Els millors forns

 

Gràcies a les recomanacions dels lectors d’Etselquemenges.cat, estem preparant una llista dels forns de pa bo. La llista està en procés d’elaboració. De moment, aquests són els forns que els lectors han recomanat:

Fleca Bosch. Cervià de Ter

Forn Boix. c/Hospital, 20. Barcelona

Forns Turris. Barcelona

Supermercats Veritas.

Supermercat Baluard.

Forn Mistral. Rda. Sant Antoni, 96. Barcelona

Forn Artesà Pelegrín. C. Comte Borrell, 83. Barcelona

Forn d’en Toni. València.

Fleca El Llonguet. Vallirana

Forn Fortino. Travessera de Gràcia, 145 . Barcelona

Quim Llaràs. Vilanova i la Geltrú.

Forn Bertran. Badalona

Forneret. Torrelles de Llobregat

Forn de Pa Santa Llúcia. Tordera

– www.barcelonareykjavik.com

– www.breadbites.org

– www.panbaraka.com

 

La Sònia Viéguez té tres fills, dos bessons de 2 anys, la Queralt i l’Oriol, i la Júlia, de 6 anys. I també té temps per fer-se el pa a casa a mà. Sense l’ajut de cap estri. Tan sols les seves mans, les dels fills i el forn, és clar. Gràcies a l’Associació de Productes Ecològics La Magrana de Granollers, a la qual pertany, aconsegueix farines ecològiques, molt importants per a l’elaboració d’un bon pa, de manera que dos cops per setmana es posa mans a la feina i fa pa per esmorzar, panets per als berenars, i pa de pagès per al cap de setmana. “El cap de setmana passat, vaig fer un pa de pagès de llenties, i va quedar molt bo”.Quan la Sònia tenia més temps, acostumava a fer el pa amb massa mare (compost per farina, aigua i sal) però últimament opta més pel de llevat (farina, aigua, sal i llevat). Sigui com sigui, té la seguretat que dóna un pa bo per als seus fills, i aquest és un dels assumptes que més li interessa.

La doctora en Bioquímica Olga Cuevas explica que els pans fets amb un llevat químic no han realitzat una fermentació completa, perquè interessava que la massa pugés de mida ràpidament, i és justament aquest fet el que provoca una mala digestió, i els conseqüents mals de panxa. “Les conseqüències encara són més extenses, perquè, a més d’una mala digestió, el gluten que conté aquests pans també es digereixen malament, fet que poc comportar intoleràncies”. I encara hi podríem afegir més conseqüències nefastes, com augment de la mucositat o desajustos intestinals de la flora bacteriana. Per tots aquests motius, la bioquímica Olga Cuevas veu amb molts bons ulls que les famílies optin per fer-se el pa a casa. “Han de controlar la farina amb què el fan; per als nens els pot anar molt bé una farina semiintegral tamisada, també d’espelta i de kamut”. Com més bo sigui l’aliment amb gluten, més s’allunya les intoleràncies en la seva ingesta, perquè són més assimilables. Per això, els blats anomenats ancestrals, com l’espelta i el kamut, hi són tan recomanables.

Millor menjar-lo fred

Per la seva banda, el forner Quim Llaràs, que elabora pans biològics a partir d’una massa mare feta amb farina biològica, alerta dels pans calents que acostumen a servir els restaurants. “Per començar, aquell pa, quan li hagin passat tres hores, ja no serà tou, sinó dur com una pedra. I per continuar, aquell pa calent està alliberant diòxid de carboni i s’està convertint en un antidigestiu en potència. Tot el contrari del que hauria de ser un bon pa, que ajuda a segregar els sucs gàstrics i a fer una bona digestió”.

Per tots aquests motius, la dietista-nutricionista Núria Llata entén que les famílies es facin el pa a casa. “A més, hi ha el factor del temps, perquè les famílies no en tenen per anar-ne a comprar cada dia”. Ella mateixa indica la importància que els nens mengin pa. “El 50% de la seva energia diària prové d’hidrats de carboni, i el pa n’és ric, juntament amb l’arròs, la pasta, els cereals, els llegums. L’ideal és que estigués present algun àpat del dia. En el dinar o en el sopar, que fos un acompanyant. En l’esmorzar o en el berenar, en forma d’entrepà”. Pel que fa a l’energia que aporta el pa com a bon recipient d’hidrats de carboni, la dietista recorda que és tan física com psíquica, perquè el cervell és l’òrgan que més glucosa gasta, “i si un nen té l’aportació òptima d’hidrats de carboni, tindrà més rendiment escolar”. El cas és que els hidrats de carboni es descomponen a la panxa, es transforma en glucosa i arriba a totes les cèl•lules de tots els òrgans i els fa funcionar correctament.

Els ferments químics fan atractius molts aliments infantils, però són molt poc nutritius. “Les begudes refrescants, els colorants dels iogurts, dels gelats. Des de petits els n’estem donant sense adonar-nos-en, perquè els donem petit suïsse de maduixa i no els hem donat ni l’oportunitat de tastar-ne el blanc. Les famílies opten per allò que entra per l’ull”. Si en podem evitar amb el pa de cada dia, ja haurem fet un pas de gegant.

 

Per a més informació:

El equilibrio a través de la alimentación”. Olga Cuevas

Bloc de la Sònia Viàgez

Agència Catalana de Seguretat Alimentària

 

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert