La idea que els mou a fer de pagesos és saber què mengen i aconseguir autoabastir-se de certs aliments. Mentre ho intenten, perquè no és fàcil, aconsegueixen que les criatures tinguin contacte amb la terra, amb la natura, i, el més important, tota la família sap que han d’anar a l’una per aconseguir un repte comú.

Tenen un hort malgrat que viuen en una ciutat, Tarragona. Des de la primavera passada, la Mariona, el Martí i l’Olívia, de 9, 5 i 3 anys planten i conreen les seves fruites i verdures. “Amb més o menys èxit, això també cal dir-ho, perquè de pagès no se’n neix ensenyat”, expliquen M. José Barberà i Iñaki Ruiz, els pares.

Per què hem de tenir interès en el que mengem?

 

“La iniciativa dels horts urbans demostra un interès per l’agricultura i pel que mengem”, explica Esther Vivas, activista de les polítiques agrícoles i alimentàries. “És un pas endavant”, afirma, però “cal anar més enllà”, sosté, perquè en el sistema alimentari es produeixen moltes injustícies, i una de les més preocupants és que els pagesos són una figura que s’extingirà a Catalunya, perquè només representen l’1% de la població activa catalana.

Per tot plegat, Esther Vivas recomana aprofitar la iniciativa dels horts per parlar a les criatures de les polítiques alimentàries necessàries per aconseguir que “siguin sobirans alimentàriament parlant”.

1) Cal prohibir els transgènics. Els transgènics són uns organismes que modifiquen genèticament els gens, fet que pot tenir conseqüències en la salut de les persones. A més, els transgènics contaminen l’agricultura ecològica, perquè a causa de la pol·linització, amb l’aire, el cultiu transgènic contamina els altres per molt allunyat que n’estigui.

2) Hi ha dificultats per accedir a la terra, perquè s’ha especulat. Hi ha terres ermes que estan en desús i que esperen una requalificació urbanística, quan es podrien cedir perquè la gent les conreés.

3) Els pagesos tenen dificultats per accedir als canals de comercialització, i, en conseqüència, reben un tant per cent molt petit. Cal plantejar-se uns canals alternatius.

4) No hi ha una llei adequada per comercialitzar la producció artesana. Un productor d’olives artesanes té aplicada la mateixa legislació que un gran productor.

El Martí i l’Olívia són més de regar les plantes, i la Mariona, la més gran, té més iniciativa de treballar la terra, treure males herbes, plantar i collir. Justament, aquest és un dels motius que van impulsar els pares a tenir un hort quan van assabentar-se, la primavera passada, de la iniciativa de l’Hort de la Sínia, que oferia parcel·les de 25 i 50 metres quadrats.

Una altra de les motivacions era el fet de consumir el que ells mateixos produïen, és a dir, la sobirania alimentària familiar, perquè “podem fer ecològic, i sabem com ho hem fet o deixat de fer”, continuen explicant els pares.

Esclar que en el món de la pagesia no tot són flors i violes. “De cogombres no n’hem recollit ni un, perquè se’ns han assecat”. Han après la lliçó, diuen, i ja saben que l’estiu que ve plantaran carbassons, que són més forts i segurs. També reconeixen el suport que els ofereix l’Hort de la Sínia, amb Joan Vives al capdavant, perquè hi tenen aigua i perquè els ofereix la palla per col·locar entre solc i solc perquè les plantes aguantin més temps la humitat i no creixin les males herbes.

“El Joan també ens ofereix adob i planter, que podem comprar allà mateix”. També poden consultar-li tots els dubtes que tinguin, i poden ampliar la informació a les xerrades que constantment organitza per aprendre a conrear un hort. Fins i tot, si algun dia no porten les eines de treball des de casa, poden llogar-les allà mateix per 3 € al mes. “Ens va bé perquè així tots tres poden tenir les mateixes eines per treballar: si volen tres regadores, tres regadores”.

Just ara tots cinc tenen la feina de treure les males herbes i d’arrencar els gira-sols. Un cop ho hagin fet, plantaran els enciams, els bròquils, les faves, els porros i els apis. Quan entrin els mesos de l’hivern, serà el moment de les remolatxes, la xirivia, les pastanagues, el rave i la ruca. El calendari de les verdures l’estan aprenent bé. I tot això tenint en compte que hi van un cop a la setmana i els caps de setmana. La resta de dies, amb l’escola i les extraescolars, no hi ha temps per a gaire cosa. L’hort el tenen a 10 quilòmetres de Tarragona, perquè l’Hort de la Sínia està situat exactament a la desembocadura del riu Gaià, a Altafulla.

Ara bé, entre les famílies s’ajuden. “Si alguna setmana veiem que no hi podem anar, demanem a algú dels horts propers que ens regui, que és una de les obligacions més immediates”, diuen els pares.

L’hort els ha aportat alguns valors que no havien trobat en altres activitats, asseguren la M. José i l’Iñaki. Per començar, el contacte amb la natura, una qüestió molt necessària si vius en una ciutat. “I tots anem a l’una, fem una activitat que a tots cinc ens va bé i que té recompensa”. La Mariona, la gran, és la que més se n’adona i als petits els va bé perquè també es relacionen amb els animals que hi ha a l’hort de la sínia. “El Martí ha aconseguit que les gallines mengin de la seva mà, i per a ell, és un gran repte”, conclouen els pares.

 

Per a més informació:

 

Guanya un lot de 10 productes ecològics de Hipp per al teu nadó

Hipp és l’empresa líder a Europa en alimentació infantil biològica. L’empresa, fundada el 1932, té 227 productes al mercat de primeríssima qualitat i elaborats en concordança amb la naturalesa.

Cada mes, a etselquemenges, regalarem un lot de potets de verdures, fruites, pasta i sucs per als vostres nadons. Per a concursar, només cal respondre aquesta pregunta:

Pregunta: Quina diferència notes entre els potets o sucs HIPP i els de la resta de marques? Creus que són millors? Per què?

Escriviu-nos a gcastanyer@etselquemenges.cat indicant “Concurs Fills”.

La guanyadora del concurs anterior és Cristina Sans, que ens va fer arribar aquesta resposta:

“El meu fill no sap què és un biberó. Té 20 mesos i li he donat el pit des del primer moment, i encara l’hi dono. Va començar amb l’alimentació complementària als sis mesos, però amb la particularitat que s’ho volia menjar tot ell sol; no tolerava de cap manera que algú li fiqués menjar a la boca. Menjar farinetes amb cullera, doncs, era complicat. Li havia de fer farinetes molt espesses perquè pogués agafar-les amb les mans. Ben aviat, però, li vaig anar oferint els cereals en un format més sòlid perquè li fossin més fàcils d’agafar: arròs bullit, galetes de blat de moro, pasta bullida… Ara per ara, de cereals, n’hi dono per esmorzar en diversos formats segons el dia (pa amb tomàquet, musli, galetes sense sucre, pa de pessic casolà o magdalenes artesanes), per dinar en forma de pasta o arròs i per sopar en forma de fideus de cabell d’àngel, quinoa, cuscús o pa amb tomàquet. Tot o gairebé tot el que mengem 
procedeix de l’agricultura ecològica”.

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista