Arran dels últims fraus en el camp dels productes carnis, com el de la carn de cavall trobada en aliments en què en teoria no n’hi havia d’haver, i les notícies que donaven a conèixer nous resultats sobre el consum de carns processades, he cregut convenient anotar alguns consells per als amants de la carn. No només des del punt de vista nutricional, sinó també tenint en compte l’impacte que té el consum diari de carn per al medi ambient. Així doncs, si us agrada la carn, preneu nota per gaudir-ne i també per saber què podeu fer per cuidar tant de la vostra salut com la del planeta.
1) Eviteu les carns processades. Les persones que consumeixen més carns processades, com ara hamburgueses, salsitxes, lasanyes precuinades, mandonguilles o altres tipus de preparats carnis industrials tenen un risc més alt de patir malalties cardiovasculars, segons apunta un estudi publicat a la revista BMC Medicine. Un dels problemes dels preparats carnis és el seu contingut elevat en greix saturat, colesterol, sal i nitrosamines, substàncies carcinògenes.
2) Eviteu els embotits. A l’hora de fer els entrepans, per a vosaltres i per a les criatures, aposteu per altres alternatives més saludables: patés vegetals, patés de sardines, tonyina, formatge de cabra, etc. o opteu per potenciar el consum de fruita seca.
3) Carn vermella, no més de dos cops al mes. I entenem com a carn vermella la vedella, el poltre, el bou i la caça. En el cas del xai i del porc dependrà de l’edat de l’animal. Els animals joves són considerats carns blanques mentre que els adults són carns vermelles. I pel que fa al porc, el filet és carn vermella, mentre que el llom es considera carn blanca. Aquestes són les recomanacions nutricionals del departament de Sanitat de la Generalitat i de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC). En el cas de carn magra, són de tres a quatre racions a la setmana (90-100 g la ració), entenent com a carn magra la del pollastre, la del gall d’indi o la del conill.
4) Aposteu per les carns ecològiques. La qualitat de la carn dels animals criats d’una manera natural i no manipulats per les indústries càrnies no està només en els pinsos, en les hormones i en els additius. Els greixos dels animals criats d’una manera natural tenen una proporció més alta d’àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats que els seus germans estabulats i alimentats amb pinsos, els greixos dels quals seran molt més saturats. A més de ser una carn més bona, podeu saber que l’animal ha viscut en unes condicions més bones.
5) Dilluns sense carn. Si sou dels que mengeu carn cada dia però alhora voleu cuidar de la vostra salut i la del planeta, afegiu-vos als “Dilluns sens carn”, una iniciativa sorgida als Estats Units en què es fa una crida als ciutadans per comprometre’s amb una acció: la d’evitar consumir carn els dilluns.
6) Recordeu-vos dels humils llegums. Els llegums, que en els últims anys s’han deixat de banda, són un aliment tan digne o més que la carn. Combinats amb un cereal s’aconsegueix una proteïna de valor biològic alt, però fins i tot un llegum tan familiar com el cigró ens pot aportar tots els aminoàcids essencials que necessitem.
Què contamina més, un carnívor en bici o un vegetarià en cotxe?
Abans de respondre, us dono alguns exemples perquè veieu quin impacte té el fet de menjar carn cada dia, tant pel que fa a la contaminació com a la quantitat d’aigua i de terres que es necessiten per mantenir la ramaderia.
- Amb la mateixa quantitat de terra necessària per produir 1 kg de carn es pot cultivar, per exemple, 200 kg de tomàquets o 160 kg de patates en el mateix període de temps.
- Una gran part de les terres agrícoles es destinen al pasturatge i per produir pinso per a la ramaderia.
- El fet que es necessiti una gran quantitat de terres per produir carn també afecta la natura. El 40% de totes les selves tropicals d’Amèrica Central han estat talades i cremades per obtenir terrenys de pastura i per cultivar farratge.
- Una dieta formada per un 80% de vegetals i un 20% de carn requereix 1.300 m3 d’aigua en un any, mentre que una dieta vegetariana requereix la meitat de l’aigua.
- Per produir 1 kg de pomes necessitem 700 litres d’aigua; per 1 kg de carn de vedella, 15.400 litres.
- Es necessiten de set a setze kg de cereal o soja per produir 1 kg de carn.
- Segons la FAO, el sector ramader és responsable del 18% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, cosa que el converteix en un dels factors de degradació ambiental més importants.
