Raquel Riba Rossy és Llicenciada en Belles Arts i segurament la coneixereu pel seu nom artístic: Lola Vendetta. Va crear aquest personatge el 2014 i des de llavors té un compte a Instagram, un blog i quatre llibres d’il·lustracions:  Más vale Lola que mal acompañada, ¿Qué pacha mama?, Lola Vendetta y los hombres i Lola Vendetta. Una habitación propia con wifi, acabat de sortir del forn. A més, aquesta primavera publicarà el seu primer àlbum musical, El primer canto.

Les seves il·lustracions en blanc, negre i vermell i els seus missatges tenen tota la força i intenció per empoderar les dones. A través de la Lola, l’autora dona veu al silenci de les dones i expressa la frustració femenina davant d’idees ortodoxes de la societat. Avui, precisament, parlem amb ella del cicle menstrual, un procés natural que tenim les dones cada mes durant tota la vida fèrtil i del qual, en general, en coneixem i comprenem poc.

Raquel Riba Rossy, autora de Lola Vendetta

Fotografia: Guiomar Gonzalez @guiomargonzalez

Per què les dones amaguen que tenen la menstruació?

Primer de tot, hem de tenir en compte que hi ha una educació molt diferenciada depenent del cos en què naixem. Els nens tenen els genitals exposats. Els veuen i els toquen i els perden la vergonya. En canvi, les nenes els tenen amagats i també se les educa des de la por i des de la vergonya. Aquí ja ens comencem a desvincular del nostre cos.

A més, la societat també posa la pressió sobre el fet que el cos de la dona ha de ser bonic, perquè el mirin, i quan es posa el focus en la perfecció només es tenen ganes d’amargar-se!

I també la regla...

Hi ha una cultura molt forta que la menstruació és una cosa bruta. Gairebé com si fos anar de ventre. Sembla que no es pugui explicar obertament.

I què passa? Doncs que es genera un secretisme al voltant de totes les afeccions del cicle menstrual. Parlant amb fisioterapeutes, ginecòlegs i especialistes del sòl pelvià, m’expliquen que es troben amb dones de 35, 40 i fins i tot dones amb menopausa que mai havien entès què els passava. Pel que fa al dolor de la menstruació, el tipus de sagnat o, fins i tot, l’absència de la menstruació… No coneixem gran cosa, d’aquest procés.

L’any 1878, Gloria Steinem va afirmar que si fossin els homes els que menstruessin seria motiu d’orgull i que se’n parlaria obertament. Hi estàs d’acord?

Es pintarien la cara amb la menstruació com si fossin vikings! La història està feta pels homes i les dones just comencem a obrir-nos espais a cops de colze per poder tenir la nostra veu en com s’expliquen les coses i com s’emmagatzema la ciència.

Més enllà de la menstruació, si el part fos cosa d’homes, crec que es farien en espais oberts com estadis per mostrar en públic la seva força i valentia.

Nosaltres hem patit el secretisme al voltant de les nostres coses com a conseqüència de la caça de bruixes i la desvaloració de tot el món de les cures. Se’ns ha venut el concepte de dona com a menys guerrera i que s’ha d’amagar la ràbia i la força i aquesta energia i impuls. Això, sostingut durant molts anys, ha fet que ens creguéssim aquest paper d’innocència, desconeixença i d’eternes aprenents. Tot això ens ha desconnectat de la saviesa dels nostres cossos. Se’ns ha dit que hem de patir dolor i hem cregut la veu dels homes, dels metges i de la història.

Per tant, en aquest context de tabú i de desconnexió, què saben les dones de menstruació?

Ara se’n comencen a saber més coses. Internet ha trencat les barreres del poder establert de metges o altres experts que feien de filtre i publicaven articles. Les xarxes ens han posat a l’abast publicacions, per exemple a Instagram, amb ginecòlogues especialitzades en sòl pelvià i professionals que volen comprendre tot el cicle menstrual i el dolor, i ho estan explicant al món.

Moltes dones pensen que la regla fa mal.

Ens inflen a pastilles, com els ibuprofens, que no són el camí i no ens han explicat l’origen d’aquest dolor, que es pot comprendre perfectament.

Els professionals que s’han dedicat a desmuntar i explicar el dolor de la menstruació ens donen permís per imaginar una vida sense dolor menstrual. No teníem ni aquest permís. Estàvem condemnades també a dolors sexuals i en la penetració. És fortíssim. Moltes dones ho han viscut així i cada mes quan els ve la regla és un infern.

Tampoc ens han preparat per a l’arribada de la menstruació.

Ningú ens ho va pintar com una cosa bonica. Sí que ens explicaven la por, la ràbia i el ressentiment cap a la invenció del cos de la dona. Això, psicològicament, afecta la relació amb el cicle i crea una relació bastant tòxica amb el teu cos i el que volen dir els teus processos. Ho entenem com una malaltia i un problema que té el cos.

La menstruació és un procés hormonal natural i no té cap sentit el pes que se li dona. Quan et ve la regla és com si la vida s’hagués acabat. No es té en compte ni s’explica que és la funció que permet el futur de la humanitat.

No és una malaltia, però sí que es produeixen uns canvis que la societat no comprèn.

Ens haurien de permetre un dia de baixa. Almenys un dia! Tens una energia tan baixa que no ets productiva. Ara, amb el confinament, hem canviat el concepte de teletreball i podríem  plantejar a les empreses que podem teletreballar des de casa.

És important poder prendre la decisió de no medicar-te i escoltar el teu cos. Si l’estàs tapant tota l’estona, no pots connectar amb el cicle i el que necessites.

La societat tampoc té en compte el seu cost econòmic...

Menstruar ens costa 24.000 dòlars al llarg de la vida!

És un procés que hauria d’estar subvencionat pel sistema sanitari. Tots els processos físics i de necessitats mèdiques que tenim haurien de tenir el suport del sistema sanitari i aquest no el té.

A sobre que no està subvencionat, la majoria de tampons que estan als supermercats a l’abast de tothom estan carregats de clor i altres components que m’estan intoxicant. Se sobreentén que és un problema meu, de les dones, i és un problema que ha de cuidar la societat.

Raquel Riba Rossy, autora de Lola Vendetta

Per curiositat, què opines dels anuncis de tampons i compreses?

Es ven una imatge naïf de la dona, que surt amb una postura impossible o surt feliç i saltant perquè té la menstruació.

Quan tenim la regla hem d’estar tranquil·les i tenir un espai per a nosaltres. Aquesta idea es pot “romantitzar”, però no surt als anuncis. Necessitem una autocura des de la calma.

A part, la regla surt blava. Podria ser rosa o fúcsia, però si t’aproximes al vermell és com si el tema no vengués, i té veure amb el fàstic.

Has parlat dels tòxics que hi ha als tampons i compreses convencionals. Per a tu, quina és la millor opció?

La copa menstrual. Vaig descobrir-la quan estava d’Erasmus i la utilitzo des de llavors. Està feta amb silicones mèdiques i no desprèn tòxics. Un cop ha fet el buit aguanta molt més que un tampó o una compresa. A més, permet veure la menstruació. Normalment, ni la mirem, perquè estem a la cultura de “quin fàstic”. Si la mirem, podem veure si hi ha coàguls, el color, etc.

Per què creus que la copa encara es coneix poc?

No és rendible perquè no segueix el ritme consumista del capitalisme. Només necessites 4 copes durant tota la vida fèrtil! Baratíssim. Si no tens fills, no l’has de canviar en deu anys. Si tens fills per canal vaginal, has d’agafar una talla més.

Quins altres avantatges li veus?

Hi ha una familiarització de la regla. La podem veure i observar. Si té molts coàguls o és molt fosca t’indica que, per un tema de postura, al cos li costa expulsar-la. Potser convé fer hipopressius. El color i la textura et donen molta informació, si hi prestes atenció.

Lluca Rullan
Lluca Rullan

Periodista i dietista integrativa

  @llucarullan   @llucarullan