A hores d’ara, és impossible no saber les conseqüències socials, econòmiques i ambientals negatives que provoca el nostre model alimentari actual en termes de producció, distribució, comercialització i consum. Davant d’això, hi ha una idea força generalitzada que cal qüestionar i deconstruir aquest model, i replantejar-lo. L’escola ofereix una plataforma de canvi profund i prometedor, però incloure aquesta temàtica és un desafiament que, fins al moment, no s’ha pogut implementar.
La guia
La guia “Sistemes alimentaris: efectes sobre la nostra salut i la del planeta” elaborada per Justícia Alimentària ofereix un conjunt de suggeriments útils per incorporar la sobirania alimentària amb enfocament de gènere en les assignatures que poden ajudar a fer entendre la temàtica i a assolir objectius, durant algun trimestre de tercer de l’ESO.
Concretament, el document proposa que l’alumnat faci, per grups, una investigació sobre els sistemes alimentaris per identificar propostes que permetin transitar cap a models més justos des del punt de vista social i ambiental. Tot això, amb prou flexibilitat perquè cada equip docent i centre educatiu pugui fer les adaptacions que consideri oportunes.
La guia proposa una metodologia i fases de treball i s’inscriu en el conjunt de recursos que s’ofereixen dins el programa “Alimentacción”, que impulsen conjuntament Justícia Alimentària i Hegoa, i que s’està desenvolupant a les Illes Balears, País Valencià, Catalunya i País Basc.
Què és la sobirania alimentària? Per què amb enfocament de gènere?
La sobirania alimentària és el dret dels pobles a tenir aliments sans i culturalment adequats, produïts mitjançant mètodes sostenibles, així com el seu dret a definir sistemes agrícoles i alimentaris propis. Desenvolupa un model de producció camperola sostenible que afavoreix les comunitats i el seu entorn. Dona prioritat a la producció i consum local d’aliments. Situa les aspiracions, necessitats i formes de vida dels qui produeixen, distribueixen i consumeixen els aliments al centre dels sistemes i de les polítiques alimentàries per davant de les demandes de mercats i empreses.
La guia proposa, en aquest sentit, donar a conèixer un model d’economia circular, que sigui respectuós amb els cicles naturals, per substituir un model de producció capitalista basat en una economia lineal (extreure-produir-consumir-llençar) que no té en compte els límits del planeta, ni tampoc les necessitats de les persones i les comunitats.
En relació amb l’enfocament de gènere, el document explica que “per fer una anàlisi crítica de la realitat i per comprendre millor les problemàtiques de l’alimentació és imprescindible incloure una mirada feminista en l’anàlisi de les lògiques socioeconòmiques de tots dos models”. En aquest sentit, la guia proposa deixar enrere un model de desigualtat entre homes i dones en favor d’un amb corresponsabilitat en les tasques de cures, reconeixement del treball de les dones camperoles i el seu apoderament.
Per la salut de les persones
La proposta cap a un model de producció més just i sostenible té repercussió directa sobre la salut de les persones, ja que el tipus d’aliment que consumiria la població desplaçaria una bona part dels productes ultraprocessats, extremadament barats i nocius per a la salut, que actualment envaeixen rebostos i neveres.
Entre els annexos del document, l’article “Los pobres son obesos” del periodista i professor Javier Mato, explica com, en els últims anys, el model de producció actual ha permès transformar els aliments en productes ultraprocessats amb ingredients que donen una gran rendibilitat a la indústria, però amb un cost molt alt en termes de salut. A l’Estat espanyol, sense anar més lluny, un 17% de la població és obesa i més de la meitat té sobrepès. “Des de 1970 fins avui, l’obesitat a l’Estat espanyol s’ha triplicat paral·lelament a la mercantilització del negoci de l’alimentació”, revela Mato.
Ara només cal posar-ho en pràctica
A través de “Sistemes alimentaris: efectes sobre la nostra salut i la del planeta”, Justícia Alimentària exigeix a l’administració pública que inclogui la temàtica de l’alimentació en el currículum escolar, d’una manera formal i obligatòria. El document està redactat en termes molt pràctics i té en compte els decrets curriculars de quatre comunitats (les que formen part del programa “Alimentacción”), tot i que ser aplicable fora d’aquests territoris.
