Hi ha quatre regles d’or per mantenir a ratlla el sobrepès infantil, que a Catalunya afecta un 42,5% dels infants entre sis i deu anys. La primera és la pauta d’una alimentació saludable normocalòrica. La segona, la millora dels hàbits. La tercera, l’augment de l’activitat física diària. L’última, i també molt important, el control de les emocions.

Marta Ramon, cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, subratlla que l’obesitat i el sobrepès infantils es mantenen a ratlla si s’adquireixen hàbits correctes de menjar sa.

Uns hàbits saludables, segons l’endocrinòloga, impliquen planificar els horaris de menjar. “La primera norma és no saltar-se cap àpat”. En aquest sentit, els esmorzars són imprescindibles, perquè, després de les hores de la nit sense menjar, el cos s’ha de posar en marxa amb una aportació de glucosa, que mantindrà actiu el cervell.

“Els casos de sobrepès o obesitat amb què em trobo a la consulta arriben per infants que no esmorzen, que passen directament del sopar al dinar, i és llavors, al migdia, quan tenen molta gana, i mengen massa”.

Així doncs, esmorzar (a primera hora i a mig matí) dinar, berenar i sopar. Els cinc àpats necessaris i, amb una característica comuna, menjar equilibrat. “Perquè les criatures entenguin què vol dir, els faig un dibuix, i els ensenyo com han de ser els plats, quins aliments han de contenir: verdura i hortalissa (crua o cuita) de primer; proteïnes i hidrats de carboni, de segon”.

L’endocrinòloga reforça les explicacions teòriques amb preguntes “molt senzilles”: “Què et sembla més saludable, un croissant o una poma?” A partir d’aquí, la Marta Ramon els fa saber que com més processos d’elaboració hagi passat un aliment, menys saludable serà. “Una poma, bona, ha passat un procés 0 d’elaboració; només l’han hagut d’agafar de l’arbre i llestos”.

Després de les explicacions sobre el menjar, el segon consell és l’esport. “És ideal que facin activitat física diària, que tinguin l’hàbit de caminar, pujar escales”. Si, a més, “s’enganxen a un esport, de competitivitat, perfecte, perquè el ritme de l’activitat els farà fer un canvi radical, perquè s’adonaran que, per rendir-hi, hauran de mirar-s’hi, en el menjar”.

La dietista-nutricionista de l’Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes, Rosa Baró, remarca la idea de no fer una pauta de “dietes restrictives, perquè per als infants no funcionen, i perquè són perjudicials per al seu desenvolupament”. És més important “implicar tota la família per tenir una alimentació saludable, que anar pel camí de la restricció”, afegeix Baró.

A l’hora de parlar de les causes, Baró assenyala l’alimentació desequilibrada i el sedentarisme; “són les més freqüents en el 95% dels casos”. De fet, el risc de tenir obesitat “augmenta un 12% per cada hora de televisió al dia, i disminueix un 10% per cada hora d’activitat física diària”. El millor tractament, segons assenyala ella mateixa, és la prevenció des del moment del naixement. Com? “Amb la lactància materna, evitant l’ús del biberó com a calmant del plor o com a inductor del son”. I després, durant l’edat escolar, “fent controls periòdics de pes i talla, no utilitzar els aliments com a premi o com a càstig, defugir de les begudes ensucrades, no picar i, sobretot, millorant les hores de son”.

Sigui com sigui, “el context és preocupant”, afirma Joan Bel, cap de la Unitat d’Endocrinologia Pediàtrica de l’Hospital Germans Trias i Pujol. “L’excés de pes és una conseqüència directa del desequilibri entre la ingesta i la despesa”. Per exemple, si cada dia la criatura menja 30 g de més, al mes se li haurà transformat en un quilo.

Per tot plegat, la Societat Catalana de Pediatria (SCP) i el grup de treball d’endocrinòlegs de la mateixa societat, ha impulsat un treball conjunt, explica Álvaro Díaz, pediatre i vocal de l’SCP. “Els pediatres recorden a les famílies quina és la piràmide nutricional, quins han de ser els aliments diaris dels àpats i quins són els excepcionals, perquè és justament aquesta piràmide la que s’ha oblidat”. Després, quan detecten un cas amb un índex de massa corporal preocupant, els pediatres deriven els casos als endocrinòlegs, i finalment, segons la gravetat dels casos, a les unitats especialitzades dels hospitals. Un exemple és l’Hospital de la Vall d’Hebron, que té la Unitat d’Obesitat Infantil, que depèn del Servei d’Endocrinologia Pediàtrica.

“L’excés de pes infantil és el germen de malalties d’adults”, diu Álvaro Díaz, perquè òrgans del cos com el cor, el fetge, les articulacions o els muscles tenen sobrecàrrega. També hi ha altres malalties derivades, com l’arterioesclerosi, hipertensió arterial, diabetis mellitus o, també, atacs de cor. La dietista-nutricionista Rosa Baró també afegeix, com a conclusió, les repercussions psicosocials, “com ara l’exclusió social i la baixa autoestima”.

Guanya un lot de 10 productes ecològics de Hipp per al teu nadó

Hipp és l’empresa líder a Europa en alimentació infantil biològica. L’empresa, fundada el 1932, té 227 productes al mercat de primeríssima qualitat i elaborats en concordança amb la naturalesa.

Cada mes, a etselquemenges, regalarem un lot de potets de verdures, fruites, pasta i sucs pels vostres bebès. Per a concursar només cal respondre aquesta pregunta:

Pregunta: Com pren els cereals el teu fill: en biberó o en plat? Quan els pren?

Escriviu-nos a gcastanyer@etselquemenges.cat indicant “Concurs Fills”.

La guanyadora del concurs anterior és SÒNIA GARCIA ROMEU amb la resposta de la següent pregunta:

A quina edat vas començar a introduir els menjars preparats al teu fill? Quin va ser el primer potet que li vas donar? 

“A la petita de la casa li vaig donar exclusivament pit fins als 7 mesos; a partir de llavors vam començar directament amb menjar a trossets o aixafats una mica amb la forquilla. De menjar preparat li dono poquet, els dies que som fora, i va ser a partir dels 8 mesos. Sempre han estat potets de fruites i un cop un de verdures amb quinoa, tots de la marca Hipp o Sunval”.

 

Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert