El convidat

Inici / El convidat 7 de desembre 2016 per Núria Coll

"El Test d’Intoleràncies Alimentàries és una eina molt útil per saber com està el nostre sistema digestiu"

Mireia Segarra, farmacèutica

Mireia Segarra és farmacèutica, especialista en nutrició ortomolecular, en dietètica naturista i oriental i en nutrició esportiva i, a partir d’aquest desembre, passa visita a la Consulta d’Etselquemenges. Segarra té estudis d’alimentació saludable (Roger de Llúria) i la seva experiència com a farmacèutica, entre d’altres, en farmàcies especialitzades en nutrició ortomolecular fa que tingui una visió global de la medicació convencional i els complements alimentaris naturals.

Fa més de deu anys que ets darrere del taulell i les has vist de tots colors...

He tingut la sort de completar la meva formació treballant en farmàcies que tenen com a punt fort la complementació. S’ha de ser conscient, però, que cada pacient és diferent. Tant pot venir una persona polimedicada per demanar-te consell en el camp natural, com una persona que no pren cap tipus de fàrmac. En aquests casos has d’estar alerta per tal que el tractament que donis a la persona polimedicada no interaccioni amb cap dels medicaments que es pren habitualment. Molts també pregunten si seria possible substituir un medicament al·lopàtic per un complement natural que faci la mateixa funció. Òbviament hi ha tractament natural per a moltes de les patologies, però sempre sóc conscient que, com a farmacèutica i no metgessa, no puc substituir res sense el consentiment del metge. Puc informar, però mai canviar el tractament d’un pacient polimedicat per medicina natural.

Per això t’incorporem a l’equip de la Consulta d’Etselquemenges. I amb un plus afegit: amb tu els pacients podran fer-se tests com el Test d’Intoleràncies Alimentàries. Però hi ha moltes proves d’aquests tipus i costa decidir quina és la fiable...
La farmacèutica Mireia Segarra a la Consulta d'Etselquemenges

Mireia Segarra i Francesc Ruiz

M: He vist tests fets amb elèctrodes. M’han explicat molts mètodes dels quals desconfio. Sóc molt científica, jo, Núria, i els tests han de ser en sang: hi ha d’haver una petita extracció per saber de veritat com està l’organisme i cap on hem d’encarar la possible patologia i tractament. Són tests molt més sensibles i precisos per obtenir un diagnòstic més encertat sense que, gaire sovint, calgui fer-se una anàlisi de sang per la SS o mútua, i això suposa temps i molts més diners.

Avui t’he volgut entrevistar juntament amb Francesc Cruz, que és el farmacèutic que t’ha donat més garanties en aquest sentit. En Francesc és qui et facilita aquests tests –com el de la intolerància als aliments– que ara farem a la Consulta quan es visitin amb tu, Mireia. Què té aquest test i què fa, Francesc?

És una prova que ja es fa servir molt. Es basa en la tècnica ELISA, un mètode validat per a la detecció d’anticossos IgG (immunoglobulines IgG). Molts estudis han demostrat que la IgG és un marcador útil de reaccions adverses a aliments i hipersensibilitat alimentària. Les proteïnes dels aliments, de vegades, poden actuar com a al·lèrgens i desencadenar una reacció; per tant, identifiquem els aliments que originen la producció d’aquests anticossos i que podrien estar implicats en processos com síndrome de l’intestí irritable, èczemes, migranyes, artritis, obesitat…

L’al·lèrgia alimentària no és fàcil de diagnosticar, ja que hi intervenen diversos mecanismes desencadenants i a més hi ha molts al·lèrgens existents i implicats. La veritat és que els símptomes, de vegades, no són evidents, passen desapercebuts o es barregen amb un malestar transitori.

Com em puc refiar del test?

S’han de sol·licitar tests de fabricants que ofereixin proves diagnòstiques de qualitat, amb el marcatge CE i normes de qualitat internacionals, com la ISO 9001. Desconfiem de proves que no fan servir una mostra biològica com la sang. Cal exigir o, com a mínim, conèixer tres paràmetres fonamentals a l’hora d’oferir un test a la consulta: la sensibilitat del test, l’especificitat i la concordança.

I què no fa el test? Què no pot arribar a veure?

