És amant de la cuina japonesa, i per això s’ha convertit en copropietària dels restaurants Sugois. Li encanta el tempeh macerat, i inicia els seus fills en la cuina saludable, amb molta verdura i peix. És campiona olímpica de natació sincronitzada. Col·labora com a entrenadora amb la selecció espanyola, i és propietària de restaurants japonesos, Sugoi, a Sant Cugat del Vallès i a Barcelona. Com a esportista menjava molta pasta, de farina blanca, perquè era el que es considerava que donava més energia. Ara no en menja mai. Quan va ser mare, va canviar l’alimentació i tot va venir perquè el seu fill petit tenia taques al cos, que van desaparèixer van deixar de prendre llet de vaca.

GemmaMengual1

Els esportistes us cuideu molt.

Els esportistes es fan un fart de menjar hidrats de carboni de farines blanques i brioixeria industrial, que cremen de seguida, esclar, però no considero que això sigui cuidar-se. Jo em menjava paquets de Donettes sencers! L’alimentació saludable, l’he coneguda com a mare i no com a esportista. Ara no menjo mai cap aliment de farina blanca. Ni tampoc Donettes. L’alimentació de l’esportista està molt enfocada al rendiment, i per tant els plats de pasta eren bàsics. Per sort, tot plegat està millorant: al CAR de Sant Cugat s’han modernitzat i no els serveixen farines blanques sempre.

GemmaMengual2

Explica'm aquest canvi.

Hi ha moments diferents. El primer va ser quan vaig conèixer la llet de soja ecològica, i vaig voler tastar-la perquè mai no m’havia agradat la de vaca; els formatges i els iogurts, sí. El cas és que vaig voler tastar-la per afegir-la al cafè. Ara ja no ho faig, perquè em prenc un cafè sol per esmorzar sense llet ni sucre. Només cafè i prou.

Digues un altre moment.

Em vaig convèncer que havia de deixar de menjar carn, perquè no se’m posava bé, no la digeria bé, i em vaig documentar per estar segura que podia deixar-la perquè podia aconseguir les proteïnes per altres vies. Així vaig acabar amb les males digestions per culpa de la carn, que sembla que s’hagi de consumir obligatòriament. Ara en menjo molt poca.

GemmaMengual3

I encara cap altre més?

Sí, conèixer una mare de l’escola del meu fill gran, en Nil, que és psiconeuroimmunòloga. Es diu Esther Perarnau, col·labora amb en Xevi Verdaguer, i m’ha canviat la vida. Pensa que un dia va veure unes taques que tenia el meu fill petit, en Joe, per tot el cos i va saber que prenia llet de continuació sense que l’hi digués. T’he de dir que a en Joe li vaig donar llet de continuació perquè, per feina, no vaig poder alletar-lo com vaig fer amb en Nil.

Bé, el cas és que en Joe tenia taques per tot el cos, i l’Esther em va dir que provés de donar-li altres tipus de llet, que li desapareixerien.

Al meu fill petit li vaig començar a donar llet de civada amb una cullerada de llet d’euga, liofilitzada, i li van desaparèixer de cop unes taques que tenia per tot el cos. 

GemmaMengual4

Quina llet dónes als teus fills? 

Al petit, perquè li desapareguessin les taques, li vaig donar llet de civada amb una cullerada de llet d’euga liofilitzada, segons recomanació seva. I encara ara en pren, perquè la compro al Veritas d’aquí, de Sant Cugat, liofilitzada. Al gran, llet de civada. Ah! I jo també me’n prenc, de civada, d’arròs i coco, d’espelta.

Has dit al pediatre que els teus fills no prenen llet de vaca?

Sí, i, esclar, es va mostrar reticent, però ho vaig argumentar bé. Li vaig explicar per què ho feia, quins canvis havia notat, i ho va acceptar. Pensa que el petit fa vuit mesos que no pren llet de vaca! El gran algun dia en pren perquè els cartronets de llet amb cacau són per tot arreu, i de vegades n’acaba bevent algun, però a casa mai. 

