Si preguntem als nostres avis què és l’hummus, poden deixar-nos gratament sorpresos, perquè si algun avantatge té viure en una societat globalitzada, és que es comparteixen no només modes o coneixements sinó també tendències gastronòmiques.

Però més que una tendència, l’hummus és tota una tradició. Significa “cigró” en àrab, en honor al seu ingredient principal, que es tritura juntament amb aigua, suc de llimona, all, sal i tahina, la pasta resultant de moldre llavors de sèsam torrades, i que es pot condimentar a l’hora de servir amb pebre vermell, julivert i oli d’oliva. És molt comú en els països àrabs i de l’Orient Mitjà, i és un dels plats principals de la cuina libanesa.

L’origen és tan antic com difús, ja que se situa en l’Antic Egipte, on l’oferien sobre un tros de pa. En la història trobem moltes al·lusions interessants sobre la seva procedència. El cigró, Cicer arietinum en llatí, es fa servir des de fa més de set mil anys, i els grecs, romans i egipcis van ser els seus grans consumidors. Trobem referències en els escrits de Plini el Vell, Sòcrates i Plató que fan referència al cigró com a ingredient principal en els àpats de l’època. Fins i tot Ciceró podria deure el seu nom al fet que la seva família comerciava amb cigrons. Per la seva procedència cartaginesa, enemics de Roma, no tenien bona fama en l’Imperi i fins i tot s’associava a menjar propi d’esclaus. Carlemany, però, va apostar-hi i va manar conrear-lo en totes les granges del seu imperi, atès el bon rendiment que tenia. Així va començar a expandir-se per tota Mesopotàmia, Orient Mitjà i la zona Mediterrània. A la Península va arribar gràcies als cartaginesos que anaven camí de Roma i amb les caravel·les va travessar fronteres i va arribar a terres que avui són Califòrnia i Mèxic, que, juntament amb l’Índia, s’ha convertit en un dels productors més importants.

L’hummus és un plat alt en proteïna vegetal de gran qualitat i assimilació

Hi ha diferents tipus de cigrons en funció de la mida, color, forma i valor nutritiu. Així trobem el Kabuli, el més comú a Europa i Amèrica, del qual hi ha variants com el castellà, poc nutritiu i saborós i origen del mexicà, el Pedrosillano, amb més proteïna i sabor, el blanc lletós, ​​molt nutritiu i saborós, el lletós andalús, més gran que l’anterior, i el chamad, el més nutritiu; el Desi, que es cultiva a l’Índia i es caracteritza perquè és petit, angulós i groc o marró, i el Gulabi, més esfèric que els anteriors, de mida intermèdia i amb la superfície molt llisa.

Els cigrons, i en general tots els llegums, sempre s’han considerat un dinar humil perquè és fàcil, versàtil i saciant i, potser per això, moltes vegades han estat menyspreats. Error greu, ja que aporten grans beneficis a la salut. En la versió hummus, amb tots els seus ingredients, podem dir que són alts en proteïna de gran qualitat i assimilació, que aporten sacietat i controlen els atacs de gana alhora que mantenen estables en sang els nivells de sucre pel seu baix nivell glucèmic. A més, contenen dosis altes de minerals com ferro, fòsfor, potassi, calci, magnesi, vitamina B, niacina, àcid fòlic, riboflavina i tiamina, que protegeix el sistema muscular i nerviós i ajuda en situacions d’estrès, irritabilitat i insomni, en casos d’hipertensió arterial, litiasi renal i per eliminar àcid úric pel seu poder diürètic. També són adequats en l’embaràs per prevenir malformacions en el fetus. Són baixos en greix, i el que aporta és de qualitat, fet que prevé el colesterol. I per si fos poc són rics en hidrats de carboni d’absorció lenta, que aporten energia sense elevar la glucèmia, pel que són ideals per a diabètics, i també són rics en fibra, que afavoreix el trànsit intestinal i l’eliminació de toxines protegint el còlon, ja que, a més, els folats que té afavoreixen el creixement dels bacteris bons. Com que contenen triptòfan, un precursor de la serotonina o “hormona de la felicitat”, són un bon antidepressiu natural. Si a més hi afegim el poder de l’all, tindrem una acció antioxidant i antibiòtica.

Avui en dia, tres països es disputen la paternitat de l’hummus: Israel, on hi restaurants especialitzats anomenats hummuseres; el Líban, on és present en tots els àpats, i Palestina, on es considera part de la seva cultura, identitat i història, ja que per a ells significa menjar plegats, ja que es menja d’un mateix plat.

Com hem dit, les versions són infinites; però, hi ha dies en què la creativitat no ens acompanya, o l’activitat frenètica del dia ens atropella i no tenim temps o simplement tenim un atac de mandra. La Piara ho sap i, per fortuna, posa a la nostra disposició una nova gamma d’hummus ecològics, elaborats amb ingredients vegetals naturals, sense additius, sense lactosa i aptes per a vegetarians que es presenta en dues versions: la tradicional i amb curri.

A diferència d’altres hummus que podem trobar a la nevera del supermercat, carregats d’additius per allargar la vida del producte, els de La Piara els trobareu fora de la zona de fred. Per què? Perquè han estat elaborats amb el mètode dutxa maria, una fórmula de conservació natural, com podria ser el bany maria, que permet evitar els conservants i de la qual us parlarem amb més profunditat en el proper article.

Les dues versions dels hummus són una alternativa saludable a la mantega, crema de cacau, formatge d’untar, etc. i acompanyades d’altres aliments com ous, salmó, hortalisses variades, com a guarniment en amanides o per sucar, ens permet gaudir en qualsevol moment i lloc d’aquesta recepta mil·lenària. Encara que sigueu fidels a la recepta tradicional, no us perdeu la versió amb curri: una delícia sana i sorprenent!