Aquesta prova no identifica l’al·lèrgia clàssica “mitjançada” per IgE (immunoglobulina E) i no cal confondre intolerància alimentària amb intolerància a un aliment produït per una deficiència d’un enzim. Per exemple, la intolerància a la lactosa està causada per la manca o quantitats insuficients de l’enzim lactasa, necessari per digerir com cal els productes lactis.

En cap cas, la determinació de la IgG pot comportar el diagnòstic d’una malaltia, però permet comprovar que, davant un augment de les IgG d’un aliment, suprimir-lo de la dieta pot ajudar a resoldre el problema. Les proves de cribratge (screening) són anàlisis senzilles per identificar o descartar qualsevol patologia en pacients. Si el resultat és positiu, cal fer una anàlisi més concloent al laboratori d’anàlisis clíniques. Ara bé, tenen grans avantatges respecte de l’analítica convencional perquè, amb una petita mostra, podem conèixer ràpidament els resultats; i amb un cost molt inferior al de les proves convencionals.

Si retirem un aliment poc abans de la prova, pot ser que no ens aparegui com a intolerància?

Després de deixar d’ingerir un aliment, hi ha al·lèrgens que poden ser presents fins i tot entre 20-22 dies. Per fer la prova, cal demanar al pacient si ha suprimit recentment cap aliment de la dieta perquè sospitava que era la causa dels símptomes que tenia. El millor és seguir fent la mateixa vida i menjant el mateix de sempre, com abans de fer-se la prova.

Les intoleràncies apareixen, o solen aparèixer, amb l’abús de l’aliment? És a dir: algú que abusa molt del pa, la pasta, les pizzes, pot tenir més números de tenir una intolerància al gluten?

No necessàriament. Estudis recents parlen de col·lectius no celíacs però sensibles al gluten que han donat negatiu en proves més específiques de la malaltia (absència dels gens HLA-DQ2-8, o absència d’anticossos antitransglutaminasa). Deixar el gluten millora el problema, els símptomes, però no oblidem el paper que té en la intolerància una permeabilitat intestinal exagerada o un intestí perforat com també l’anomenen.

I un cop tenim els resultats, Mireia, què fas?

M: Primer de tot, retirem de la dieta els aliments positius en el test. Com que a la primera visita ja fem una anamnesi del pacient per investigar sobre els hàbits alimentaris, de vida, els antecedents, simptomatologia… podrem filtrar molt més la causa de la informació obtinguda en els resultats.

Les intoleràncies poden ser o bé genètiques o bé per una debilitat del sistema immunològic, és a dir, de les defenses.

En les intoleràncies per debilitat del sistema immunològic, normalment s’incrementa la quantitat d’anticossos IgG. La primera conseqüència és l’augment de la permeabilitat del sistema digestiu alhora que en disminueixen les microvellositats. Tenir alterada la barrera digestiva fa que els inmunocomplexos travessin els teixits intestinals i vagin a parar directament al torrent sanguini, que els reparteix per tot l’organisme, i acaben acumulant-se i provocant inflamació.

Després de retirar l’aliment de la dieta, hem de reparar la mucosa gàstrica no només canviant els hàbits alimentaris i els aliments triant els que ens beneficien més per les seves propietats, sinó introduint també complements naturals com la L-glutamina, prebiòtics i probiòtics, per exemple. Hem de pensar, també, a fer primer una desintoxicació de l’organisme per tal d’eliminar, en la mesura del que sigui possible, tots els tòxics que hem acumulat al llarg dels anys per poder aconseguir més bons resultats amb el tractament establert.

Al cap d’uns quants mesos, podem tornar a introduir a poc a poc els aliments que van donar positiu al test (si no es tracta d’una intolerància de tipus genètic), tot i que es recomana que no es consumeixin amb gaire regularitat i que, si hi ha substituts al mercat, es canviïn.

Què malmet més: l’estrès, el gluten...?

Personalment, crec que no hi ha una causa i prou. Independentment de si la intolerància és genètica (que pot estar latent i activar-se en qualsevol moment) o per debilitat immunològica, sempre hi ha un conjunt de detonants que acceleren la simptomatologia. L’estrès, el fet de seguir una dieta poc variada i menjar els mateixos aliments de manera recurrent, consumir molts sucres i farines refinades (irriten molt la mucosa gàstrica), no menjar aliments rics en probiòtics, no menjar ni fruita ni verdura, no seguir un estil de vida saludable, no seguir uns horaris regulars d’alimentació… i també viure una situació de patiment perllongat durant temps pot fer que el sistema digestiu i immunològic es debiliti.

