Des de fa disset anys, la cadena de supermercats Veritas comercialitza aliments ecològics i està compromesa amb el medi ambient. I no només va ser pionera, sinó que mai ha acceptat comercialitzar productes que no fossin ecològics. “Veritas no és una moda, no atenem la demanda del moment”, diu Silvio Elías, fundador i conseller delegat. “Vam néixer així i estem convençuts del que fem”. Prova d’això són totes les mesures que han anat implantant al llarg dels anys per ser coherents amb la salut individual i també la del planeta.
Per exemple, des de fa un any ja no fan servir plàstic de bombolles per enviar les comandes online. Han millorat l’embalatge de la marca pròpia i fa poc han canviat l’envàs de plàstic dels iogurts per un altre de paper; a més, les càpsules de cafè són compostables.
Des del 2010, Veritas té bosses de caixa biodegradables i, des del 2016, com a mesura pionera, van substituir les bosses de plàstic de la secció de fruita i verdura per unes de biodegradables fetes de midó de patata.
Anna Badia, directora de sostenibilitat de Veritas i una de les grans protagonistes d’aquesta jornada, és l’encarregada de detectar tots els focus en què es pot aplicar una millora de l’empresa i garantir que es duguin a terme per tal d’arribar a ser un supermercat cada dia més sostenible.
Plàstic: de la solució al problema
Davant el gran impacte que suposa el plàstic d’un sol ús per al medi ambient, una de les preguntes que més sovint ens fem és: com és que hem tardat tant a reaccionar?
El plàstic d’un sol ús es va començar a fer servir l’any 1950; eren temps de guerra i els recipients de plàstic van servir de gran ajuda per transportar aliments als soldats desplaçats. Des de llavors, el plàstic ha suposat una gran solució industrial per envasar, comercialitzar i transportar diferents tipus d’aliments i productes. Per això hem tardat tant a reaccionar, ja que, fins ara, el plàstic era una solució i no pas un problema.
Una ampolla de plàstic pot tardar entre 500 i 1.000 anys en degradar-se.
Davant la situació actual és important tenir en compte que la responsabilitat és compartida. D’una banda, les empreses que posen els productes al mercat han de valorar alternatives més sostenibles i, de l’altra, la ciutadania també ha d’assumir part de responsabilitat. Hem d’evitar adquirir productes amb plàstic; ens hem de conscienciar que els residus que generem tenen un valor, ja que si es reciclen poden tenir una segona vida; hem d’aprendre a fer servir bé el contenidor groc i hem d’evitar llençar envasos on no toca, com per exemple als rius o al mar.
A més, l’administració també hauria de millorar la gestió de residus, ja que ara és un tema que no està ben resolt, i hauria d’actualitzar la llei d’envasos, que va ser escrita fa temps i que ha quedat obsoleta davant els grans canvis de paradigma que hi ha hagut amb els anys.
Un dels problemes actuals és “el gran desconeixement que hi ha entre els ciutadans sobre els diferents tipus d’envasos del mercat. La gran majoria no sap distingir quins envasos són reciclables, compostables o biodegradables. Caldria definir aquests conceptes i plasmar-los a l’embalatge perquè el consumidor pugui identificar-los de manera fàcil”, diu Sophie Pagnon, directora de producte de Veritas. “Caldria identificar-los de la mateixa manera que identifiquem els productes ecològics amb un segell; així, els consumidors ja sabrien quin significat té aquell símbol i què implica”.
Els consumidors ens fem un embolic i la gran majoria de les empreses del sector HORECA no ens ho posen fàcil. N’hi ha que han substituït els envasos de plàstic d’un sol ús per brics, però això tampoc és una bona opció ja que, com que és un material amb moltes capes, és difícil de reciclar.
Afortunadament ja hi ha empreses que estan buscant solucions per millorar la sostenibilitat dels seus productes. Ocean52 comercialitza aigua en ampolles de vidre i llaunes d’alumini que es reciclen en un 80% (respecte del 25% de reciclatge actual de les ampolles de plàstic) i destina el 52% dels seus beneficis disponibles a protegir l’oceà, ja que, segons expliquen, “si no fem res per canviar, els oceans es moriran”.
Reduir la petjada de carboni
Un altre tema abordat dins la jornada de sostenibilitat de Veritas és la petjada de carboni i com positivitzar-la des de l’empresa.
