Els coneixes tots? Si vols millorar la salut, saps quins has d’evitar? Si tens diabetis, saps quins pots prendre? Si vols perdre pes, saps quins són els més recomanables?

En general, tots els endolcidors contenen glucosa o fructosa, o totes dues coses, uns sucres que passen ràpidament a la sang i que proporcionen energia momentàniament, però que, si en prenem gaire, també comporten una baixada d’energia i d’ànim.

Sucre blanc

El podem trobar tant envasat com en aliments preparats: xocolatines, iogurts naturals, lasanyes, pastes farcides, pizzes, sucs, frankfurts, pa de motlle, salses, cereals d’esmorzar, tot tipus de galetes, barretes de cereals, conserves, i embotits.

  • És pura sacarosa (glucosa + fructosa), que passa ràpidament a convertir-se en greix (pugen els quilos, el percentatge de greix i els índexs de colesterol i triglicèrids, ja que espessa la sang).
  • Altera la flora intestinal i perjudica el trànsit intestinal i el sistema immunitari (els teus fills es constipen sovint? Compta els aliments amb sucre que prenen al llarg de la setmana).
  • Afavoreix la proliferació de càndides i de paràsits (Tens infeccions repetitives? No prenguis absolutament res que tingui sucre).
  • Desmineralitza i acidifica (per metabolitzar-lo “roba” minerals de l’os i dels aliments que acabem de menjar: res de cafè amb sucre o iogurt amb sucre després de dinar, doncs!)
  • Altera el sistema nerviós. Compte, doncs, amb els nens i amb la hiperactivitat (són molt més sensibles al sucre), i també quan hi ha estats i processos de depressió o ansietat.
  • Produeix càries.
  • L’augment brusc de la insulina que genera promou la síntesi del cos de prostaglandines inflamatòries(PG2), que actuen com a hormones i afavoreixen els processos inflamatoris.

Sucre morè o integral o de canya

És una versió menys refinada del sucre blanc –no l’han “netejat” tant– amb una quantitat insignificant de vitamines i minerals. Conté, en més o menys quantitat, contaminants que provenen del procés d’extracció industrial. Si volem sucre integral de veritat, triem aquest:

Sucre de rapadura o panela

És el sucre pur, que ha estat tractat amb un procés de liofilització que preserva les vitamines i minerals. Aquest sucre, doncs, no desmineralitza perquè els nutrients que l’acompanyen són les eines que necessita per ser metabolitzada la sacarosa, i no li cal agafar els del cos.

Sucralosa: sucre acalòric

S’obté a partir del sucre i se substitueix l’hidroxil per clor, fet que permet treure les calories. No és un producte natural, i és tan nou que no se sap ben bé si el cos el metabolitza o l’excreta directament ni quines conseqüències pot tenir aquest clor sobre el cos.

Sucre de coco

Va ser la novetat d’aquest any passat. S’obté assecant la saba que surt de la flor del coco. Conté vitamines, minerals, àcids grassos, antioxidants i fibra, però cal comprovar que no sigui refinat. Té un índex glucèmic de 35, que, comparat amb el de 60 del sucre normal i el de 87 de la mel, no fa pujar tant els nivells en sang.

coconut sugar

Fructosa

No parlarem de la que trobem a la fruita sinó de la que venen en pols o afegida als aliments.

La fructosa sola és més procliu a convertir-se en reserva que a ser gastada com a energia. A més, en excés, desequilibra els nivells de les hormones encarregades de proporcionar la sensació de sacietat i fa que continuem tenint gana. El consum intens d’aquest sucre està relacionat amb obesitat, alteracions de greixos, trastorns hepàtics i cardiovasculars i afavoreix la formació de greix i d’àcid úric. No és, doncs, recomanable per a diabètics.

Compte amb el xarop de blat de moro que afegeixen a qualsevol aliment avui dia: és pura fructosa que desequilibra fetge i pàncrees.

Saba d’auró

Es somet a un procés de refinació a temperatures altes que li fa perdre una gran part de vitamines i enzims, així com de barreja i neteja amb components químics. És, doncs, bàsicament fructosa i se sol barrejar amb xarop de blat de moro. Carrega el fetge, el pàncrees i els adipòcits de greix.

Mel i mel crua

És un 35% fructosa, però conté vitamines, minerals, aminoàcids i enzims. Si la prenem crua, no tractada ni escalfada, realment obtindrem aquests components. Les persones amb diabetis han de vigilar molt i no menjar-ne mai sola perquè té un índex glucèmic molt alt.

Concentrat de poma

És un suc de poma evaporat, per tant, té poques vitamines i bàsicament és fructosa. Per això és molt més dolç que el suc de poma o la poma.

Melasses de cereals: arròs, ordi, etc.

Estan fetes fermentant el cereal, per tant, n’afavoreixen la digestibilitat i en multipliquen els valors nutricionals. Posats a triar, la d’ordi té més nutrients.

Edulcorants sintètics

Els podem trobar en productes preparats com els iogurts desnatats i els productes light. Cal evitar-los perquè no són naturals per al cos, i el fan treballar en excés a l’hora d’eliminar-los com a toxina.

  • Acesulfam K E-950: es desconeix si pot interferir en temes de tiroides i càncer.
  • Aspartam E-951: relacionat amb neurotoxicologia i hiperactivitat infantil.
  • Ciclamat monosòdic E-952: pot produir al·lèrgies, càncer i neurotoxicitat.
  • Sacarina (E954).
  • Poliols industrials (manitol, sorbitol, xilitol, isomaltiol, lactitol i maltitol): les persones amb sistema digestiu i intestinal delicat no n’haurien de prendre perquè poden alterar el trànsit i provocar gasos.

Xarop d’atzavara

S’ha fet molt famós sobretot en cuina, perquè no és gaire fort ni de color ni de gust. Conté certes vitamines i minerals però és molt ric en fructosa; per tant, cal vigilar en cas de diabetis, perquè a la llarga també sobrecarrega el pàncrees.

Teekräuter und Süßstofftabletten

Estèvia

És una planta, per tant, és un endolcidor natural, i ho fa 300 vegades més que el sucre (cal regular bé la dosi), no fa pujar la glucosa en sang i, a més, ajuda a regular-la. És el millor per a diabètics.

Cal anar amb compte, perquè ara moltes marques comercials s’aprofiten de la seva fama i venen el que no és. Cal comprovar que sigui Stevia rebaudiana i no glucòsids d’esteviol, que només contenen un 1% d’estèvia; la resta són químics.

Taumatina

El menys conegut dels edulcorants és, alhora, el més dolç de tots: és 2.500 vegades més dolç que el sucre i es tracta d’una proteïna que s’obté d’un fruit anomenat katemfe, procedent de l’Àfrica Occidental. A Espanya de moment només es pot trobar industrialment.

No podeu viure sense controlar les ganes pel dolç?

Llegiu aquest article per saber les causes d’aquesta necessitat i com compensar-les i controlar-les.

Molts experts, però, recomanen no deixar del tot el sucre, que és una font d’energia i un gust bàsic per equilibrar-nos i tonificar l’estómac. No obstant això, hem de triar els aliments dolços més saludables: carbassa, pastanaga, bròquil, cereals integrals, fruita sencera i, de tant, tant en podem afegir algun (no cada dia):

edulcorants

Neus Elcacho

Dietista integrativa i coach nutricional

Neus Elcacho

Ara pots demanar cita amb la
Neus Elcacho a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic