De tots els malalts amb diabetis s’estima que el 85-90% són de tipus 2, mentre que el 5-15% restant pertany al tipus 1.

Blood sugar level testing machineLa diabetis tipus 1 és insulinodependent, és a dir, es necessita obligatòriament insulina per sobreviure; en canvi, la diabetis tipus 2, inicialment, no ho és.

Se sap que la pràctica d’esport en la diabetis mellitus tipus 2, sobretot al principi, és molt recomanable; des de fa molt pocs anys, però, a les persones amb diabetis mellitus tipus 1 els recomanaven no practicar-ne per por a complicacions agudes com hiperglucèmies o hipoglucèmies. A mesura que s’ha anat investigant, s’ha demostrat que l’exercici físic té més efectes beneficiosos que no pas una vida sedentària.

Però, com podem combinar l’esport amb la diabetis? Hi ha tres factors clau que hi intervenen: les característiques de l’exercici físic, la dosi d’insulina i l’alimentació.

Primer de tot, abans de començar a fer esport, cal saber el tipus, la duració i la intensitat de l’exercici per modular la dosi d’insulina prèvia a l’exercici. Després cal preparar un “kit” que contingui: màquina de control de glucèmia amb tires de comprovació, xeringues, insulina i aliments rics en hidrats de carboni i fàcils de digerir com sucre, fruita, batuts de fruita, galetes etc.

La regulació d’insulina i la quantitat d’hidrats de carboni que cal prendre (segons les característiques de l’exercici) abans, durant i després de l’exercici les determina el metge endocrí i un especialista en nutrició i esport; no obstant això, hi ha bibliografia que ho especifica.

Com a norma general es recomana sempre fer l’exercici dues o tres hores després dels àpats per evitar interaccions amb la insulina administrada durant els menjars.

El primer pas és un control glucèmic just abans d’iniciar l’activitat:

  • Si la glucèmia no supera els 100 mg/dl, cal prendre un complement a base d’hidrats de carboni (sucre) de 10-20 g (3 galetes, 1 taronja o 1 tros de pa…). Cal repetir el control, fins que la tinguem entre 100-250 mg/dl.
  • Si la glucèmia supera els 250 mg/dl, cal fer una prova de cossos cetònics en orina. Si la prova surt positiva, s’ha d’evitar o retardar l’exercici fins que desapareguin i tinguem la glucèmia en els nivells recomanats.

Durant l’exercici, cal fer control glucèmic segons els símptomes d’hipoglucèmia i/o cada hora per evitar complicacions. Si els nivells són baixos, s’han de prendre hidrats de carboni (uns 20 g; per exemple 3 galetes, 1 suc de fruites individual o 1 plàtan) i tornar a fer el control al cap de 15 minuts per saber si els nivells glucèmics són normals (100-200 mg/dl).

Un cop finalitzat l’exercici, s’han de tornar a comprovar els nivells de glucèmia i valorar si cal prendre aliments que continguin hidrats.

  • Si la glucèmia no passa de 120 mg/dl, cal prendre un complement d’hidrats d’uns 15-20 g.
  • Si la glucèmia passa de 200 mg/dl, no s’ha de prendre cap hidrat i, si cal, s’ha d’administrar insulina.

Segons els especialistes en la matèria, per prevenir una hipoglucèmia postexercici pot fer falta reduir la dosi d’insulina durant les hores posteriors. La reducció dependrà de la intensitat i duració de l’exercici.

Es recomana qualsevol tipus d’exercici, sempre que no hi hagi complicacions com neuropaties i vasculopaties perifèriques (peu diabètic, per exemple), retinopaties, nefropaties i/o problemes cardiovasculars. Si n’hi ha, cal consultar un especialista per veure quin exercici és adequat en cada situació.

De totes maneres, és indispensable que la persona amb diabetis –sigui de tipus 1 o 2– rebi assessorament esportiu d’un endocrí o un nutricionista per poder rendir bé i per afavorir, i no empitjorar, la salut.

En conclusió, l’exercici físic té beneficis ja que pot ajudar a controlar més bé la diabetis. Per fer-ho de manera adequada i segura, la persona diabètica ha de fer el següent:

  • establir l’hora de pràctica d’esport (si pot ser, 2-3 h després dels àpats);
  • modular la dosi d’insulina de tipus ràpid segons el tipus d’exercici, intensitat i duració;
  • preparar un bon “kit” abans de sortir a fer esport;

fer controls glucèmics abans, durant i després de l’exercici (i prendre hidrats de carboni o regular la dosi d’insulina segons els resultats).

Article escrit per:

laura solerLaura Soler