La consistència, forma i olor de la femta ens donen pistes per saber si aquest procés s’ha fet correctament o no. Com han de ser les caques? Han de tenir forma cònica, ser d’un color entre groc pàl·lid i marró fosc –tot i que dependrà del que s’ha menjat entre 16 i 24 hores abans–, no han de quedar enganxades al vàter i el culet no s’ha d’embrutar.
Direm que un nen va restret quan disminueix el nombre de vegades que fa caca, o quan la femta és dura i hi ha dificultat per evacuar-la o fa mal. No es pot establir les vegades que s’ha de fer caca, perquè depèn de l’edat i de cada nen, però seria desitjable entre una i tres vegades al dia a partir dels dos anys. Abans de parlar de les causes, m’agradaria explicar com funciona l’últim tram del budell. La motilitat del còlon (el budell gruixut) depèn d’una organització molt complexa en què l’efectora és la musculatura involuntària (múscul llis). El final del còlon, que anomenem recte, té un esfínter format per l’esfínter anal intern (múscul llis i involuntari), responsable en un 80% del to de l’esfínter, i l’esfínter extern (múscul estriat i voluntari), que permet contraure el recte de manera voluntària. 
El recte té el paper de reservori de la femta. Les seves fibres viscoelàstiques li donen capacitat d’adaptar-se a un volum important i, a través d’uns receptors nerviosos, transmet el desig de defecar. Així doncs, la distensió del recte origina el desig que provoca la descàrrega amb la relaxació de l’esfínter anal intern. La contracció voluntària de l’esfínter anal extern permet mantenir la continència fins que desaparegui el desig de fer caca; llavors apareix la retenció. La relaxació de l’esfínter anal intern (RAI) és innata; en canvi el reflex anal voluntari (RAV) és adquirit i, per tant, après (normalment a partir dels 2 anys). Així doncs, direm que la defecació comença amb la sensació de desig produïda per la distensió de la paret del recte que es produeix a través de conduccions nervioses amb la relaxació de l’esfínter anal intern.
Per què apareix el restrenyiment?
De causes n’hi ha diverses, però el resultat és l’acumulació o retenció de femta, que es torna dura, seca i ampla i produeix la distensió del to del recte, on s’acumula (s’esllenega). El nen no té la sensació de tenir el recte ple i no sent la necessitat de buidar. Quan ho fa, té mal i això cronifica el cercle. Hi ha tres períodes en què el nen és més susceptible: fase de deslletament, retirada del bolquer, començament de l’escola.
L’alimentació. Mal hàbit dietètic
Un excés d’aliments refinats, enllaunats, menjar sempre restes de la nevera, congelat o envasat –que comporta carència de nutrients. Un excés de sal (snacks), cereals refinats, carn, formatges o enfornats i falta de fibra farà que les femtes siguin massa seques i poc hidratades. Un excés de refinats, lactis tous, iogurts, xocolata, dolços, begudes ensucrades farà que el budell s’infli amb massa gasos i perdi to. L’ideal és fer una alimentació equilibrada a base de cereals integrals, que ens aporten molta fibra (*), llegums, verdures del temps, fruites i fruita seca. Si l’hàbit alimentari és molt dolent, no serà fàcil canviar, però a poc a poc hem d’aconseguir l’equilibri per tal de recuperar el budell d’una manera més fàcil. Mentre entrenem el nou hàbit el podem ajudar prenent més biota natural (envinagrats) o bé complementar. També és important millorar el desordre en l’horari, defecar cada dia, mastegar bé i sobretot no forçar a menjar si no hi ha gana. També s’ha d’evitar picar entre àpats.
La ingesta de fibra adequada (vegeu taula*)
Les emocions: el restrenyiment emocional
El paper de les emocions és molt important perquè els budells tenen certa analogia amb el cervell. La medicina tradicional xinesa diu que l’aparell digestiu és el nostre segon cervell; per tant, la seva salut influeix en el sistema nerviós. Les emocions són energia i es manifesten físicament als budells; així, les emocions tòxiques irriten el budell i les emocions agradables permeten recuperar-ne el funcionament i l’equilibri. S’ha demostrat que una gran part de la serotonina de l’organisme està vinculada a les cèl·lules nervioses que controlen l’aparell digestiu; per això després d’un bon àpat ens sentim relaxats. On sentim les emocions? A la panxa.
És freqüent que el nen es queixi de la panxa quan està nerviós per alguna cosa o té problemes emocionals (no digereix bé les emocions): l’inici del curs escolar, la pèrdua d’un familiar o mascota, un canvi de casa, el naixement d’un germà, el procés de separació dels pares, els crits a casa… Tot el que el fa sentir insegur crea estrès i pot influir en l’acte de defecar: no voler deixar anar, tancar-se en si mateix, la por… moltes vegades es materialitza en restrenyiment. Per això, si pensem que l’alimentació del nostre fill és adequada, cal estar atents i esbrinar què li passa, què li fa por.
Si pensem que l’alimentació del nostre fill és adequada, cal estar atents i esbrinar què li passa, què li fa por.
Un altre moment molt important és la retirada del bolquer. Si ho fem només perquè ens ho diuen a l’escola, però el nen no està preparat per fer-ho, hi pot haver un restrenyiment molt sever. És una etapa de canvi, un pas endavant a l’hora de fer-se gran i responsable, i a vegades aquesta exigència de control quan no s’hi està preparat fa por, i aquesta por que se li escapi o de no saber-ho controlar, fa que voluntàriament tanqui l’esfínter i comenci el cercle viciós (dolor, por, negativa a defecar). La salut de l’aparell digestiu és molt important no només per tots els nutrients que ingerim, sinó per mantenir correctament la flora intestinal, tan necessària per pair bé. Només un 5 % del restrenyiment infantil té causa orgànica –malaltia celíaca, fibrosi quística, malalties neurològiques, entre d’altres–; la resta està vinculada a una mala alimentació o a circumstàncies mentals i emocionals. El nen s’ha d’enfrontar al món i ha d’aprendre a gestionar les emocions. Els pares tenen un paper molt important en els moments de canvi mantenint la calma i entenent que forma part del seu procés d’evolució. Hem d’ajudar-los a digerir bé el procés. Si els ho expliquem, els parlem del que sentim i del que passa, ho digeriran molt millor.
Anna Bonamusa Ventura
Pediatra homeòpata.
Professora d’alimentació conscient.
