea l’Any Europeu de Lluita contra el Malbaratament Alimentari. La consciència mundial augmenta i cada vegada hi ha més persones que reclamen mesures eficients per fer front al desgavell provocat pel gran i globalitzat entramat agroindustrial. La fotografia actual reflecteix la paradoxa que gairebé nou-cents milions de persones fan una dieta insuficient i pobra arreu del món, mentre que un terç de les persones dels països més rics tenen problemes d’obesitat per causa d’una alimentació excessiva o inadequada.
Cada català malbarata prop de 35 kg d’aliments cada any
Segons dades de l’Agència Catalana de Residus, a tot el món es malbaraten aproximadament 1.300.000 tones d’aliments, que percentualment vol dir que entre un 30% i un 50% dels aliments acaba a les escombraries. Alarmades per aquesta tendència, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Agència Catalana de Residus han elaborat fa poc l’estudi “Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya”. Alguns dels resultats més rellevants mostren com a les llars catalanes aquesta xifra es concreta en 262.471 tones anuals de menjar que van directament a les escombraries, i es resumeix en què cada català malbarata prop de 35 kg cada any. Per la seva banda, dades europees mostren com les quantitats malbaratades que s’arriben a llençar al llarg de tota la cadena agroalimentària arriben fins als 180 kg per persona cada l’any.
La diagnosi dóna alguns consells per reduir aquest impacte a les llars i recomana, entre altres coses, planificar molt bé les compres, vetllar per una conservació eficient dels aliments, posar al plat només el que ens menjarem (un 25% del total malbaratat són restes del plat sense acabar) o aprofitar de manera creativa els aliments sobrers. A banda, també remarca tres tendències que afavoreixen el malbaratament: la baixada dels preus dels aliments, que ha fet que les persones valorin menys els aliments (actualment els aliments són un 14% de la despesa familiar anual, quan fa quaranta anys eren un 35%), les compres cada cop més espaiades en el temps, fet que augmenta les probabilitats que el menjar es faci malbé, i el marcatge de les dades de consum preferent o de caducitat confús, fet que anima a renovar constantment l’estoc familiar.
Si som el que mengem, és important tenir consciència de l’origen i destí dels aliments. Moltes de les persones compromeses amb una alimentació saludable també ho estan amb la problemàtica creixent a escala planetària sobre la mercantilització del menjar. Tot i això, cal recordar que una de les causes més punyents del caos que es viu avui dia envers el malbaratament alimentari rau en el model de producció, distribució i consum que el sustenta.
Us heu preguntat mai on són totes les pomes que no passen el càsting de bellesa dels grans supermercats?
Per malbaratament alimentari s’entén tot el menjar en bones condicions que per causes diverses no acaba sent consumit. La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) el defineix com “les piles d’aliments perduts o malbaratats dins de la cadena de proveïment alimentari orientada cap a producció de productes comestibles per a l’alimentació humana”. Aquestes fuites de menjar es donen al llarg de tota la cadena agroalimentària. La producció agrària, sobretot industrial, cada vegada és més exigent amb uns estàndards de qualitat que en molts casos responen més a criteris estètics i pràctics, que no pas nutritius o organolèptics. Us heu preguntat mai on són totes les pomes que no passen el càsting de bellesa dels grans supermercats? Com s’ho fan els productors de fruita perquè la immensa majoria de peces siguin de la mateixa dimensió, color i aspecte? Deixeu volar la imaginació i imagineu-vos el pitjor. El model agroindustrial penalitza tot el que no respongui als seus criteris i valors i ho deixa fora de la cadena des d’un bon principi. Així, grans quantitats de menjar es queden directament als camps sense ni tan sols ser recol·lectades. En origen també hi ha una altra causa, que en alguns productes pot arribar a ser més important que els criteris qualitatius. Estem parlant dels preus. El mercat global forma part d’un entramat complex en què els aliments juguen a la borsa i l’especulació respon a la seva lògica capitalista. El valor del que algun dia acabarà al nostre plat pot devaluar-se tant que no valgui la pena introduir-lo a la cadena agroalimentària. De fet, moltes de les polítiques agràries mundials treballen per equilibrar produccions i preus, tant en origen com en destí. Malauradament alguns dels mecanismes que fan servir aquestes polítiques responen a la irracionalitat del malbaratament alimentari.
A més, la problemàtica no es limita únicament a una qüestió de justícia alimentària, sinó també mediambiental. Per exemple, s’ha de tenir en compte que el 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provenen de la producció de menjar que no arribarà mai a ser aprofitat. Al mateix temps, el menjar que arriba als abocadors produeix molt de metà, un gas d’efecte hivernacle amb una capacitat d’escalfament 21 cops més forta que la del diòxid de carboni. Aquestes dades mostren com les imperfeccions del sistema alimentari global també malmeten l’entorn i els ecosistemes dels quals formem part.
