La Martina Ferrer és una apassionada de tot allò que destil·li salut integral i benestar. Com a terapeuta, combina el profund coneixement dels aliments, de la fisonomia i de la nutrició, i busca anar sempre una mica més enllà.
Gran defensora de l’autoconeixement, és esportista de tota la vida, i va formar part de l’equip nacional d’esquí de fons durant un temps, fins que va començar els estudis de fisioteràpia. La segona carrera, la que realment li venia de gust, no va trigar a arribar: dietètica i nutrició, que va completar amb estudis de medicina tradicional xinesa i acupuntura i dietètica naturista a l’Institut Roger de Llúria de Barcelona. Especialista en al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, avui, les seves ganes d’aprendre més no s’han acabat i aquest curs serà alumna de Xevi Verdaguer al postgrau de psiconeuroimmunoendocrinologia i nutrició ortomolecular.
Martina, tu ets nutricionista, però, en canvi, sempre et presentes com a dietista.
Sí, perquè penso que hem de diferenciar la nutrició de l’alimentació. La nutrició és un acte involuntari i l’alimentació és un acte voluntari. Els dietistes-nutricionistes sabem de dietètica perquè tracta el coneixement dels aliments i la correcta combinació d’aquests aliments per tenir una bona nutrició. Però la nutrició és un acte involuntari. Tothom parla de nutrició saludable quan en realitat hauríem de parlar d’alimentació saludable, perquè la nutrició serà saludable només si ens alimentem bé.
La nutrició és un acte involuntari i l’alimentació és un acte voluntari
Què és exactament la nutrició, doncs?
És el procés en el qual els nutrients que hem ingerit a través dels aliments passen al nostre organisme.
Per tant, mengem com mengem, tots ens estem nodrint.
Exacte.
Tu ets molt defensora de la salut holística i l’autoconeixement, però l’autoconeixement no pot ser perillós quan freguem l’autodiagnòstic?
Sí, això és molt habitual i hem d’anar amb compte perquè no tothom té de tot. Personalment sempre he donat molta importància a l’autoconeixement i he defensat que cadascú sap què li convé, tant quan era esportista i observava com responia el meu cos a l’activitat física i a la competició, com quan feia fisioteràpia i la gent em preguntava “què em va més bé, fred o calor?”. Jo els deia que el que els anava bé a ells podia no anar bé a una altra persona. Aquesta reflexió portada a la nutrició i a la dietètica ens conduiria a convidar la gent a identificar què se li posa bé i què no. Ara exagero, però, a vegades, quan dino, penso “això no se’m posarà bé” i altres vegades identifico ràpidament què se m’està posant molt bé. La gent hauria d’observar com se sent després de menjar un plat de macarrons o un suc verd i, a partir d’aquí, començar a treballar.
Aquesta autoobservació també va lligada a la medicina tradicional xinesa?
Sí, i gràcies a haver-la estudiat, es poden fer uns diagnòstics energètics que poden aportar moltes respostes. Perquè, per exemple, els sucs verds no van bé a tothom. Jo mateixa només me’ls puc prendre a l’estiu perquè em generen fred intern i poca sensació de sacietat.
I què passa si ens agafen ganes de dolç? No és indicatiu d’alguna carència?
Sí, per això cal matisar-ho bé. Has d’identificar per què et ve de gust el dolç, quantes vegades et ve de gust, en quin moment del dia, quin tipus de dolç (dolços extrems, hidrats de carboni que ens donen una energia més estable, etc.). Jo sempre pregunto als pacients si prefereixen dolç o salat, quin dolç necessiten, per què el necessiten. També pregunto moltes coses de tipus emocional. Si estàs trist, content, etc. Hi ha una sèrie de preguntes que cal fer per convidar la persona a fer una mica de recerca.
La salut integral...
Sí, jo crec en la salut holística, la salut en tots els terrenys. Des de la part física, que vaig treballar molt durant els anys en què em dedicava a la fisioteràpia, com l’emocional, que necessitem que ens aporti estabilitat. Hi ha una frase que diu “el teu cos diu allò que les paraules no expressen”. El nostre cos ens dóna informació molt valuosa.
Dieta (diaita, d’origen llatí) vol dir ‘alimentació diària’, per tant, tots estem a dieta
La salut integral la tractes amb medicina tradicional xinesa i acupuntura?
