Càncer

Inici / Càncer 24 de juny 2015 per Laura Basagaña

Colorants i conservants alimentaris perillosos

Alguns conservants i colorants alimentaris són perjudicials per a la salut. Es tracta de potenciadors de gustos i substàncies de colors vistosos que serveixen per fer més atractius determinats aliments. Val la pena conèixer-los més de prop i evitar els que siguin tòxics. Alguns han estat catalogats com a cancerígens i convindria saber què hem de fer perquè no entrin dins de la nostra dieta.

Hi ha un cert ventall de colorants que provenen de la natura −tenen origen vegetal o animal− i són totalment inofensius, com la riboflavina o la curcumina. Altres, però, cal prendre’ls amb moderació o, fins i tot, evitar-ne l’ús. Parlem d’additius alimentaris perillosos: colorants i conservants que poden influir en l’estat de la nostra salut. Així com la curcumina −procedent de la cúrcuma− aportarà un color groc o ataronjat als plats i és un element inofensiu i fins i tot beneficiós per a la salut, alguns plats precuinats poden contenir un colorant de color groc derivat del petroli que no és gens saludable: la tartrazina o colorant Yellow 5.

Els refrescos, sovint, contenen colorants alimentaris que no sempre són inofensius.

Els refrescos, sovint, contenen colorants alimentaris que no sempre són inofensius.

Quins productes contenen tartrazina? (E102)

Aquest colorant artificial d’origen químic es troba en caramels industrials, refrescos, gelats, productes de rebosteria, xiclets, gelatines, begudes alcohòliques o energètiques i isotòniques. També és present en salses industrials com ara la mostassa o certes maioneses, o en els condiments envasats per a les paelles. El contenen també alguns cereals industrials que es comercialitzen per esmorzar, les crispetes de blat de moro, alguns formatges, i les galetes o llesquetes de blat de moro.

Apareix a les etiquetes amb la indicació E102 o Amarillo 5/Yellow 5 i es considera perillós perquè apuja els nivells d’histamina i en algunes persones ha provocat reaccions al·lèrgiques de tipus dermatològic (erupcions a la pell) o respiratòries (rinitis, asma). En nens s’ha associat al trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). El contenen productes amb tonalitats grogoses, verdes i marrons. Aquest additiu ha estat prohibit a Noruega i fins al 2008 estava prohibit a Àustria i Alemanya. D’altra banda, el Regne Unit n’ha demanat la prohibició a causa del vincle que té amb el TDAH.

Els perills del benzoat de sodi, el benzoat de potassi, el benzoat de calci i de l’àcid benzoic (E211, E210, E213 i E212)

Aquests tres additius s’obtenen a partir del benzè i resulten molt tòxics per a l’organisme. La indústria alimentària els empra per conservar llaunes de marisc, caviar, cervesa sense alcohol, alguns licors, refrescos variats i, també, en productes de pastisseria (melmelades i margarines). En persones sensibles provoca asma, urticària i algunes al·lèrgies. Si s’acumula en el cos pot provocar càncer de fetge o malalties neurodegeneratives, tal com indicava un estudi publicat l’any 2007 per la Universitat de Sheffield. L’estudi explicava que aquest additiu malmetia la cadena d’ADN i provocava danys cel·lulars que conduïen certes persones a tenir Parkinson o cirrosi. Tampoc és aconsellable consumir aquest additiu en combinació amb el conservant E222 (sulfit d’àcid de sodi), perquè podríem patir algun desordre neurològic. El benzoat de sodi és perillós, perquè pres conjuntament amb el conservant E300 (l’àcid ascòrbic, conegut també amb el nom de vitamina C) podria fer desencadenar una reacció química i formar benzè, una substància cancerígena. Això succeeix en algunes preparacions de refrescos o begudes isotòniques, que contenen aquest additiu barrejat amb la vitamina C i el resultat pot ser tòxic. Si bé és cert que alguns vegetals −com els fruits vermells, les branques de canyella o el clau− contenen petites dosis de benzoat de potassi, aquests additius que hem mencionat com que són creats de manera industrial són molt més concentrats i nocius.

Altres additius derivats del benzè (E218)

El Metil Hidroxibenzoat (E218) té conseqüències molt similars als additius que hem explicat en el punt anterior. Si bé és cert que alguns vegetals i fruites contenen petites dosis d’aquests compostos químics de forma natural, el perill radica a consumir els additius sintètics que són molt més concentrats i que es poden barrejar amb altres additius dins d’un mateix producte alimentari. Igual com amb la resta d’additius derivats del benzè, el seu consum hauria de ser esporàdic o nul si volem evitar l’exposició de tòxics al nostre organisme. Provoca reaccions al·lèrgiques de tipus respiratori, dermatològic i neurològic. Alguns estudis fets amb animals han relacionat el consum d’aquest additiu amb l’aparició de tumors i està prohibit que s’utilitzi en menjar per a animals perquè fins i tot en petites dosis pot ser letal per a gats i gossos. La indústria utilitza aquest additiu per prevenir fongs i bacteris en refrescos, salses i maioneses industrials, sucs de fruita envasats, melmelades, licors, cerveses sense alcohol, llaunes en conserva i caviar. Cal dir que aquests mateixos productes també poden portar incorporats altres additius perillosos com els E214, E215 i E216, tots ells amb un índex alt de toxicitat i presents en productes conservats en llaunes.

El Dr. Joan Vidal-Jové aclareix que “les persones amb càncer tenen alterades alguna o diverses vies del cicle cel·lular, motiu pel qual apareix la malaltia. Aquestes vies estan relacionades amb la capacitat de produir mutacions genètiques, de bloquejar l’apoptosi o mort cel·lular, d’afavorir el creixement i progressió del tumor, o de fer-lo més invasiu, així com de bloquejar la capacitat immunitària de l’individu”.

Les llaunes de conserves solen incorporar l'additiu E218.

Les llaunes de conserves solen incorporar l’additiu E218.

Alguns colorants, conservants o potenciadors del gust s’han relacionat amb l’aparició de tumors, al·lèrgies dermatològiques o problemes respiratoris

L’oncòloga Natàlia Eres explica que els efectes de l’exposició a tòxics químics són de tres tipus: “En primer lloc afecten la mutagenicitat, en segon lloc modifiquen l’equilibri endocrí −perquè són disruptors endrocrins− i, finalment, alteren la immunitat”.

Què implica això? “Tots aquests processos indiquen que les substàncies tòxiques poden, per si mateixes, provocar mutacions. Es tracta de molècules que s’assemblen a les normals, en bloquegen les funcions (fent de disruptors) i al mateix temps confonen la pròpia immunitat. Els hauríem d’evitar sempre que puguem”, indiquen els oncòlegs Eres i Vidal-Jové.

El colorant de caramel no és tan inofensiu com sembla (E150)

Aquest colorant pot obtenir-se de manera natural o sintèticament, a partir de la reacció química de sucres com la fructosa o el xarop de glucosa extrets de blat de moro o blat.

El colorant de caramel es classifica en quatre tipus, tenint en compte la manera com ha estat sintetitzat: caramel càustic (E150a), caramel càustic de sulfit (E150b), caramel amònic (E150c), o bé caramel sulfit d’amoníac (E150d). Els que han resultat perillosos han estat aquests dos darrers (E150c i E150d), que van provocar tumors als animals de laboratori que van consumir-ne.

L’ additiu E150 pot inhabilitar l’absorció de la vitamina B6 i provocar molèsties intestinals si se’n prenen grans quantitats.

Es troba en xocolates, salsa de soja, vinagre balsàmic, cervesa, dolços, licors, galetes i begudes carbonatades, entre d’altres.

Les conseqüències de l’additiu blau d’antraquinona i blau patent V (E130 i E131)

El primer d’aquests dos colorants es forma a partir de l’oxidació de l’antracè, un hidrocarbur aromàtic. La indústria l’utilitza en productes de pastisseria. No obstant això, és un additiu perillós: provoca urticària i és un carcinogen, perquè deriva directament d’un hidrocarbur. A Europa està prohibit, a l’estranger està etiquetat amb els següents noms: blau d’antracenediona, blau de dioxoantracè, blau 2N, blau A i B, blau AP o dissolvent blau 35 i 36.

El blau patent V també és perjudicial per a la nostra salut: pot desencadenar reaccions al·lèrgiques diverses i és una substància tòxica, perquè deriva dels compostos azoics. No s’hauria de consumir amb regularitat. És un compost que està prohibit a Austràlia, tot i que a Europa se n’accepta l’ús. El trobarem, majoritàriament, en productes de pastisseria industrial.

Compte amb els espessidors fets amb carragahen! (E407)

Tot i que s’obté de la natura −a partir d’algues roges marines, de la família de les rodofícies−, després es processa sintèticament per aconseguir un preparat més concentrat. La seva funció és aconseguir una textura en forma de gel, que aconsegueix espessir productes com ara embotits, postres de cullera, llets condensades i vegetals, productes càrnics, vinagres i salses, iogurts i gelats, entre d’altres.