Per participar en el debat i la reflexió, i per sensibilitzar la població de casa nostra, durant el mes de setembre l’Associació Naturalistes de Girona va organitzar la campanya “La manduca no caduca”, una iniciativa per lluitar contra el malbaratament d’aliments a partir d’organitzar diverses jornades divulgatives i tallers participatius. Al llarg d’esdeveniments diferents com un taller d’aprofitament d’aliments, un dinar solidari amb aliments recuperats, un espectacle infantil o unes xerrades sobre el malbaratament alimentari, es va convidar les persones a participar i crear plegades formes noves d’aprofitar millor el menjar. La valoració des de l’organització ha estat molt positiva i subratllen la resposta ciutadana, de la qual estan molt agraïts. “Amb ‘La manduca no caduca’ la ciutadania pot transformar la prevenció del malbaratament alimentari en un acte solidari”, explica en Sergi Nuss, coordinador de la campanya i portaveu de l’Associació Naturalistes de Girona. Un dels actes dels quals estan més contents i orgullosos, són els dinars solidaris cuinats amb sobrants. L’associació recupera fruita i verdura de comerços de la zona i dels mercats, producte que ja no té sortida comercial però què és perfectament comestible. Amb aquesta recol·lecta fan un gran dinar (amanida, arrossada i macedònia) al qual tothom està convidat. A canvi, qui pot intercanvia algun producte de llarga durada (arròs, pasta, llegums, etc.) que va a parar al banc d’aliments d’Escudella Solidària. D’aquesta manera l’organització d’un dinar popular es converteix en un acte solidari.
Per acabar, us volem presentar una iniciativa molt original de la cadena de supermercats francesos Intermarché. És la campanya “Inglorious Fruits and Vegetables” (‘fruites i verdures sense glòria’). Arran de la declaració de l’Any Europeu de Lluita contra el Malbaratament Alimentari, des d’Intermarché es va despertar la consciència de recuperar totes les fruites i verdures que no arriben als prestatges perquè no compleixen les característiques establertes de morfologia. Així, l’objectiu d’aquest projecte és valorar els aliments que per estètica no serien vendibles, i que s’haurien d’eliminar, però que igualment són aptes per al consum. Si veieu el vídeo, constatareu l’aposta del supermercat per tornar a valorar els aliments per les seves característiques intrínseques i no pels estàndards agroindustrials. Els productes es venen un 30% més barats del preu habitual, fet que també fa més accessible aquesta alimentació a més públic. La campanya també ha anat acompanyada de mesures de conscienciació per als clients sobre el desaprofitament del menjar i la necessitat de recuperar aquest tipus d’aliments.
La problemàtica és global i les respostes per fer-hi front s’han d’articular des de diferents àmbits i escales de treball. Com sempre, el primer és el que comença per nosaltres mateixos. Totes les persones som partícips dels grans reptes socials, ambientals i econòmics als quals s’enfronta la nostra societat. El del malbaratament alimentari passa per ser molt conscients de què comprem i a qui, com ha estat produït, sota quins criteris, com arriba fins a la taula, i quin ús se’n fa un cop entra a la nevera de casa. Cada petita acció, per minúscula que sigui, contribueix a deixar el món millor del que l’hem trobat!
Participeu en els concursos!
L’Associació Naturalistes de Girona ha obert dos concursos coincidint amb la campanya de “La manduca no caduca”. Teniu temps fins al 30 d’octubre!
El primer és el “Concurs de receptes de cuina d’aprofitament”. Segur que teniu alguna recepta espectacular de les rampoines, retalls, escorrialles, desfetes o relleus que queden a la nevera i que convertiu en autèntiques joies gastronòmiques. Podreu guanyar un menú de migdia de cap de setmana per a dues persones i un exemplar del llibre Recicla’t a la Cuina, editat pel Consell Comarcal de l’Anoia.
El segon concurs és per als que us agrada fer fotografies i penjar-les a Instagram. Les imatges hauran de reflectir qüestions relacionades amb el malbaratament d’aliments des de múltiples punts de vista. Per concursar, les fotografies hauran de portar l’etiqueta o hashtag “#joaprofito”. El premi és un sopar de degustació per a dues persones al Restaurant +Cub i un exemplar del llibre Recicla’t a la Cuina, editat pel Consell Comarcal de l’Anoia.
