Ingredients que cal evitar en la cosmètica diària

Quan encara estem aprenent a llegir etiquetes d’aliments per saber discernir si és un processat acceptable o un ultraprocessat que hauríem d’evitar, obrim un altre meló, que és el de la cosmètica. En el sector de la bellesa, entrem en el món de les aromes, les textures, els colors, l’empaquetatge; en definitiva, ens podem deixar endur per una experiència sensorial i comprar un cosmètic molt bonic i que faci molt bona olor, però ple d’ingredients tòxics per a la pell i el planeta.

‘Greenwashing’

L’ús d’expressions com “ingredients naturals”, “extracte de plantes” o de destacats d’algun ingredient de moda (argània, coco, mantega de karité o àloe), quan només n’hi ha un percentatge ínfim, són estratègies de màrqueting que hem de saber identificar. És el que es coneix com a greenwashing o rentat de cara verd. De fet, tal com s’explica a la guia ecoestètica de Vidasana “la paraula natural a l’etiqueta d’un producte no significa que sigui segur, ni tampoc natural”.

La cosmètica és tot un món per descobrir i investigar, perquè hi estem en contacte des del matí i fins a la nit. Per tant, és important saber què hem de mirar per triar els millors xampús, suavitzants, sabons, cremes facials i corporals i netejadors.

Com llegir les etiquetes

A l’hora d’etiquetar els productes de cosmètica, hi ha alguns elements que són obligatoris i d’altres que són opcionals.

En primer lloc, hi sol haver un llistat d’ingredients, que és opcional i que pot aparèixer en diferents idiomes. Hi poden sortir tots els ingredients, però els fabricants hi solen destacar els principis actius principals o una descripció genèrica del producte.

Després hi ha un llistat més extens sota el títol “International list of ingredients (INCI)”. Es tracta d’un codi internacional que és obligatori a la Unió Europea des de 1998 i des dels anys vuitanta als Estats Units.

El codi INCI ha de complir una normativa molt estricta i ens permet identificar si és un bon producte cosmètic o no:

• Els noms dels ingredients sintètics surten en anglès i els noms de plantes, en llatí, amb el nom botànic de gènere i espècie. Entre parèntesis hi sol haver el nom comú en anglès o castellà. Per exemple, Prunus Amygdalus Dulcis Oil (Almond).

Per reconèixer els ingredients vegetals, veurem que es fa servir el nom llatí seguit d’aqua, water o distilate per a hidrolats i aigües florals; extract per a extractes; oil per als olis; butter per a mantegues vegetals, i wax per a ceres vegetals.

• Els ingredients apareixen segons el percentatge de concentració. És a dir, en primer lloc hi ha l’ingredient principal del producte.
• Quan hi ha un asterisc* a prop d’un ingredient, vol dir que és ecològic.
• Quan hi ha dos asteriscos**, es tracta de substàncies potencialment al·lèrgenes de components naturals d’alguns ingredients, principalment dels olis essencials.

Una bona formulació ha de tenir, doncs, pocs ingredients, la majoria en llatí i amb un asterisc d’ingredient ecològic.

Hi ha altres informacions que no són obligatòries, però sí interessants, com, per exemple, el percentatge total d’ingredients naturals o ecològics del producte.

Ingredients més tòxics

Més enllà de les silicones i els parabens, que ja tenim sentits de fa temps, hi ha molts altres ingredients que s’han de saber identificar. La llista és llarguíssima, però destaquem els que representen un risc per a la salut i es fan servir habitualment en la cosmètica convencional:

• Bases detergents per fer escuma: Sodium Lauryl Sulfate i altres substituts en teoria menys perillosos, com Ammonium Lauryl Sulfate, Disodium Laureth Sulfosuccinate, Sodium Laureth Sulfate, Sodium Lauryl Sulfoacetate, Sodium Myreth Sulfate.
• Vaselines i parafines derivades del petroli: substitueixen els olis vegetals formant una pel·lícula que dona un aspecte d’hidratació, però que ofega els porus. Parlem de Mineral Oil, Paraffinum Liquidum, Petrolatum, cera microcristal·lina, vaselina, silicones i altres noms acabats en “one” “thicone” i siloxane.
• Ingredients que acabin en -ETH i -PEG: són emulsionants derivats del petroli usats en sabons i xampús per millorar-ne la viscositat. Aquests productes han estat sotmesos a un procés amb òxid etilè i en poden quedar restes. Aquest component està prohibit per la Unió Europea perquè té activitat carcinògena, però les restes d’impureses no estan controlades.
• Bronopol: s’usa com a conservant en condicionadors i gel de dutxa. El bronopol és un disruptor endocrí i es degrada formant formaldehid i nitrosamines, tots dos reconeguts cancerígens. A l’INCI apareix amb el nom 2-Bromo-2-Nitropropane-2,3-Diol.
• Parabens: són un gran bactericida i per això es fan servir com a conservant en tota mena de productes cosmètics. Són un disruptor endocrí i es relacionen amb càncer de mama. Els podeu identificar sota diversos noms: Methylparaben, Ethylparaben, Butylparaben, Propylparaben. Sovint es remarca que no hi ha parabens, però se substitueixen per fenoxietanol (Phenoxyethanol), un altre conservant que és tòxic per al sistema immunitari i que pot provocar reaccions al·lèrgiques.

• Perfums: sota el nom genèric de parfum, fragance o aroma hi pot haver milers d’ingredients bons i dolents. En la cosmètica ecològica són olis essencials, però en la convencional són ftalats, al punt de mira de ser possibles cancerígens. En general, tots el perfums sintètics són al·lèrgens potencials.

Cal assenyalar que el cosmètic que porta més ingredients poc recomanables és el maquillatge. El maquillatge bio certificat ens garanteix, doncs, que la fórmula no conté ingredients altament tòxics que habitualment sempre han format part de la composició del maquillatge convencional.

Si voleu conèixer el llistat de tots els ingredients que cal evitar podeu consultar-lo en línia a la guia de butxaca Ecostética. També hi ha buscadors en línia que ens poden resoldre els dubtes dels ingredients de manera senzilla com és el cas de Biodizionario.it, que valora la qualitat d’un ingredient a través d’un semàfor (dos llums vermells vol dir inacceptable; un de vermell és no aconsellable; groc és atenció; un verd és acceptable, i dos de verds està bé). Valora si és perillós per a la nostra salut i la del planeta. Per això és possible que hi hagi variacions en l’escala dels semàfors; per exemple, si és biodegradable, guanyarà punts.

EWG’s Skin Deep: buscador en anglès que puntua de l’1 al 10. És molt útil perquè, a part dels ingredients, es pot fer una recerca per productes o marques de cosmètica en concret que ja valora sense haver d’estar mirant els ingredients INCI un per un. També hi ha l’aplicació per a mòbil, sota el nom Healthy Living.

En qualsevol cas, l’aplicació més usada és Ingred, que permet fer una foto dels ingredients INCI i diu si n’hi ha algun de perillós, tant de cosmètica com d’alimentació.

 Segells

El terme “ecològic” no està protegit ni regulat per llei, com passa amb l’alimentació ecològica. Per aquest motiu, podem trobar diferents segells cada un amb normativa pròpia. Això sí, hi ha un control extern independent que els valida a través d’auditories. La majoria són francesos, britànics, alemanys i italians.

Un dels segells més reconeguts en el món de la cosmètica ecològica és Ecocert. Segons aquesta certificadora francesa, per obtenir el segell “Organic cosmetic” com a mínim el 95% dels ingredients han de ser naturals i el 10%, ecològic. També tenen el segell “Natural cosmètic”, que certifica que almenys un 95% dels ingredients són naturals i el 5%, ecològics.

Ecocert ja assegura que no hi haurà transgènics, parabens, el conservant sintètic fenoxietanol, silicones, PEG, perfums i colorants sintètics, ingredients d’origen animal (excepte d’abelles i llet) i nanopartícules.

Sota el paraigües de Cosmos Organic hi ha cinc segells europeus i n’harmonitza les normes de tots: Ecocert, Icea, Cosmebio, BDIH i Soil Association Organic. La idea és que el dia de demà es prengui com a base per fer la normativa europea.

Altres segells són Natrue, Demeter, AIAB, BioCertitalia o Nature&Progres, per exemple.

Com que cada segell té normativa pròpia, és molt més important saber mirar el llistat INCI i veure el percentatge total d’ingredients ecològics. També és interessant saber la filosofia d’empresa, si fa servir ingredients locals o si és respectuosa amb el medi ambient, per exemple.

Lluca Rullan

Periodista i dietista integrativa

  @llucarullan   @llucarullan_dietista