Cristina García és dietista i coach nutricional, especialitzada en pèrdua de pes i nutrició esportiva. A partir de la seva pròpia experiència en consulta, es va adonar que, per poder perdre pes, cal un acompanyament més profund, que empoderi la persona en el procés de canvi. Des de llavors s’ha dedicat a formar-se i acompanyar els seus pacients amb eines de coaching, i ha vist que s’aconsegueixen resultats molt més satisfactoris.
Fotos: Beth Mägre
La Cristina compartirà amb nosaltres algunes de les seves eines durant el curs “Perd pes, dones 30-40-60”, en un bonus que inclourà vídeos explicatius, plantilles de treball i acompanyament al fòrum.
Cristina, explica’ns com és que has acabat dedicant-te amb tanta passió al coaching.
Durant els meus estudis en Nutrició Esportiva vaig assistir a unes jornades sobre coaching nutricional. Va ser una revelació. Vaig comprendre automàticament que era la peça que em faltava per aconseguir ajudar els meus pacients. Quantes vegades una persona vol perdre pes i no aconsegueix adherir-se als nous hàbits saludables? I fins i tot volent ella perdre pes! Hi ha alguna cosa oculta que li impedeix seguir avançant. Jo sabia que la resposta era allà, i volia poder ajudar.
Així que em vaig embarcar en una nova aventura. Primer vaig fer un postgrau en coaching nutricional i actualment estic acabant un postgrau en autoestima i lideratge personal.
És a dir, que has vist la diferència entre un procés amb acompanyament de coaching i sense.
Sense cap dubte. La sinergia entre dietètica i coaching nutricional és increïble.
Sovint he vist que, després de dissenyar la pauta nutricional, i parlo de vegades d’explicar el mètode del plat saludable i prou, mitjançant el coaching les clientes han baixat 5, 6 i 8 quilos sense tenir sensació de fer dieta.
| Fes un cop d’ull al curs! |
Podries explicar-nos una mica més com interactuen la dietètica i el coaching?
Sí, i tant. D’una banda, hi ha tot el coneixement de la dietètica que es va transferint a la persona que està en un procés de canvi alimentari. Aquí hi ha l’educació alimentària, les recomanacions nutricionals basades en criteris científics, etcètera.
D’altra banda, hi ha tot l’acompanyament com a coach. En un procés de coaching nutricional, la persona treballa tots els obstacles, els pensaments negatius, l’ambivalència, que és aquest “vull, però no vull” o “vull, però també vull allò altre”, creences limitants que va trobant en el camí cap al seu objectiu determinat.
Llavors el coach no dona pautes per seguir?
Exacte, el coach no dona ni pautes, ni fa recomanacions. El coach acompanya cada persona a trobar les seves pròpies respostes i solucions. I remarco la paraula pròpies.
I com es fa això?
Doncs a través de preguntes que fa el coach perquè la persona tregui aquesta veritat, la resposta autèntica i posi solucions als obstacles. També, es dissenya un pla d’acció orientat a aconseguir l’objectiu.
És fer un vestit a mida exacta on hi ha dues sastres que van sincronitzades. La coach, professional experta en coaching i la persona que fa el procés de coaching, experta en la seva vida. Aquí treballa tothom. Aquí hi ha acció i compromís.
Cristina, has comentat que hi ha pensaments negatius que obstaculitzen la pèrdua de pes.
Sí, cert. La ment genera constantment pensaments, i el 80% són negatius. En un procés de pèrdua de pes, poden sabotejar-nos molt.
Per exemple?
“Això meu no té solució, és genètic”, “No val la pena esforçar-m’hi, perquè em tornaré a engreixar”, “Demà començaré un altre cop la dieta, total ja peso més del compte”, “Un dia és un dia”, “Si em menjo aquesta bossa de patates xips, no passarà res, me la mereixo”, i així fins a l’infinit.
Quina seria la diferència entre un acompanyament psicològic i un acompanyament de coaching?
A part dels estudis per arribar a l’un o a l’altre, la psicologia treballa en teràpies, els traumes del passat per millorar el present. El coach no és un terapeuta, és un acompanyant, un guia. Tracta el present, l’aquí i l’ara enfocat a assolir un objectiu concret. El coach no tracta traumes.
I és molt important com a coach saber derivar la persona a un professional en psicologia si es detecten coses molt enquistades. En el cas de l’alimentació, toca sense cap dubte derivar si s’observa un trastorn de la conducta alimentària.
Quines són les barreres més limitants a l’hora de perdre pes? Són les mateixes per a tothom?
Depenen moltíssim de la persona i les seves circumstàncies. Dit això, n’hi ha alguna que sol aparèixer sovint, com els horaris laborals, la parella o l’entorn familiar, la falta de temps, pensar que menjar saludable és sinònim de “menjar avorrit”.
Molts cops venen determinades per posar el locus de control en tercers i no en la nostra persona.
