Es considera restrenyiment una reducció del nombre d’evacuacions menors de l’habitual, que pot ser agut, uns dies fins a una setmana, i crònic, en què es perllonga en el temps un ritme de deposició lenta (menys de tres deposicions a la setmana).
El restrenyiment el provoca un dèficit de la flora simbiòtica, una flora intestinal malmesa o una baixa activitat de l’estómac i de l’intestí. En general, una retenció de massa hores de la matèria fecal a l’intestí indica un restrenyiment latent.
És freqüent que hi hagi un dèficit de serotonina i sovint va acompanyat de depressió, cansament i apatia. També hi pot haver un dèficit del sistema immunitari amb tendència a la immunodepressió.
Emocionalment, hi ha un estat depressiu o un estat d’excés de control, un bloqueig, un estat d’estrès o d’ansietat.
