D’on ve?
Sorgeix l’any 1986 de les mans d’un doctor anomenat Alain Delabos, sota la filosofia d’alimentar-se seguint el nostre rellotge biològic i la idea que no s’assimilen de la mateixa manera els aliments consumits en una hora o en una altra.
Actualment s’acompanya aquesta teoria amb l’estudi del morfotip de cada persona. Segons el morfotip de cada persona es diu que emmagatzema el greix d’una manera. Recorda la teoria del cos en forma de poma o pera, oi?
El Dr. Chauchard, que comercialitza actualment un mètode gairebé idèntic, anomenat cronogenonutrició, parla de la mateixa filosofia però afegint el procés de depuració, la teoria de l’índex glucèmic i la del grup sanguini.
En què es basa la crononutrició? Té algun fonament?
La teoria del mètode explica que el nostre rellotge intern rep la influència de factors externs com la llum i les estacions. El cicle de producció de melatonina va relacionat amb el contacte dels raigs ultraviolats que estimulen les cèl·lules oculars. Quan comença a fer-se fosc comença a produir-se la melatonina, i té el seu punt més àlgid sobre les 3 del matí, que comença a disminuir i cau en picat a partir de les 7 del matí.
(Cal tenir en compte, però, que la secreció de melatonina també disminueix gradualment amb l’edat)
També s’explica que la melatonina influeix en el metabolisme de diferents hormones com el colesterol.
La síntesi de colesterol té el seu punt màxim en les dues hores posteriors a la sortida del sol. D’aquesta manera, la crononutrició suggereix que a l’esmorzar hi hagi greixos i que vagin acompanyats d’hidrats de carboni d’absorció lenta, per evitar l’activació de la secreció d’insulina. Bloqueja l’acció de l’HMG-CoA reductasa sobre el colesterol, i evita les estimulacions dels sucres ràpids.
Esmorzar de Cal Calsot
Els estudis en què es basa el dr. Chauchard diuen que el cos, durant el dia, secreta insulina i cortisol aproximadament cada 4 hores, i que per aquest motiu caldria fer els àpats cada 4 hores.
Al migdia caldria aportar també força energia. Sobretot proteïnes (carn) que sacien i faciliten la síntesi de neurotransmissors com la serotonina, la dopamina, l’adrenalina i la noradrenalina. Caldria acompanyar-les de verdures i midons per equilibrar l’acid-base del cos.
A la tarda s’hauria de donar dolç, perquè és quan hi ha més resistència relativa a la insulina.
I a la nit fer un sopar lleuger.
Us sona a la famosa dita d’“esmorzar com un rei, dinar com un príncep i sopar com un pobre”, oi?
Francisco García Olmedo, del Departament de Biotecnología de la Universitat Politécnica de Madrid, declarava en una entrevista que les lleis de termodinàmica es fan igual sigui l’hora que sigui, de nit o de dia. Quan parlem de crema de greixos i calories, sembla que cada professional digui una cosa diferent. Què en penseu vosaltres, de la teoria?
A qui li aniria bé?
Tornant al mètode de la crononutrició i tal com es defineix en la pàgina web oficial d’aquest terme, és un “nou” mètode d’aprimament, una dieta.
La French Agency for Food, Environmental and Occupational Health & Safety va integrar aquest mètode o dieta l’any 2010 dins el seu estudi de les pitjors 15 dietes, perquè promou els greixos, les proteïnes i inclou poca fruita i verdura.
Aquesta dieta permet, d’alguna manera, consumir els aliments que tant desitgem però en els moments adequats. Si no ho fem així, els guardaríem en forma de greix.
Seria lògic dir que s’han de menjar els nutrients més energètics en les hores en què el cos té més activitat, no? Perquè ho cremarem. Però el cos no va així. No cremes justament el croissant que t’acabes de prendre si just després vas a córrer.
A més, no podem menjar els aliments més energètics si estem en mig d’una cursa o just abans de començar-la, perquè el nostre sistema digestiu no ens ho permetria. Podem recuperar l’energia gastada després o hores més tard.
Un berenar dolç? Digues-li a algú que vol fer dieta que pot prendre dolç a la tarda i tota la xocolata que vulgui. Gairebé tothom que té ansietat pel dolç la té a la tarda (falta regular la glucèmia). És com dir-li a un francès que pot prendre carn vermella cada dia i perdre pes. Bon reclam!
Recomanacions partint d’aquesta dieta
Tots podem prendre alguna cosa dolça a la tarda, sempre que sigui de qualitat, i dintre de les calories que necessitem.
De greixos en podem prendre al llarg de tot el dia si ho fem en la quantitat que necessitem i sobretot si són de la millor qualitat.
És l’energia el que hauríem de controlar a la nit, a no ser que l’hàgim de recuperar pel que us comentava de la pràctica d’exercici intens.
Els sopars lleugers són una recomanació per a tothom. Sobretot si no practiquem molt esport i hem donat prou nutrients al llarg del dia. A més, necessitem que el nostre fetge i intestins no tinguin molta feina durant la nit per poder descansar millor. Si sopem molt, molt cru, greixós o dens, estarem tota la nit amb una digestió llarga i ens podem llevar al matí cansats, inflats, amb gasos o amb mal geni.
Fonts d’informació:
1. Ritmos biológicos: la ciencia de la cronobiología. Arendt J. JR Physicians Lond.
2. Las influencias sociales sobre los ritmos circadianos de mamíferos: animales y estudios en humanos. Mistlberger RE, Skene DJ.
3. “Hora de la comida” para el cerebro: una cuestión de relojes. J Physiol.
4. Fase circadiana en adultos de edades contrastantes. Kripke DF y Marler MR.
5. Luz y ritmos biológicos. J Intern Med.
6. Efectos circadianos de luz más brillante que la luna. Evans JA, Gorman MR.
7. La melatonina como cronobiótico. Arendt J & Skene DJ.
8. Efectos de la temperatura sobre el arrastre, el cambio de fase y amplitud de los relojes circadianos y sus bases moleculares. Rensing L & Ruoff P.
9. Cronobiología en 1975. Halberg F.
10. Bilan lipidique: intérêt de la crononutrición. Rapin JR y Delabos A.
