Ens dirigim al Baix Empordà per arribar a Calonge i conèixer la família Molla, poesia plena de vitalitat de la mà de la joventut de les filles, Montse, Núria i Neus, i dels pares, Lluís i Maria, que mai han deixat de fer el que les generacions anteriors els van ensenyar. “A casa fem el vi igual que el feia el meu besavi, que també ho va aprendre dels seus avis”. En arribar a Mas Molla se sent el Mediterrani a flor de pell, els camps florits guaitant la fruita, els ceps despertant de l’hivern i l’hort preparat per arrencar una temporada nova. Tot a punt per alimentar d’una manera directa i saludable totes les persones que ens hi acostem. A Mas Molla es dediquen a produir raïm per elaborar vi natural i també a la fruita, des de les cireres que comencen al mes de maig fins als préssecs tardans que s’acaben a l’agost.
Els municipis de Calonge i Vall-llobrega són una mostra de com es manté, malgrat la voràgine de la modernitat, el saber fer de la cultura pagesa ancestral. Un dels elements que ens transporta anys enrere són la infinitat de cellers tradicionals que encara avui són vius a la vall. Tines de fusta que alberguen el suc del raïm de ceps vells i savis. Res d’acer inoxidable, res de materials moderns. Tot el que dóna vida al món del vi als peus de les Gavarres ha nascut de la terra propera amb la mateixa força que la Montse m’explica la seva història com a pagesa i professional del vi. “Jo vaig estudiar enologia, m’agradava molt estar-me a casa però també volia aprendre coses noves”. Aquesta inquietud l’ha portada a conèixer el món del vi des de múltiples perspectives, de la més tradicional a la més innovadora. Ella té el coneixement per elaborar vi convencional i sense vida, i al mateix té l’astúcia de no aplicar-ho a casa seva. “Aquí el vi és viu, el cuidem al camp perquè al celler s’expressi tal com és”.
“Aquí el vi és viu, el cuidem al camp perquè al celler s’expressi tal com és”
M’agrada parlar del vi viu de Calonge, perquè és així com la pagesia de la zona anomena el tipus de vi que fan. El 2005 es va editar un llibre que parla amb molta delicadesa de la producció de vi natural als diferents masos de Calonge i Vall-llobrega. El text relata el fet cultural i històric d’aquest llogaret de la nostra geografia on encara avui trobem un bon nombre de persones que viuen del sistema de policultiu, amb diferents conreus alhora, entre els quals el del raïm per elaborar vi n’és un de molt arrelat a la tradició agrària. També m’agrada arribar al mas i comprar el que des del cor m’ofereix la família Molla. Aquesta setmana estan embotellant el primer vi de l’anyada i ja tinc ganes d’emportar-me’n dues ampolles a casa: una per beure de seguida i una altra per obrir-la d’aquí a uns mesos i poder experimentar l’evolució del vi viu, el pas del temps a través del vidre, la màgia del terròs esdevinguda beuratge. I evidentment em fa molt feliç exercir el meu dret a participar de la política agrària quotidiana en comprar directament a les persones que elaboren els seus productes sense passar per intermediaris i que me’ls venen mirant-me als ulls. “L’etiqueta d’aquest vi sóc jo”, en diu la Montse amb un somriure contagiós que em corprèn.
A diferència de l’última vegada que vaig venir a Mas Molla, el vi que avui m’emportaré a casa ja es pot vendre sense problema a les fires i als restaurants de la zona. Fins que el Decret de venda de proximitat no es va fer efectiu l’any 2013, el vi que s’elaborava en cellers com el de la Montse no podia sortir de la finca per ser venut. “La societat està canviant, ara sembla que tornem al que feia el meu avi, fer producte i anar a mercat a vendre’l”. També es valora més el tipus de vi que fan a Mas Molla, totalment natural sense cap additiu, sense cap procés que el malmeti. És un vi en què no intervenen les clarificacions ni les filtracions tan emprades en la producció convencional. No s’inocula cap llevat, ja que el procés de fermentació és totalment espontani amb llevat que ve del camp. Aquest fet fa que cada bocoi sigui diferent, i que al mateix temps cada ampolla sigui diferent. El vi és viu i fa el seu procés, i justament aquesta és la novetat que a cada vegada més persones els resulta curiosa. La Montse també valora l’efervescència de la cultura enològica dels últims anys i la gent curiosa que té ganes de provar coses noves, fet que, afegit a l’increment de consciència envers la producció ecològica i saludable, dóna com a resultat una acceptació més gran dels vins naturals a Catalunya i a altres parts del món.
A Mas Molla trobareu varietats velles com l’abeller o el blanc de cers, i altres d’úniques al món –com Picapolla moscatella–, que fan que l’experiència de tastar aquell vi sigui única i vibri en la mateixa freqüència que ho fa l’espai on ha estat elaborat. En conserven una de ben curiosa que diuen que va resistir el pas de la fil·loxera: és el jaqué, un raïm negre que segons ens explica la Montse, s’identificava amb les bruixes i la màgia de l’entorn de les Gavarres. Si voleu tastar el vi de la Montse us recomano que concerteu una visita a Calonge, visiteu el celler i feu un tast sota el guiatge dels artistes que l’han treballat. Les trobareu al telèfon 972650136 o bé al correu electrònic montse.molla@gmail.com. També tenen parada als mercats de Palamós i Sant Antoni de Calonge. I per als que vulgueu tastar el vi natural asseguts en una taula amb un bon formatge de pastor us recomanem l’Ànima del Vi i el Bar Brutal, tots dos a Barcelona. Si us hi acosteu, demaneu vi de Mas Molla!
Per a més informació: www.masmolla.com
La Fundació Remença XXI: lluitar per defensar els orígens
A final dels anys noranta, la feina tradicional de la pagesia de Calonge i Vall-llobrega es va veure amenaçada tant pel creixement urbanístic desmesurat de la Costa Brava, amb la consegüent pèrdua de terres fèrtils, com per les normatives sanitàries que afectaven sobretot l’elaboració artesana del vi.
Per fer front als avenços insolidaris de la modernitat, l’any 2004 es va crear la Fundació Remença XXI per tal de lluitar i defensar els drets de la pagesia tradicional. Un dels objectius que van aconseguir va ser declarar l’activitat agrària de la zona Bé d’Interès Cultural i incloure-la dins d’una Zona d’Interès Etnològic.
Actualment, la Fundació Remença XXI continua difonent els valors de la pagesia arrelada a la terra i els mètodes ancestrals de treballar els camps. Els seus membres defensen l’elaboració del vi natural tal com els seus avantpassats l’havien après i tenen clar que cal mantenir l’activitat per fet que el territori segueixi viu. Gràcies per resistir!
