Dins de la dieta omnívora, el consum de peix és, generalment, molt valorat com a font de proteïna animal, ja que, en comparació amb altres aliments del mateix grup, és més fàcil de pair, té un perfil de greixos altament interessant –és ric en omegues– i dona menys feina als òrgans d’eliminació.

Fins fa unes dècades es pensava que els recursos marítims eren infinits, però avui dia se sap que això és fals. L’informe de la FAO “L’Estat Mundial de la Pesca i l’Aqüicultura” de 2016 destaca que, en els últims anys, es va assolir el nivell màxim de captures anuals de peix i la proporció de les poblacions de peixos que es mantenen dins dels límits de la sostenibilitat biològica ha seguit una tendència descendent en les últimes dècades.

Un augment molt marcat en la demanda mundial de peix ha estat parcialment compensat per un augment en la producció de piscifactoria, que avui dia representa el 50% del peix que es consumeix a tot el món. Però els recursos marins no són infinits i la indústria pesquera necessita una explotació biològicament més sostenible i raonable, si volem continuar beneficiant-nos d’una dieta amb peix de qualitat a casa nostra.

El peix de granja o piscifactoria tampoc ha estat la solució

Hi ha una gran diferència en termes qualitat entre el producte de piscifactoria i el de pesca de captura. Les granges aquàtiques crien els peixos en condicions molt polèmiques per aconseguir una màxima producció (similar al que passa en la indústria ramadera actualment): engreixats en piscines, amuntegats i medicats… Resulta un model de producció amb un peix molt menys interessant des del punt de vista nutricional que el salvatge. I, a més, té un impacte mediambiental que no podem passar per alt, ja que les piscifactories situades sobre el mar contaminen les aigües amb residus i medicaments, i les que són continentals també contaminen el sòl i l’entorn fluvial. És a dir, la producció de piscifactoria no sembla la millor solució a la pesca de captura, ja que només dona resposta a una demanda més gran, però amb un producte nutricionalment menys interessant i amb un impacte ambiental negatiu.

Què significa fer un consum responsable del peix? El poder de la demanda

La sostenibilitat de la producció pesquera és crucial per als mitjans de vida, la seguretat alimentària i la nutrició de milers de milions de persones. La Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament la defineix com “el desenvolupament que satisfà les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats”.

Com a consumidors tenim un gran compromís davant d’aquesta problemàtica. Si l’estat mundial de la pesca i l’aqüicultura es troba en una situació d’alarma, tal com indiquen els informes dels organismes internacionals, és fonamental treballar des de la demanda, i promoure un model més responsable i sostenible. En què es tradueix això en el dia a dia? Bàsicament tenim tres vies d’acció molt concretes per ajudar els mars a refer-se de l’explotació pesquera i promoure un model de producció de granja més sensat.

  • Limitar el consum de peix en la dieta

Des del punt de vista nutricional, el peix és molt recomanable i, si és cert que un consum mínim és interessant (diem, per exemple, que hauríem de fer un consum setmanal de dues racions de peix blau petit per aconseguir nivells òptims d’omega-3 ), també és veritat que no cal consumir-ne excessivament. Hi ha altres fonts de proteïna completa tant en el món animal com vegetal que poden reemplaçar perfectament el consum de peix amb resultats excel·lents, també nutricionalment parlant.

  • Triar espècies menys explotades i que habiten als nostres mars

Segons l’informe de la FAO, hi ha algunes espècies que estan sobreexplotades i, per tant, en perill autèntic si la tendència no canvia. L’organització internacional Greenpeace té una llista vermella d’espècies pesqueres, és a dir, d’espècies que es consumeixen a Espanya i que estan al límit de la seva explotació. És el cas del bacallà de l’Atlàntic, algunes espècies de tonyina, les gallinetes, els llagostins, el llenguado europeu, lluços, rap, salmó de l’atlàntic… Per això, a l’hora de comprar peix, hauríem d’optar pels que no formen part d’aquesta llista i que, en canvi, es troben dins d’un marge d’explotació controlat.

A més, la despesa energètica que suposa el transport i la pèrdua d’accés de les poblacions locals als seus propis recursos, conviden a prioritzar un consum local de les espècies marines. Als mars de l’Estat espanyol, afortunadament, hi ha moltes espècies marines i, per tant, no cal recórrer a peixos que han de fer viatges llargs.

  • Prioritzar el consum de peixos certificats

Hi ha moltes guies, ecoetiquetes i sistemes de certificació per a productes alimentaris marins que tenen com a finalitat informar si una empresa de productes del mar està gestionada de manera sostenible o no. L’objectiu és que, en distingir les empreses pesqueres sostenibles de les que no ho són, els mercats obliguin a millorar el model de producció de les últimes. Les certificacions no sempre es fan a partir dels mateixos criteris, i algunes són més exigents que d’altres, segons el que s’avaluï. De tota manera, tot i que hi ha diferències, un producte certificat sempre serà més convenient que un que no hagi passat aquest tipus de control.

Un exemple d’aquest treball és el de l’Organització Friend of the Sea, que certifica els productes de pesca i aqüicultura sostenibles, és a dir, productes que provenen de poblacions de peixos que no són explotats en excés i peixos amb mètodes que no capturen espècies en perill d’extinció i que no generen impacte al fons del mar, a més que respecten els treballadors i tripulacions. Es tracta de certificacions que controlen els productes pesquers, però també els aliments emprats en la cria d’animals, suplements d’omega-3 (que porten peix i krill), algues, el servei de transport marítim…

Aquesta associació ha declarat fa poc en un comunicat de premsa que “la biomassa d’algunes poblacions de peixos ha tornat a assolir un nivell sostenible (gràcies a les seves certificacions). S’ha salvat d’una mort segura aproximadament vuitanta mil dofins i a dos mil taurons cada any. Ports i flotes han millorat la gestió i reciclatge de residus, i s’han eliminat substàncies nocives per a l’ozó. Les empreses certificades han millorat el nivell de treball de la tripulació”.

Pilar Rodrigáñez Riccheri

Dietista amb perspectiva integrativa

Pilar Rodrigáñez Riccheri

Ara pots demanar cita amb la
Pilar Rodrigáñez Riccheri a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic