La lactasa és un enzim codificat per un gen del cromosoma 2 que tenen tots els mamífers i que els permet tolerar la llet durant l’època de lactància. A mesura que es va deixant enrere aquesta etapa, disminueix l’expressió del gen i, per tant, la síntesi de lactasa, de manera que l‘intestí perd la capacitat d’assimilar la lactosa, és a dir, el sucre de la llet. No obstant això, l’espècie humana, a diferència de la resta dels mamífers, va desenvolupar un polimorfisme del gen LACT fa entre 5.000 i 7.000 anys −coincidint amb els hàbits de vida sedentaris del neolític− que permet que mantingui la seva activitat i fa que no es produeixi la intolerància. Aquesta mutació depèn molt de la raça. Per exemple, a Suècia, només hi ha un 2% d’intolerants; als EUA, un 12% entre les persones de raça blanca, el 100% pel que fa als indis nadius i el 75% entre les persones de raça negra. A Amèrica llatina, un 50% de la població és intolerant a la lactosa, al sud d’Europa pot arribar gairebé al 50% i a Sicília se n’ha registrat un 70%. A Espanya afecta entre un 15 i un 20% de la població.

Per determinar si un pacient és tolerant a la lactosa o no, EUGENOMIC® ofereix un test anomenat LACTOgen, que analitza si el gen LACT presenta el polimorfisme que manté la tolerància a la lactosa, o si per contra és el nadiu i la persona tindrà intolerància. Davant d’un genotip anomenat “normal”, es produiran diferents graus d’intolerància.

Les proves clàssiques de diagnòstic es basen a ingerir lactosa marcada amb un isòtop radioactiu i mesurar la radioactivitat en l’aire expirat; són proves llargues i pesades per al pacient, que detecten si la intolerància hi està ja instaurada o no. L’avantatge del test genòmic és que indica si la persona és genèticament intolerant a la lactosa, tot i que no hagi aparegut encara cap efecte, i això facilita prevenir les agressions a l’intestí. Hi ha persones que han passat anys amb trastorns intestinals sense saber que podia ser la lactosa la causa d’aquestes molèsties. La prova de LACTOgen és senzilla i còmoda per al pacient, ja que només fa falta una mica de saliva, i no és més cara que les proves tradicionals amb isòtops radioactius.

Si es confirma aquesta incapacitat per assimilar el sucre que conté la llet, arribarà el moment de modificar els hàbits de vida controlant els productes que es consumeixen. Caldrà revisar també els components que apareixen a les etiquetes dels productes i evitar al màxim qualsevol que contingui lactosa. A més, per a les persones afectades poden ser especialment útils els recursos que ofereix la pàgina web mèdica acreditada Lactosa.org, de l’Associació d’Intolerants a la Lactosa (ADILAC), fundada per Oriol Sans.

La pàgina ofereix, per exemple, un semàfor alimentari per a intolerants a la lactosa, que situa en territori prohibit la llet, els derivats làctics, la mantega o els gelats i que alerta sobre altres productes que poden contenir lactosa, com ara el pa, els embotits o dolços de pastisseria. No obstant això, “la falta de llet a la dieta pot produir falta de calci, vitamina D (necessària per a l’absorció del calci), riboflavina i proteïnes”, explica Lactosa.org. Així doncs, recomana productes substitutius com les sardines, el salmó o els espinacs, per obtenir calci; o el fetge de bacallà, per aconseguir vitamina D.

Una altra possibilitat recomanada per Lactosa.org és consumir lactis sense lactosa o amb lactosa parcialment hidrolitzada. En aquest sentit, la pàgina web ofereix una llista de marques que ofereixen productes d’aquest tipus, receptes segures i les dades de restaurants sensibilitzats amb la intolerància a la lactosa.

Article escrit per:

Dr. Juan Sabater Tobella

President d’Eugenomic.