Digues un menú diari a casa vostra. Comença per tu.

Al matí, un cafè sol. De vegades, dos, perquè sóc molt cafetera. Després, una torrada de pa d’espelta amb tahina o amb tomàquet i oli. No barrejo els carbohidrats i les proteïnes, perquè així no tinc males digestions. A mig matí, unes barretes de fruita, delicioses, que compro també al Veritas. Als nens, els preparo llet de civada amb galetes d’espelta, i a mig matí un entrepà sense gluten i embotit sense gluten també, perquè sé que pairan més bé si no prenen gluten tot i que no són intolerants.

Per dinar? 

Variem molt, perquè hi ha força migdies que dino al meu restaurant, al Sugoi, on menjo peix, especialment blau, algues, amanides. Fem cuina de fusió mediterrània i japonesa. A casa, amanides, pollastre. Llegums, que els hem recuperat des que he fet aquest canvi d’alimentació, perquè els havíem tingut molt oblidats. Per cert, el meu marit també ha anat canviant l’alimentació, perquè li agradava molt menjar carn i ell mateix es va adonar que no se li posava bé.

GemmaMengual5

Entenc que la cuina japonesa t'agrada molt.

Sí, m’encanta des del primer dia que la vaig tastar a Barcelona, perquè vaig trobar que era molt divertida. Ara mateix estem a punt d’obrir un take away al centre de Sant Cugat i un altre a Barcelona. Ah! I al mercat de la Princesa de Barcelona també en tinc un altre.

Tu n'ets la propietària única?

No, sóc sòcia amb el meu marit i un amic.

GemmaMengual6

Per sopar, què feu? 

És el moment del peix a la papillota, que el preparo amb els estoigs de Lékué. Els recomano molt, perquè hi poso també verduretes a dins. També faig peix a la sal, en una safata. Per als nens, el faig a la planxa i arrebossat. Els agrada el peix a tots dos, malgrat que a en Nil, el gran, li ha costat menjar variat perquè era molt de croquetes i de cremes de carbassa. Més enllà li costava! Però ara he descobert que les cremes amb pastanaga també li agraden i, mira, així no m’he d’esperar el temps concret de la carbassa. 

A en Nil no li agraden ni els plats de pasta ni les sopes?

No. Ni això. Jo puc assegurar que no a tots els nens els agraden la pasta i les sopetes de fideus. El meu fill gran s’alimentava de croquetes i de cremes de verdures. Per sort, quedar-se a menjar a l’escola, al Turó de Can Mata, m’ha ajudat perquè s’atrevís amb més aliments. Ell no volia reconèixer que menjava més plats a l’escola, perquè a mi em deia que no havia menjat res, però a l’escola em deien que s’ho acabava tot.

GemmaMengual7

I el petit? 

És molt diferent. El Joe menja sushi i sashimi i el menjar nou que tastem quan anem de restaurants. En Nil no n’ha tastat mai cap, de sushi, i mira que hem arribat a dinar vegades i vegades al Sugoi. Els reconeix però es nega a tastar-los. És més, fins i tot pregunta: “Jo què podré menjar si vosaltres mengeu sushi?”.

Tofu o seitan?

Tempeh macerat. 

GemmaMengual8

Per acabar, ets estricta en l'alimentació?

A casa sí, però a fora, no. Faig excepcions sense remordiments, perquè sé que l’endemà, a casa, ja continuaré amb el meu ritme. Pensa que he tingut dos fills i, gràcies a l’alimentació conscient, tinc el mateix pes que quan em dedicava plenament a l’esport. I el millor de tot, tinc moltes bones digestions, que això per a mi és bàsic! Només tinc problemes amb els vegetals crus, però milloro si em prenc un got d’aigua amb llimona abans de menjar-ne.

Trinitat Gilbert

Trinitat Gilbert
Periodista