Sí, també. Intento integrar-ho tot, i sobretot en dietètica. Quan vénen a mi per fer un canvi d’hàbits, perdre pes, per problemes hormonals o pel que sigui, l’entrevista sempre la faig segons la medicina tradicional xinesa. Normalment els pacients vénen per un motiu concret de consulta i jo en poso uns quants més, perquè la gent potser no dóna importància a no anar bé de ventre, però jo sí. O no vénen perquè no creuen que amb l’alimentació podran millorar el seu cicle menstrual, però, per a mi, aquest és un motiu de consulta. Sempre intento que sigui molt holístic i m’agrada explicar-ho tot, no m’agrada enviar la dieta per mail o treure-me-la del calaix, perquè darrere de cada proposta del menú hi ha un per què. Si jo et poso xucrut és per alguna cosa. O si poso sèsam o fajol o nous de Brasil. És important que entenguin per què els poso aquest tipus d’esmorzar. A part que tu m’hagis dit que prefereixes el dolç o el salat, jo ja m’adaptaré, però si em dius que t’agrada el dolç, potser et dic que en comptes de melmelada et facis una fruita passada per la batedora amb una mica de suc de llimona i un dàtil.
El que també acostumo a dir molt és que dieta (diaita, d’origen llatí) vol dir ‘alimentació diària’, per tant, tots estem a dieta.
Hi ha molta gent que s’obsessiona a menjar molt bé però, paradoxalment, porta una vida totalment sedentària.
Sí, i això cal tenir-ho molt en compte, perquè no tot és l’alimentació. Si ens obsessionem només en aquesta part, restarem salut. L’exercici físic és de vital importància.
No m’he fet proves, senzillament, amb la meva experiència, he vist que prendre gluten em va malament
I ha de ser exercici diari?
Cadascú que es marqui els objectius que li vagin bé. Mai és tard per començar a fer alguna cosa d’activitat física. Esclar que és millor poder-hi dedicar mitja hora al dia, per exemple, però si només ho pots fer els dissabtes al matí, fes-ho. Com a mínim, ja estaràs començant. O baixa una parada abans del metro o puja les escales, totes aquestes són coses que ja et fan sentir més bé. I observa’t perquè, segurament, quan fas activitat física, et sents molt millor que no quan t’estàs quiet. Són sensacions subtils, però hi són.
Parlem d’intoleràncies i al·lèrgies. Tu ets intolerant al gluten, oi?
Sí, tot i que no m’he fet proves. Com molta gent, vaig entrar al món de l’alimentació saludable buscant un canvi alimentari per problemes de salut i una osteòpata especialista en psiconeuroimmunologia em va recomanar que provés de deixar el gluten. I ho vaig fer. Al principi, tirava d’aliments fets amb blat de moro i després ja vas veient que aquesta tampoc és l’alternativa. Sí que em vaig adonar que estava millorant: anava millor de ventre, tenia més vitalitat, tot i que també vaig perdre molt de pes. No m’he fet proves, senzillament, amb la meva experiència, he vist que prendre gluten em va malament.
Per tant, res de substituir el gluten pel blat de moro.
No. En primer lloc, perquè encara que el consumim ecològic, no hi ha cap garantia que no sigui transgènic. I encara no hi ha prou estudis que aclareixin quins són els efectes dels transgènics en el nostre organisme. I, en segon lloc, perquè el blat de moro també és de difícil digestió. Per tant, hem d’anar a buscar aliments que no siguin tan processats. Per exemple, altres cereals com el fajol o l’arròs integral cuinats correctament.
És molt probable que algunes al·lèrgies vinguin de la ingesta de productes no ecològics i amb un excés de pesticides
Els millors testos són, doncs, els que ens fem nosaltres mateixos. I les al·lèrgies estacionals que van canviant al llarg de la vida?
Hi ha algunes al·lèrgies estacionals, sobretot quan hi ha un canvi d’energia de l’interior cap a l’exterior, que seria la primavera segons la medicina tradicional xinesa, o la tardor, que anem de l’exterior cap a l’interior. L’energia expansiva de l’estiu comença a necessitar tancar-se. I aquests són els moments ideals per depurar. Sempre és bon moment per cuidar el cos, però la tardor és el moment en què hem de preparar el nostre organisme per passar l’hivern i prevenir refredats, etc.
Hi ha molta gent que es fa proves d’intoleràncies i els surt una llarga llista d’aliments que fa por!
