Els seguidors d’Etselquemenges segur que la coneixeu bé. Núria Coll és la directora i cara més visible de la revista que, sis anys després d’haver-la parit, ha anat creant projectes paral·lels, tots relacionats amb l’alimentació saludable i natural. Els últims han estat els cursos en línia de robot de cuina o el de “Perd pes i guanya salut”, el Cómo Como Festival, que celebrarà la segona edició el proper mes de setembre al Port de Barcelona, o la revista ETSNen, la primera en paper dedicada en exclusiva al món de l’alimentació infantil saludable.
Durant aquests cinc anys, la Núria ha vist créixer aquest projecte que va començar com un petit blog, incentivat pel seu interès personal i genuí en el canvi cap a una alimentació més conscient i natural, fins a convertir-lo en un dels mitjans especialitzats més llegits al país.
Avui hi conversem i repassem tots els ets i uts de la revista ETSNen, acabada de sortir del forn, que aquest any ve acompanyada d’un llibret de receptes de berenars sans i que s’ha publicat també en castellà.
Si un nen ha de menjar igual que un adult saludable, per què cal aquesta revista?
Perquè els pares ens bolquem molt en les seves necessitats i escoltem més i fem més canvis tot i que, si en una família els pares no mengen sa, els fills tampoc ho faran. De totes maneres, molts pares i mares, quan tenen fills, decideixen fer un canvi. Els fills són l’excusa i l’oportunitat d’or perquè en una casa es comenci a menjar millor. A vegades, com que no els volem inculcar que mengin marranades, ens n’amaguem quan ho fem i, en el millor dels casos, reduïm molt la ingesta d’aquests productes perquè volem ser un model per a ells. Tots som molt conscients que el que mamin a casa i de petits és el que acabaran sent i fent. En temes d’alimentació i en qualsevol altre.
Què és el que fem tan malament?
No cuinar i no prendre’ns seriosament l’alimentació. No incorporar-ho al nostre full de ruta de prioritats i permetre que altres temes sempre passin per davant. Quan no l’estem valorant i no el tenim al cap, no podem cuidar-lo i, com que mengem tres cops al dia, és molt fàcil anar allargant la cadena d’errors.
Com a mare, per què compraries ETSNen?
Perquè quan la meva filla tingui febre, problemes respiratoris o digestius, pugui consultar qualsevol de les tres revistes que hem fet fins ara (en publiquem només una a l’any i està molt treballada). Perquè en qualsevol article hi ha la base de com ha de ser una alimentació sana de veritat i, sens dubte, aquest número 3, perquè incorpora el que sempre he volgut trobar: berenars sans i deliciosos, alguns amb xocolata, i tots sans, sense sucres i sense processats. No vull ser una mare de berenars de bossa, però sóc normal: vaig amb presses, i ho vull tenir fàcil perquè jo també li dono una bossa de bastonets quan no tinc res més.
La Núria s’esforça per ser present durant els àpats de la seva filla
Què trobarem en aquesta tercera edició? Si ja tinc les dues anteriors, no trobaré contingut repetit?
Els articles són totalment diferents. Cada any fem l’esforç d’escollir-ne setze que no s’hagin tractat abans. Ara parlem de l’hypnobirthing, que fa dos anys no sabíem ni que existia, o anem detectant modes o inquietuds dels pares. Per exemple, ara n’hi ha molts que porten els nens a restaurants japonesos i hi ha molt a dir, perquè no sempre és saludable. Però sempre queden temes per tractar.
Sempre són qüestions molt pràctiques, oi? Et bases en la teva experiència com a mare per saber què preocupa més avui dia i poder escriure articles sobre el tema?
Sí, tot i que això és molt subjectiu. A l’equip hi ha molts pares i mares, i a tots ens passen moltes coses; si tens l’antena una mica oberta a l’hora de pensar en articles, els temes no te’ls acabes, perquè un dia el nen agafa un refredat o un mal de panxa… i llavors amb les mares de l’equip acabes parlant de probiòtics i dius: Ostres! Hem de fer un article integral de probiòtics perquè és molt interessant!
Si ja llegeixen la revista en línia, per què han de comprar-la en paper?
Perquè no hi trobaran el mateix. A l’ETSNen hi ha sempre articles molt a fons que no publiquem a Etselquemenges perquè ja els reservem per a la revista en paper. Són articles que, a vegades, ocupen deu pàgines, i no funcionarien en format digital.
És contingut de nínxol o molt radical? Entendrem el que llegirem i serà pràctic, o calen coneixements de dietètica per treure’n profit?
Jo crec que s’entén del tot i que el projecte cada vegada és menys nínxol. No pretenem fer tesis doctorals ni científiques. Quan expliquem que la llet vegetal no substitueix la de fórmula, no hi ha ni un paràgraf que no s’entengui.
I no s’alliçona? Ens podem sentir malament com a pares si llegim que no ho fem gaire bé?
A vegades passa que algú s’acomplexa perquè pensa que no ho fa prou bé, però aquesta també és la nostra aposta: despertar consciències! I, de fet, ara que ja ens hem consolidat i que la gent ens consulta per això, gairebé és el deure que tenim. Explicar que l’alimentació saludable és més exigent del que crèiem i que hem de desaprendre moltes coses que fins ara pensàvem que eren certes.
La filla de la Núria esmorzant blinis de civada amb alvocat o crema de cacau casolana (receptari Berenars sans)
Si ja no tenim bebès o nens petits, aprendrem alguna cosa?