No és aconsellable menjar-ne grans quantitats, ni donar-ne a nens, dones embarassades o persones malaltes. Alguns estudis indiquen que aquest additiu estimula la inflamació i podria provocar úlceres intestinals, al·lèrgies i debilitament del sistema immunitari. En estudis amb animals de laboratori es va provar que el consum continuat d’aquest additiu en grans quantitats afavoria la formació de tumors.

L’oncòloga Natàlia Eres explica que alguns d’aquests additius provoquen la formació de tumors en els estudis que s´han fet en animals d’experimentació o en la recollida d’experiències en humans que s’hi han exposat. “És important esmentar que els estudis que es fan en el camp de la indústria, amb motiu de les normatives actuals, afecten només el tòxic químic i no la combinació que es dóna en el medi ambient d’aquest tòxic interaccionant amb altres substàncies. És a dir, dos productes aïllats poden no ser tòxics però la seva combinació en el medi sí que ho pot ser”, especifica el Dr. Joan Vidal-Jové. “Hi ha colorants carcinògens per si mateixos (els colorants E133 i E124) i d’altres que ho són per la combinació amb altres additius”, afegeix.

L’òxid de titani també és tòxic (E171)

S’utilitza en l’elaboració de pastissos, xiclets, formatges, iogurts, salses processades, surimi i productes alimentaris que requereixin el color blanc. Prové d’una roca mineral: la ilmenita. Té diverses nomenclatures: blanc de titani, diòxid de titani, biòxid de titani, blanc 6 o CI Pigment White 6. Si en consumim grans dosis de manera regular pot afectar el bon funcionament del fetge i els ronyons, els òrgans encarregats de drenar els tòxics, i alterar o bloquejar la respiració cel·lular d’aquests òrgans.

Pigments derivats del petroli (E126, E180)

El colorant E126 o Ponceau 6R es produeix de manera sintètica, al laboratori, derivat del petroli. Pertany a la família de colorants azoics i convé evitar-ne el consum per la seva toxicitat. Algunes de les seves nomenclatures són escarlata cristall, escarlata cristall brillant o vermell àcid 44.

S’ha relacionat amb casos d’hiperactivitat en nens, és un alliberador d’histamina i pot provocar efectes secundaris com l’agudització dels símptomes de l’asma, la urticària o l’insomni. En alguns casos ha afavorit l’aparició de tumors. S’utilitza en l’elaboració de caramels i pastisseria.

També deriva del petroli el pigment E180, conegut com a vermell 57, carmí 6B o CI Pigment Red 57. La indústria l’utilitza per a la fabricació de cobertures de formatges. S’ha relacionat amb casos d’hiperactivitat en infants, asma, al·lèrgies dermatològiques i aparició de tumors. A Amèrica del Nord n’està prohibit l’ús en la indústria alimentària.

Alguns colorants prohibits a Europa (E181, E152)

Alguns colorants com el terra ombra cremada (E181) o el pigment negre 7984 no estan permesos a Europa. Aquest darrer ha estat utilitzat en l’elaboració de pega dolces de regalèssia, llaminadures, caviar i alguns cosmètics. Quan entra en contracte amb la calor fa un procés químic i allibera tòxics, cosa que provoca asma en algunes persones, èczemes o urticària i insomni. Fa que alliberem histamina i s’ha relacionat amb casos d’hiperactivitat en infants. Com que és un derivat de compostos azoics, a llarg termini podria afavorir l’aparició de tumors. Està prohibit a Europa des de l’any 1984.

D’altra banda, el pigment terra ombra cremada, conegut també amb els noms de terra de Siena, terra ombra torrada o marró 6 ha estat utilitzat per elaborar la cobertura d’alguns formatges fumats. En algunes persones ha aguditzat problemes estomacals i si es pren de manera continuada pot afectar la constricció de les artèries. No se’n permet l’ús a Europa des de l’any 1978.

Altres additius perillosos: bifenil (E230), formiat de calci (E238), formol (E240), tetraborat de sodi (E285), butilhidroxianisol (E320, BHA), glutamat monosòdic (E621)

El bifenil, conegut també amb el nom de difenil, és un conservant sintètic molt tòxic. S’utilitza com a pesticida per prevenir l’aparició de fongs en fruites com els plàtans, els cítrics, les peres o les pomes. No es dissol amb l’aigua i, per tant, no desapareix si rentem la fruita. En alguns casos aquest tòxic −si s’ha submergit la fruita en cubells amb aquest antimicòtic− penetra a l’interior de la fruita i encara que en retirem la pell pot contaminar la polpa. Obtingut a partir de la destil·lació del quitrà d’hulla, petroli cru o gas natural, en dosis baixes provoca vòmit, irritació als ulls i afecta els ronyons i el fetge. També provoca diverses al·lèrgies. L’haurien d’evitar, preferiblement, les persones malaltes i els infants; encara que resulta tòxic per a tothom.

El formiat de calci (E238) s’obté de l’àcid fòrmic (E236), que és el verí que injecten les abelles i les formigues roges quan ens piquen. S’utilitza per prevenir l’aparició de bacteris i altres microorganismes en productes lactis (formatges, gelats, postres dolces) i en el pa i la brioixeria industrial. Com que és un producte corrosiu pot provocar irritacions i no n’hauríem de prendre grans quantitats, perquè el seu consum afecta els ronyons, encarregats de drenar els tòxics. En cap cas l’hauríem de consumir combinat amb el conservat E240 (formaldehid), perquè la reacció química podria afectar el bon funcionament del nervi òptic, que causaria problemes de visió i, fins i tot, ceguesa. A llarg termini, i en grans quantitats, podria ser cancerigen, tal com indiquen alguns estudis fets amb bacteris en què aquesta substància adopta propietats mutàgenes.

Alguns formatges poden contenir additius com el E238

Alguns formatges poden contenir additius com el E238.

D’altra banda, el formol o formaldehid (E240) és molt tòxic en petites dosis, provoca al·lèrgies i és un carcinogen. L’Agència Internacional d’Investigació del Càncer ha publicat estudis que indiquen que aquesta substància consumida o respirada de manera continuada provoca càncer nasofaringi. Està prohibit en la majoria de països, tot i que en algunes zones asiàtiques s’utilitza de forma il·legal en begudes d’arròs, formatges de soja, fideus, productes salats de pollastre o peix i cervesa. Alguns cosmètics també contenen aquesta substància (gels de bany, cremes i xampús ). Rep els noms de metanal, formalina o formol, segons el seu grau de concentració, i s’obté a través de l’oxidació catalítica del metanol (l’alcohol metílic). Algunes vegades la indústria l’ha utilitzat com a antimicòtic i per prevenir l’aparició de bacteris.

Els estudis sobre additius fets a la indústria tenen en compte una sola substància i no avaluen la interacció de diverses substàncies químiques entre elles, cosa que pot tenir conseqüències tòxiques

Tot i que està prohibit en molts països, a l’estat espanyol està permès l’additiu E285, el tetraborat de sodi. El contenen conserves de caviar i marisc, ous de peix, aliments en conserva i fideus orientals o arrossos al vapor industrials envasats. L’Organització Mundial de la Salut considera perillós aquest additiu perquè interactua amb les cèl·lules del cervell i evita la síntesi de glutamina. Alguns estudis han relacionat el consum d’aquest conservant durant 5-10 anys amb l’aparició de càncer de fetge en humans. És un conservant natural, tot i que molt tòxic: s’obté de llacunes salines o de dipòsits naturals de deserts salats.

L’antioxidant E320 (Butilhidroxianisol o BHA) és d’origen sintètic i la indústria l’utilitza en productes com purés de patates, mantegues, greixos i olis industrials. En petites dosis fa augmentar el colesterol i provoca diverses al·lèrgies. És un carcinogen potencial, perquè s’acumula al cos i s’ha relacionat amb tumors al fetge.

Per acabar, el glutamat monosòdic (E621) no és gens recomanable. Es tracta d’un potenciador del sabor que es troba molt present en sopes de sobre, pastilles de brou, productes fregits, salses, patés, pizzes, embotits, plats precuinats, fideus orientals o arròs, entre d’altres. S’ha relacionat amb l’increment d’obesitat en les persones que el consumeixen regularment −perquè incrementa la sensació de gana− i és un additiu neurotòxic, ja que alguns estudis en relacionen el consum amb la mort de neurones. Desaconsellat especialment en persones amb malalties neurològiques (Parkinson, Alzheimer, epilèpsia, trastorn bipolar, esquizofrènia), un estudi de la Universitat de Michigan explicava que un consum elevat de glutamat es relacionava amb l’aparició de pensaments suïcides. En dosis altes pot fer incrementar els atacs d’asma i les reaccions al·lèrgiques.

El Dr. Joan Vidal-Jové recorda que “el nitrat sòdic (E-250), que s’ha fet servir com a conservant de carns fumades, és altament carcinogènic perquè forma nitrosamines. S’associa a càncers del tub digestiu i de pàncrees”.

L’oncòloga Natàlia Eres afegeix que “també el BHA i el BHT són conservants que actuen com a antioxidants i es fan servir en productes en què es vol preservar l’aspecte extern i evitar que es facin malbé. A més de generar compostos reactius formadors de tumors, poden generar també alteracions neurològiques”, conclou.

Laura Basagaña

Laura Basagaña
Periodista
lbasaganya@etselquemenges.cat

PUBLICITAT

amunt