Sí, però hem de distingir la intolerància de l’al·lèrgia. L’al·lèrgia dóna uns símptomes molt més aguts, mentre que la intolerància dóna uns símptomes més suaus però també més continus. No és el mateix l’al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca que la intolerància a la lactosa. La intolerància va desfent i fent malbé el sistema digestiu. L’al·lèrgia és més automàtica. Moltes vegades utilitzem aquests termes malament, perquè no és el mateix la intolerància al gluten que l’al·lèrgia als àcars. En aquest cas, molts testos d’al·lèrgies als aliments detecten al·lèrgies a molts aliments que són saludables i, des del meu punt de vista, és molt probable que l’al·lèrgia vingui de la ingesta de productes no ecològics i amb un excés de pesticides, i et doni una al·lèrgia a l’enciam quan, en realitat, tens problemes amb els additius i amb totes les substàncies que han posat a aquell enciam.
L’altra opció és que quan et fan un test d’aquestes característiques pràcticament no et pregunten res: si prens gluten, lactis, soja o molts dolços cada dia. Tots aquests aliments que ens donen hiperpermeabilitat intestinal, que ens fan malbé el sistema digestiu i pot ser que afavoreixin l’entrada de substàncies al nostre organisme que estiguin provocant al·lèrgies, que el nostre cos hagi de lluitar contra això quan, en realitat, no hi hauria cap problema si féssim una dieta neta, ecològica, sense productes processats, sense additius i sense gluten.
O sigui, que si deixéssim el gluten deixaríem de tenir al·lèrgia a l’enciam?
Jo crec que sí. Potser és una mica agosarat però és possible. Hi ha estudis recents que demostren que el gluten, a tothom, no solament als intolerants o als celíacs, provoca cicatrius o ferides al sistema digestiu.
No hi hauria cap problema si féssim una dieta neta, ecològica, sense productes processats, sense additius i sense gluten
Recomanaries a tothom que deixés de menjar gluten?
Sí, perquè el que estic veient com a dietista és que, després de fer acupuntura i tenir una història clínica molt completa, qui no té una cosa en té una altra i, finalment, tot s’acaba relacionant amb excessos de sucre, amb gluten o amb proteïna de llet. Potser si durant la primavera et ploren els ulls, és per un excés d’aquest tipus d’aliments o si tens molts dolors menstruals, o problemes de pell, etc. Cal tenir en compte també els nivells i el metabolisme de la histamina, ja que també dóna problemes d’al·lèrgies.
Tot ens porta al mateix lloc!
Sí! Fora sucres, gluten i lactis. Podem treure l’energia d’altres fonts espectaculars. La base de la piràmide alimentària haurien de ser les verdures. L’energia la podem treure de la xirivia, del nap, de la carabassa, de la pastanaga, etc. Tots aquests són hidrats de carboni. Totes les verdures dolces com el bròquil o la coliflor ens donen energia. I després també hi ha alguns altres cereals com l’arròs integral o el fajol que, cuinats d’una manera correcta, deixant-los en remull, coent-los molta estona, amb força aigua, amb alga kombu, són molt més digestius. I això és energia contínua.
I tu com t’alimentes, Martina?
Jo durant bastant de temps he tingut una tendència vegetariana fins que vaig arribar al punt del veganisme, però ara ho estic canviant. Si em ve de gust una hamburguesa ecològica, no em vull sentir culpable per menjar-me-la. Per què no estic escoltant el meu cos? Perquè ho passo tot pel cap, però el meu cos m’està demanant carn a la planxa i li hauria de fer cas, per això és tan necessari l’autoconeixement.
Què portes per esmorzar a la carmanyola?
Avui iogurt de coco fresc fet a casa amb figues de Molins de Rei, cacau en pols, pol·len i coco ratllat. Utilitzo el coco només a l’estiu, ja que no és un producte d’aquí, és de països tropicals i pot refredar-nos el cos. M’agrada posar trossos grans de fruita que m’obliguin a mastegar, sovint m’hi poso nous de Brasil o algun musli casolà. També m’agrada molt menjar salat: seitons, guacamole, endívies, olives, etc. A vegades també menjo un ou a la planxa, amb figues o una mica de pastanaga.
Sembla molt paleo!
Sí! Ara estic canviant una mica amb tot això que et deia de l’autoconeixement. Perquè he anat evolucionant i he vist que el vegetarianisme i el veganisme a mi no em van bé i ara estic enfocant-me una mica més al paleo, tot i que sense fer-ho gens dràstic ni penjar-me’n l’etiqueta. Intento fluir amb el que crec que el meu cos necessita.
La consulta de l’ETS
La Martina Ferrer és una de les nutricionistes de la consulta d’etselquemenges. Clica aquí per a més informació.
