#FoodMappping és la primera fase d’una iniciativa més ambiciosa anomenada “Big D(ie)ta”, que pretén explorar com la ciència ciutadana per al mapatge col·laboratiu pot ajudar a abordar els reptes del sistema alimentari. L’objectiu és trobar relacions entre l’oferta alimentària disponible, els hàbits alimentaris i les decisions que prenen la gent que viu als diferents barris en el moment de fer la compra i, a partir d’aquí, dissenyar de manera participativa indicadors nous relacionats amb l’alimentació per generar polítiques públiques basades en dades: un sistema alimentari basat en el concepte de sobirania alimentària.
Concretament, el projecte #FoodMapping ha consistit en la participació de voluntaris dels tres barris escollits en un gran àpat comunitari, d’una recepta preestablerta –en aquest cas, un estofat de llenties– precedida per la compra dels ingredients segons els seus hàbits. Les persones van fer servir l’aplicació mòbil FoodMapping, en la qual van registrar dades sobre els trajectes realitzats, el perfil de botiga preferit i el tipus de producte escollit. Durant el gran àpat comunitari, els participants van conversar i van posar en comú alguns aspectes de tipus qualitatiu no recollits en l’aplicació, com, per exemple, quines problemàtiques relacionades amb l’alimentació preocupen més els participants.
Els resultats obtinguts per #FoodMapping van revelar diferències molt contundents entre els tres barris escollits: preus d’ingredients, tipus d’establiment de compra i, també, distàncies i temps emprats pels participants. Així, per exemple, s’ha vist que a Gràcia van pagar els preus més alts; això és degut, en gran part, al fet que els habitants d’aquest barri prioritzen el consum de productes ecològics i de proximitat. L’estudi també ha fet visibles diferències pel que fa a les preocupacions dels habitants dels diferents barris; així, mentre que a Sant Ildefons el llistat dels ingredients de les etiquetes és percebut com a poc clar, a Fondo i Gràcia la màxima preocupació gira entorn de la quantitat de residus generats pels embalatges dels aliments. En general, en tots els barris s’ha valorat positivament la disponibilitat d’aliments i productes alimentaris.
En la presentació, es planteja la necessitat de seguir treballant en aquest projecte per donar-li una escala més gran, que reculli, per exemple, la totalitat de cistella de la compra –i no només una recepta concreta–, altres barris, etcètera; i, per descomptat, en l’ampliació cap a eines noves que impliquin la ciutadania en les decisions de política alimentària. Hi ha la convicció que no hi ha ningú com els veïns i veïnes d’una població per definir les necessitats en aquest àmbit.
#FoodMapping ha estat patrocinat per PEMB, AMB i Fundació Mobile World Capital Barcelona i produït per Ideas for Change i Creu Roja, amb el suport de MuniDigital i l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
