"La intolerància a la lactosa no és gens minoritària"

L’Oriol parla pausadament. “Des d’adolescent que tinc problemes estomacals i intestinals; em vaig fer les proves de l’hidrogen espirat i també les genètiques, i en totes dues em sortia que era intolerant a la lactosa. A partir d’aquí vaig canviar totalment l’alimentació”. Ha creat una associació, ADILAC, i ara està construint la Lactose Intolerance Global Network (LIGN), una xarxa internacional d’associacions que informen sobre aquesta disfunció. L’Oriol Sans batalla perquè els productes s’etiquetin com cal i un intolerant a la lactosa pugui seleccionar els que necessita. “Estem impulsant el segell “No lactosa” que alguns establiments especialitzats posen a l’entrada per indicar que venen productes aptes per a nosaltres”. La botiga de queviures Múrria n’és un exemple. Ens hi trobem amb l’Oriol Sans, mentre parlem de salut i alimentació, i repassem l’exhibició de formatges i embotits sense lactosa. “M’he fet molt conscient del que menjo i no només evito la lactosa -per necessitat- sinó que he suprimit el sucre de la meva dieta i controlo molt els hidrats. Miro de seguir una dieta variada i senzilla”.

Quan vas saber que tenies intolerància a la lactosa?

Quan era adolescent. Mai m’havia agradat la llet, però a partir dels quinze anys vaig començar a tenir problemes. Em vaig passar anys anant d’un metge cap a l’altre i ningú no em sabia trobar què tenia.

Què et passava?

Em trobava malament constantment, molt dèbil, amb mals de panxa i anava molt al lavabo: tenia descomposicions tot sovint. Tenia mal de cap i un malestar general. Els metges em deien que potser tenia el còlon irritable, o bé l’intestí molt sensible a determinats aliments. M’aconsellaven que suprimís de la dieta aliments irritants com els picants, l’alcohol, el cafè…

Però no milloraves...

Continuava malament i no va ser fins que un especialista em va proposar fer-me el test de l’hidrogen –una prova mèdica que consisteix a prendre lactosa que t’administra el metge i després bufar a través d’un mecanisme, per veure si el cos ha reaccionat químicament– que ho vaig saber. Era una prova mèdica que l’any 1999 no estava gaire implementada i no la feien a tot arreu. Ara, per sort, les coses han canviat i la intolerància a la lactosa està molt divulgada i els procediments mèdics actuals poden detectar-la.

A partir d'aquí, van començar els canvis.

Al principi em vaig sentir molt sol. Vaig tenir una sensació agredolça. Per una banda, em vaig sentir alleujat perquè per fi sabia el que tenia. Però per un altre costat, em sentia perdut: la informació que em va donar el metge del que havia de fer a partir d’aquell moment va ser inexistent. Només em va dir que evités els lactis. Ara bé, això no és tan fàcil com sembla! Aquell dia va començar la meva travessa particular pel desert informatiu de la intolerància a la lactosa.

I és llavors que vas començar a pensar en fundar ADILAC?

Des del dia que vaig sortir de la consulta amb el diagnòstic sota el braç em vaig dedicar a investigar, llegir, documentar-me sobre aquesta intolerància i durant uns anys vaig recopilar moltíssima informació. Quins aliments processats porten lactosa i no ho sabem? Quines alternatives al calci dels lactis tenim les persones amb intolerància a la lactosa? Com hem de procedir quan ens diagnostiquen aquesta intolerància? Tots aquests dubtes els tenia jo i els tenen els pacients diagnosticats amb aquesta intolerància. A còpia de moure’m, parlar amb gent i anar tibant del fil, vaig anar coincidint amb altres persones que passaven pel mateix que jo, i l’any 2003 vam decidir fundar ADILAC. Als països nòrdics toleren molt millor la lactosa que en altres regions; segons alguns  estudis epidemiològics a Escandinàvia la intolerància a la lactosa va del 2 al 15%, a Amèrica del Nord del 6 al 22%, als països centreeuropeus va del 9 al 23% i els que pitjor la toleren són els asiàtics (entre un 95 i un 100% són intolerants a la lactosa), els indis americans (80-100% d’intolerància) i les persones africanes (del 60 al 80%). Per tant, no és una intolerància gens minoritària! I hi ha persones que no estan diagnosticades, que simplement tenen mal de cap cada dia i es pensen que això és normal.

Què caldria que sabessin els intolerants a la lactosa?

