Saber comunicar és clau perquè el missatge arribi a les persones i, d’això, la Míriam Tirado en sap molt. És periodista de professió i, ara, un referent en el món de la criança conscient que ha sabut aprofitar la força del món digital per compartir la seva visió amb mares i pares tant d’aquí com de països de l’Amèrica Llatina.
Va començar amb un blog que es deia “Maternitat a flor de pell” i que ha donat nom al seu últim llibre. També és autora de dos contes infantils –La FesTeta i Tinc un volcà– i n’està preparant un tercer. A més, té un canal de Youtube amb milers de seguidors on, en clau d’humor, toca els temes que més preocupen les famílies. Té cursos en línia, acompanya famílies en consulta i fa xerrades arreu del territori plenes de coneixement, de les que remouen, on fa riure, però també emociona. I, no podia ser d’una altra manera, la tindrem al Como Talks, perquè l’alimentació també és criança i també s’ha de gestionar de manera conscient.
Com passes de ser periodista a consultora de criança?
Treballava de periodista als serveis informatius de Catalunya Ràdio, però des de l’adolescència tenia, com a passió, els bebès, els nens petits, la maternitat, la criança conscient. Quan tenia vint-i-sis anys, la meva mare em va proposar escriure un llibre a quatre mans sobre gestació, part i criança conscients, després vaig obrir un blog de maternitat, van néixer les meves filles… i diguem que fer el pas d’una professió a l’altra va acabar caient pel seu propi pes. S’acabava una etapa i em llençava de ple a viure’n una altra, perquè, bàsicament, vaig sentir amb una força tremenda que era el que havia de fer.
Tractes l’etapa de 0-6. Què té d’especial?
Sí. M’he especialitzat en aquesta, tot i que tracto amb famílies amb fills de totes les edats. De totes maneres, aquesta etapa anomenada “primera infantesa” m’interessa especialment per la importància que té en la vida futura del nen. És l’etapa més vulnerable i dependent, plena de necessitats bàsiques. Poder comprendre el nen i acompanyar-lo en aquesta etapa en què s’instal.la la base de la seva personalitat i seguretat en si mateix ho trobo importantíssim.
És el que anomenes criar des del respecte, la presència i la consciència?
Sí, significa criar tenint en compte que el nen que tenim davant és una persona amb tots els drets, que mereix ser tractat bé, comprès i acompanyat. Significa criar els fills connectant-hi, estant presents no només físicament, sinó també disponibles emocionalment.
Criar de manera conscient significa, primer, adonar-nos que sovint actuem per impulsos, empesos per les nostres pors, ferides del passat, o sistema de creences, desconnectats dels nostres fills, i canviar-ho per un fer i un sentir més conscient.
“Sovint ens comportem com si tinguéssim l’edat dels nostres fills, i ens prenem les seves reaccions com a personals”
S’acostuma a posar el focus del problema en ells i no sempre és així.
Exacte. En comptes d’intentar “arreglar el fill”, entenent que és ell qui té el “problema”, com es faria en el paradigma de la criança tradicional, en la criança conscient l’adult també ha de fer feina: adonar-se de quina energia aporta en la interacció amb el fill, veure què hi ha de propi en el “problema” que aparentment atribuïm al petit. Aquí creixem i evolucionem tots, en una relació no jeràrquica, basada en la connexió i el respecte.
Segur que deus tractar molt aquests temes a consulta.
Sobretot enrabiades, conflictes diversos amb els infants en tema de límits, entre d’altres. Això que els nens vulguin tenir veu i vot i ens diguin, de mil maneres diferents, “jo penso diferent de tu”, no ens agrada gaire, als pares!
De fet, fas moltes xerrades sobre les rebequeries, els límits i l’acompanyament de les emocions. Tant ens consta connectar, entendre i acompanyar els fills?
Sí, molt, perquè ens ha entrat ben endins allò que els fills ens aixequen la camisa, i perquè tenim molta por, inseguretat i falta d’informació. Aquest còctel és fatal per poder connectar, comprendre els fills i ajudar-los en els reptes diaris.
I com ho hem de fer, doncs? Com ens hem de situar com a pares?
Ens hem de situar en l’adult que som, perquè sovint ens comportem com si tinguéssim l’edat dels nostres fills, i ens prenem les seves reaccions com a personals, ens enfadem i reaccionem de maneres totalment impròpies per l’edat que tenim. És des de l’adult que som que podrem comprendre el nostre fill, saber l’etapa que viu i posar límits conscients, clars i ferms, però des del respecte. Si tot això ho fem amb amor, humor i sentit comú, ja serà la bomba! [Riu.]
“Criar de manera conscient significa, primer, adonar-nos que sovint actuem per impulsos, empesos per les nostres pors, ferides del passat, o sistema de creences, desconnectats dels nostres fills”
M’ha impactat molt que el teu vídeo més vist a Youtube és “10 motius per no tenir fills”.
Uf, calla, calla… Va ser un vídeo que vaig fer com a simple divertimento. Havia fet un vídeo sobre els motius per tenir fills, perquè m’escrivien moltes mares que tenien dubtes i vaig pensar de fer també el contrari, en clau d’humor tots dos, sense cap pretensió i sense més. Vaja, per fer riure i prou. I va i resulta que és el més vist! El més vist, el més comentat i pel qual m’han arribat a dir de tot! En fi, t’asseguro que si ho arribo a saber…
Què t’han dit? Perquè ja es veu que és en clau d’humor.
Doncs molts no ho veuen i es pensen que va de debò. Doncs que si tothom pensés com jo ningú tindria fills i ens extingiríem, que es nota que no tinc fills –jo, que en tinc dues!–, i altres coses que no puc reproduir aquí!
Ens ho pensem molt? Què ens espanta?
Hi ha de tot: alguns que s’ho pensen del dret i del revés i ho van posposant, i n’hi ha d’altres que no s’ho pensen gens. Potser sí que en els últims anys hi ha una mica més de reflexió sobre aquests temes i, sens dubte, pels missatges que m’arriben, el que més espanta és la “pèrdua” de la pròpia independència. El compromís i la responsabilitat, en definitiva.
Et coneixem molt per xerrades de límits o rebequeries, però al Como Talks t’estrenes amb una xerrada inèdita de màxima necessitat: “Prou pollastres a taula”. Què ens explicaràs?
Tinc moltes ganes de fer aquesta conferència, que ja us aviso que serà plena d’exemples, d’humor i d’eines. Explicaré per què sovint el moment de seure a taula i menjar plegats queda molt lluny de ser una estona de tranquil·litat i connexió. Els “no tinc gana”, “ecs”, “no m’agrada”, ara m’aixeco, ara faig el mico, ara tiro menjar a terra… sovint ens crispen tant que el moment familiar acaba sent un gran pollastre. Veniu a la conferència i us explicaré com aconseguir àpats feliços i en pau.