I tant! Sempre fem les revistes molt transversals, amb temàtiques interessants per a totes les edats. En aquesta tercera edició, tenim un article de peix fresc a l’escola, de nens esportistes o de nenes prepúbers. La pressió del menjar porqueria també és un tema que envolta tota la societat. O el receptari de berenars sans, per exemple, no és només per a nens, és per a adults i per a qualsevol edat!
Per què només es publica un cop l’any?
Perquè ens ho treballem molt! Les fotos són totes pròpies fetes per fotògrafs gastrònoms; hi ha molta gent molt potent que escriu, com l’Olga Cuevas o la Yolanda Garcia, gent molt bona com la Rosa Sorribas, una consultora de lactància que escriu sobre la llet materna com a aliment crononutritiu, i ens estem moltes setmanes per escriure els articles! La Lluca Rullan, per exemple, periodista i dietista, es documenta durant dies i dies per escriure’n un. Per això no és viable organitzar tota aquesta moguda gaire sovint.
Això té una part positiva, perquè vol dir que no es repetiran temes, oi?
Esclar! Volem que l’ETSNen sigui un manual de consulta perquè, el dia que el teu fill tingui febre, recordis que la Trinitat Gilbert, en un article d’un ETSNen, explicava com tractar-la de forma natural.
No és un problema que no sigui als quioscos?
Sí. Però és impossible aspirar a una distribució de quiosc o de botiga si no fas una tirada molt més gran, i nosaltres hem de fer una tirada limitada perquè és un producte gurmet en tots els sentits. Per fer-ho, hauríem de rebaixar expectatives i deixar de fer-ho en paper reciclat, hauria de portar la portada tova en comptes de dura, etc. Veurem què ens ofereix el futur perquè, en aquest sentit, és una revista difícil de sostenir i el que necessitem és que molts pares es conscienciïn i, per tant, la vulguin. Perquè, si no, té una viabilitat difícil, malgrat el suport dels anunciants.
Per què és tan difícil convèncer els pares?
Perquè és una qüestió cultural i a vegades has de tenir una voluntat de ferro, perquè els nens fan molta pressió, i fa molta mandra… a vegades és una lluita diària per fer-los menjar el que volem que mengin. O per als pares és una autèntica prioritat, o acaben cedint…
L’entorn no ajuda gaire...
No. També hi ha pares i mares que, com dèiem, quan saben que tindran un fill, es posen les piles de veritat, però, per exemple, sempre li serà més fàcil a una dona o a un home de quaranta anys que decideix començar a menjar bé i ho faci per a ell sol, sense necessitat d’haver de convèncer ningú. Però lluitar per implantar-ho a casa, quan potser no et segueixen la corda, la societat et boicoteja, fa que al final no hi hagi tants pares bolcats en l’alimentació saludable. I això és així perquè ho veiem en les vendes o els articles que enfoquem per a pares i mares, que mai es llegeixen tant com els continguts per a adults.
Hi ha alguna voluntat de malparlar de la indústria alimentària?
Aquesta mai ha estat la nostra voluntat. Sempre ho fem de forma molt constructiva, el punt combatiu que tenim és minúscul, nosaltres sempre ens enfoquem a donar solucions. Els problemes ja els sabem i ja els expliquem però, sobretot, donem solucions que siguin sanes, bones, fàcils i ràpides. I aquest és sempre el pretext de tots els projectes d’Etselquemenges, perquè, si no, no ajudem. Si desacredites, insultes o ets massa combatiu, pots fer sentir malament la gent i, al final, moltes persones mengen processats i no volem que sentin que han de passar un examen cada dia i que aquests d’Etselquemenges els estan posant a prova i suspenent. Ja som exigents, però som molt flexibles i, amb els fills, encara més.
Què menja en un dia normal i corrent la teva filla?
Menja el dinar a l’escola bressol eh! Si agafem un exemple de menú de cap de setmana, esmorza pa integral amb alvocat gairebé sempre i fruita seca. Li encanten les ametlles. A l’hora de dinar algun cereal tipus mill o arròs semiintegral amb verdures, o llenties amb verdures i el sopar sempre sempre fem verdura bullida en algun format. Per no fer cada dia verdura bullida, que no l’emociona especialment, li serveixo de diferents maneres. Ahir a la nit, per exemple, li vaig fer truita de patata i carbassa que prèviament havia bullit i després saltat perquè tingués un punt cruixent. M’invento receptes cada dia. A la verdura sempre li trituro sèsam perquè no ha pres mai llet i necessita calci I ja sap que de galetes només ha de menjar les de la mama, que són les que no fan mal a la panxa. Espero que un cop es faci més gran i vegi tot el que venen als supermercats pugui haver-la convençut d’alguna cosa. Ara m’encanta veure que entrem al súper i passem pels passadissos de les magdalenes, pa de motlle, etc. i no sap què és i no s’atura ni ho demana. De fet, l’esforç més gran és evitar que mengi molta de l’oferta que l’envolta. I que a casa vegi que es menja verd cada dia per dinar i sopar és vital. L’enciam ja ha decidit que a la mama li encanta però a ella no. De moment. I la verdura cuita és el plat principal diari a casa meva. I recull les verdures de la cistella de la cooperativa i les ordena i pregunta i m’ajuda a rentar-la. Per ella, menjar-ne cada dia, és un pal monumental però quan veu la meva cara i gest, quan veu que no hi ha pla B i té gana, s’ho menja.