En primer lloc, caldria que sabessin que la lactosa es troba de forma natural en tots els lactis i derivats que provinguin de qualsevol mamífer (vaca, cabra, ovella i, fins i tot, llet humana) i que la trobem en llet, formatge, iogurt, nata, mantega, etc. Ara bé, la lactosa també és un dels ingredients o additius més utilitzats en la indústria alimentària actual. Per tant, hem d’anar amb molt de compte, a l’hora de fer la llista de la compra.

A la pàgina web de l'associació classifiqueu els aliments segons un semàfor propi.

Sí, perquè no sempre és fàcil saber si un aliment conté lactosa o no. En verd trobem els aliments que de forma natural no porten aquest sucre de la llet que és la lactosa. Estem parlant de verdures i fruites, carns, peixos, fruita seca i ous. Però també tenim els aliments que posem al color taronja, l’estat d’alerta, perquè poden contenir, o no, lactosa i hem d’estar especialment a l’aguait, perquè pot ser una lactosa afegida en el procés de producció, tal com passa en embotits, brioixeria, determinades sopes preparades, menjar per emportar, plats precuinats o purés, entre d’altres. Al semàfor vermell hi trobem, evidentment, els aliments portadors de lactosa de forma natural, com ara la llet, els iogurts, el formatge, la nata o la mantega. Val a dir, però, que ja hi comença a haver formatges i llets als quals se’ls ha eliminat la lactosa, i embotits als quals no se’ls n’afegeix.

Com ho fem quan anem a restaurants?

Aquest és un tema complicat perquè hi ha molt desconeixement en el sector. Quan anem a un restaurant hem de tenir molta precaució i preguntar sempre al cambrer o cuiner, i explicar-li prèviament el que podem o no podem prendre perquè ells ens indiquin quins plats de la carta són aptes per a nosaltres. Realment no hem d’amagar la intolerància, per tal de poder prevenir problemes. També et diré que, normalment, als restaurants no hi ha problemes. Moltes vegades t’adaptaran els plats, i et faran una carn o peix a la planxa sense la salsa que portava inicialment. Una altra dificultat és quan arribem a les postres: aquí és on realment ens quedem limitats, perquè la majoria incorporen lactis o els tenen com a base. Les opcions són reduïdes: fruita i fruita seca.

Els aliments que contenen lactosa, estan tots etiquetats?

Bé, hem de dir que en aquest tema s’ha avançat molt. Penseu que hem passat en pocs anys d’una legislació molt permissiva que no obligava a especificar un ingredient si no suposava més d’un 25% del contingut –imagineu-vos quin problema per a les persones amb al·lèrgies i intoleràncies!– a la legislació sobre etiquetatge actual, que obliga tots els productes a especificar tots i cadascun dels ingredients i a destacar-ne dins del llistat –amb negreta o mida més grossa– els principals al·lergògens alimentaris, entre els quals la llet i derivats, incloent la lactosa. A més, des de l’Associació ADILAC, per facilitar una identificació ràpida dels productes, vam crear l’any 2006 un segell de recomanació “No lactosa”, que ja estan incorporant les empreses alimentàries principals del nostre país.

Quines alternatives tenim als productes amb lactosa?

Per sort, avui tenim moltes alternatives alimentàries als productes amb lactosa. Per una banda, les begudes i productes vegetals d’ametlles, avellanes, arròs, xufla, etc. I les persones que no volen estar-se dels lactis, des de fa uns anys, poden trobar una gran oferta de iogurts i formatges sense lactosa. En aquests productes normalment el que es fa és afegir a escala industrial l’enzim lactasa perquè predigereixi la lactosa que conté el producte i els puguem consumir sense problemes.

Com ens ho fem per obtenir el calci i vitamina D? 

Trobarem aquests minerals i vitamines en aliments com el peix, en fruita seca com l’ametlla o en verdures de fulla verda.

Què cuines en el teu dia a dia? 

Realment tenir aquesta intolerància m’ha fet canviar la percepció sobre el que mengem i com ens afecta la salut i la vida quotidiana. La meva màxima és menjar com més simple i saludable millor: amanides, llegums i no abusar dels hidrats. He redescobert en especial el món dels llegums, i m’agrada fer-me amanides de llenties, o un bacallà escapçat amb mongetes.

Has trobat algun llibre de receptes que sigui inspirador per als intolerants a la lactosa? 

No tinc un llibre de receptes concret que pugui dir que m’ha inspirat… I la veritat és que n’he consultat un munt! Si hagués de recomanar alguna font, seria el nostre propi web www.lactosa.org, en què cada any convoquem un concurs de receptes: els nostres amics intolerants a la lactosa ens proposen i sorprenen amb receptes imaginatives, això sí, sense lactosa!

Laura Basagaña

Periodista

  @LauraBasagana