La petjada de carboni és el CO2 que emetem al llarg de la vida i que, a l’Estat espanyol, és de 5,8 tones per persona, xifra que caldria reduir si volem millorar la salut del planeta. Irina Samy, la jove de dinou anys que lidera la xarxa d’ambaixadors per la justícia climàtica de la fundació Plant for the Planet, recalca la importància de les nostres decisions per reduir aquestes emissions de CO2: “Com ens desplacem, si gastem llum artificial o aprofitem la natural, si rentem o ens dutxem amb aigua calenta o freda, quina roba comprem… Tot té un impacte i genera una petjada de carboni”.
Per afrontar aquesta situació, els usuaris hauríem de fer servir transports més ecològics, com la bicicleta, o una bona opció també és compartir viatges per evitar agafar cotxes de més, diu Samy, que afegeix: “Cal que apostem pel comerç local i evitem comprar productes per Internet; a més també cal reduir el consum de carn i lactis”.
Dins el pla d’accions de Veritas per millorar l’impacte que té en el medi ambient, també hi ha el fet de compensar la seva petjada de carboni i, fins i tot, positivitzar-la i fer que l’existència de Veritas acabi sent millor per al planeta que si no existís. Per aconseguir-ho, un dels canvis que implementaran cap al 2022 és substituir la seva flota de vehicles convencionals per vehicles 100% elèctrics.
Actualment es tira un terç del menjar que es produeix.
Llençar menjar no és sostenible
El malbaratament alimentari no és una preocupació només social, sinó també ambiental. Les xifres mostren que actualment es tira un terç del menjar que es produeix, i això no és gens sostenible.
“Pont alimentari” és un dels projectes de la Fundació Banc de Recursos i té la missió de reduir el malbaratament alimentari redistribuint el menjar que hauria estat llençat però que està en bones condicions a entitats o col·lectius desafavorits que ho necessiten. Col·laboren amb diferents supermercats –un dels quals és Veritas–, per recollir-los tot el menjar que no poden vendre però que no està malmès i que, per tant, pot aprofitar-se.
A més, per transportar tots aquests aliments de manera sostenible, “Pont alimentari” també col·labora amb l’Associació Egueiro, una entitat sense ànim de lucre, integrada a la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, que treballa per rehabilitar, formar i reinserir persones amb problemes de drogodependències. Una de les activitats que duen a terme alguns dels joves de l’associació que es troben a Barcelona és transportar amb bicicleta els aliments des dels supermercats fins a les entitats que els reben. És un projecte, per tant, que engloba una missió ambiental, però també social.
Per altra banda, Veritas també es proposa tenir una compostadora dins l’empresa per fer un compost de qualitat A i, així, tancar el cicle.
Què passa amb la moda?
Durant les jornades, també es va aprofundir en l’impacte que té el món de la moda en el medi ambient, ja que és la segona indústria més contaminant després de la del petroli.
La responsable d’Ecoalf, Carol Vázquez, explica que, a part de generar residus, “és un sector que consumeix una gran quantitat de recursos naturals”. Davant la frustració pel funcionament d’aquest sector, Ecoalf va néixer amb l’objectiu de generar un canvi i demostrar que es pot fer moda sostenible sense deixar de banda el disseny i la qualitat. Des d’aleshores, la marca converteix residus –com xarxes de pescar, neumàtics o cotó reciclat– en roba de primera qualitat.
A més, Ecoalf també ha impulsat el projecte “Upcycling the ocean” per netejar els oceans. Han habilitat contenidors perquè els pescadors puguin dipositar la deixalla que treuen del mar quan van a pescar –que és molta– i després la reutilitzen per crear vambes que no tenen res a envejar a les convencionals.
El lloc on comprem la roba té un gran impacte mediambiental, però també com la rentem, ja que en funció de com ho fem, es poden desprendre més o menys microfilaments, que també tenen un impacte en el planeta, fins i tot si es tracta de roba més sostenible. Espaiar els rentats i netejar a baixes temperatures i amb sabó líquid genera menys microfibres que fer-ho a temperatures altes i amb sabó en pols.
Actualment hi ha bosses per a la rentadora que eviten que aquests microfilaments vagin més enllà; no obstant això, segons Carol Vázquez “encara falten moltes solucions i estem treballant per trobar-ne”.