La farmacèutica Mireia Segarra a la Consulta d'Etselquemenges

Posa’m exemples de casos, Francesc.

Sí, aquesta és una placa ben curiosa. És molt recent; fa un parell de mesos. Aquest pacient només ha donat positiu a l’ametlla (de la família dels fruits secs). Abans de fer el test recomanem fer un qüestionari per saber mes dels hàbits alimentaris del pacient i estar previnguts davant d’aquest tipus de resposta i que no ens agafi per sorpresa.

Llistat d'intoleràncies que mesura Food detective

Aquesta placa també és molt recent, de després d’aquest estiu. El que hem de tenir clar, abans de tot, és que l’aliment no és ben bé el dolent de la pel·lícula: una resposta positiva a tants aliments indica un intestí molt malmès, ja sigui per medicaments, càndides, paràsits, antiinflamatoris, antibiòtics… És un intestí molt permeable a molècules més grosses que els aminoàcids; és a dir, proteïnes, virus, xenobiòtics…

La càrrega d’al·lèrgens és tan brutal que el sistema immune no té prou capacitat per eliminar-los, i per això els immunocomplexos (antigen-anticòs) es dipositen als teixits i causen inflamació i, per tant, símptomes.

F: Creus que es pot determinar una malaltia celíaca amb un test d’intoleràncies? No, la gliadina no és un marcador prou específic ni d’elecció per diagnosticar la celiaquia; hi ha altres marcadors més específics.

I hi ha cap test que la detecti?

Els clínics recomanen fer un estudi en sang dels anticossos antitransglutaminasa, específics de la malaltia, i que es pot fer a la consulta a partir d’una simple gota de sang del dit. Els resultats tarden deu minuts.

Una altra opció gens invasiva és el test genètic (HLA-DQ2/DQ8).

Quins altres tests farem?

M: El test dels omega-3 i omega-6, el de la vitamina D, el d’estrès oxidatiu i el de la lactosa.

M’interessen tots. Anem a pams. Omegues... Sempre em pregunto si els tinc equilibrats. Però no es tracta de fer-li fer a tothom perquè sí, oi? A qui faríeu aquest test?

M: El test d’àcids omega-3/6 es pot fer a qualsevol persona que ho demani, però hi ha perfils de pacients a qui el podem recomanar directament com, per exemple, a persones amb antecedents i/o problemes cardiovasculars, dones embarassades, pacients amb trastorns inflamatoris, que facin control de pes, que tingui problemes dermatològics, nens amb TDA…

Mireia Segarra i Francesc Cruz a la farmàcia

I el d’estrès oxidatiu?

M: Passa igual que amb l’anterior, menys en nens, que no és necessari. Hi ha un perfil de pacients a qui recomanem aquest test, sobretot fumadors, esportistes amb activitat física elevada, persones amb estrès i ansietat, o que s’exposen llargues estones al sol, que volen controlar l’excés d’ingesta de calories.

El test de la vitamina D es recomana a tots els pacients amb osteoporosi, síndrome de malabsorció, obesitat amb un IMC≥ 30, per evitar simptomatologies causades per dèficit de vitamina D com una malaltia crònica renal…

El test de la lactosa és un test genètic que es faria després d’haver fet el test d’intoleràncies alimentàries general, si ha sortit algun aliment relacionat amb la lactosa. D’aquesta manera descartem una intolerància de tipus genètic, i podem enfocar millor el tractament.

Hi ha cap contraindicació per fer el test d’intoleràncies o d’altres?

M: Si es prenen medicaments determinats, com els corticoides i immunodepressors, que afecten el sistema immune i la resposta pot ser molt feble. És a dir, podem tenir molts positius a causa de la debilitat del sistema immunològic pel tractament farmacològic.

Més informació de la Consulta d’Etselquemenges i Mireia Segarra. 

Núria Coll

Núria Coll
Directora d'etselquemenges
ncoll@etselquemenges.cat

PUBLICITAT

amunt

Apunta't a la xerrada de dimarts 17 d'en Marc Vergés on parlarem de la gran estafa del colesterol