Parla’ns sobre la força de voluntat. Què et sembla la idea que una dieta fracassa per falta de força de voluntat?
Sobre la força de voluntat, hi ha diversos punts de vista. Fa temps es va fer la prova del marshmallow i es va estudiar que algunes persones tenien més capacitat per retardar la recompensa amb la finalitat d’obtenir-ne una de més gran. Dit d’una altra manera, resistir la temptació immediata, un tros de pastís de xocolata, per obtenir una meta a llarg termini, baixar 5 quilos i posar-me la roba que m’agrada. Estem parlant de plaer enfront de satisfacció.
Un altre punt de vista és que la força de voluntat no existeix, sinó que el que hi ha és prou motivació que empeny al canvi i a aconseguir un objectiu determinat.
| Fes un cop d’ull al curs! |
I tu, per quin et decantes?
Doncs, bé, jo crec totes dues coses. D’una banda, m’adono que tots tenim força de voluntat. Quantes coses fas al llarg d’un dia i quan acaba la jornada et dius “no em puc creure tot el que he fet avui”? I segurament, si te les mires una per una, veuràs que hi ha una motivació que t’empeny cap a un objectiu. Guanyar diners per viure millor, ajudar els teus fills a construir un futur prometedor, cuinar per a la teva família per cuidar la seva salut i menjar plegats…
Per tant, si la motivació és suficient i s’entrena la força de voluntat, per què hauria de fracassar la dieta? I aquí el treball amb una coach pot ajudar moltíssim.
Fa un temps em vas explicar un tema que em va semblar la mar d’interessant: les fases del canvi i la recaiguda. Podries fer-nos-en cinc cèntims?
Les fases del canvi van ser plantejades per Prochaska i Diclemente. Es tracta d’un cercle amb diverses fases que formen part de qualsevol procés de canvi. Les fases són precontemplació, contemplació, preparació, acció, manteniment i recaiguda.
És molt important entendre en quina fase es troba la persona per poder-la ajudar de la manera més adequada i no generar resistència.
No és el mateix una persona que ve per obligació, derivada per un metge, que una persona que ve per voluntat pròpia amb ganes de poder fer la carrera de la dona amb 4 kg de menys. Pilar, quina persona d’aquestes dues creus que farà millor una dieta pautada?
La persona que vol fer la carrera.
Exacte. Per això les tractarem des d’un punt de partida diferent.
Molt interessant! Moltes dones, quan ja han començat a aprimar-se, ja temen el manteniment i una recaiguda.
I tant. I és per això que és tan important que entenguin que és totalment normal tenir una recaiguda. I entendre que no és sinònim a fracàs. No! Cada vegada ets més prop de l’objectiu.
Imagineu aquest cercle de les fases en forma d’espiral. Cada vegada ets més i més amunt, tens més coneixement, coneixes millor els teus recursos, les teves limitacions i saps millor com superar-les.
Si t’arriba a la consulta una persona en fase de recaiguda què li diries?
Li preguntaria: Què estàs disposada a fer de diferent a partir d’ara?
Sempre convido totes les persones que aconsegueixen perdre pes a tornar a tenir cita amb el seu dietista, el seu coach, cada cert temps per treballar bé el manteniment o detectar la recaiguda tan aviat com sigui possible. Oi que la gent fa revisions anuals amb el dentista o el metge de capçalera?
Formaràs part del curs “Perd pes, dones 40-50-60”. Explica’ns què tens preparat per a les nostres alumnes.
Ha, ha, ha! Guardaré el secret.
Provarem algunes eines del coaching per entendre millor què és i veure tot el potencial que té. Treballarem plegades 4 eines per liderar la baixada de pes amb una mica més d’autoconeixement. Convidaré totes les dones apuntades a dedicar-se l’estona de treballar les eines com un moment especial i únic, on tot queda fora i ella mateixa és el més important.
I donaràs suport a les nostres alumnes durant les dues setmanes de curs, oi?
Donaré suport en aquells dubtes que puguin sorgir entorn de les sessions de coaching. Considero un privilegi tenir aquesta confiança mútua.
Arriba el nou curs online “Perd pes, dones 40-50-60”
Si sentiu que guanyeu pes fàcilment –o que us costa perdre’n– i teniu 40 anys o més, descobriu les claus per aprimar-vos i alhora cuidar-vos, en aquest moment de la vida, amb la Pilar Rodrigáñez en el nou curs online d’Etselquemenges.
Conté un menú de dues setmanes per perdre pes, amb receptes i també lliçons teòriques en vídeo i materials descarregables per entendre quin és el patró d’alimentació que cal seguir per aconseguir els nostres objectius i trobar-nos millor.
A més, el curs inclou l’acompanyament de la Pilar a través del fòrum i 3 bonus amb classes d’entrenament, sessions de coaching i recomanacions de complementació.
| Fes un cop d’ull al curs! |
