Les conseqüències d’un pH àcid:

-Disminució de l’activitat del sistema immune.

-Afavoriment de la calcificació dels vasos sanguinis.

-Pèrdua de massa òssia i massa muscular.

-Fatiga crònica.

-Dolor i rampes musculars.

-Caiguda dels cabells i deteriorament de les ungles.

-Pell irritada.

-Cansament generalitzat.

 

Moltes vegades hem sentit a parlar de la importància del pH del sabó que fem servir per rentar-nos la pell, però el que no sabem és que mantenir un equilibri del pH del cos és fonamental. El pH és una mesura de l’acidesa o alcalinitat d’una substància, i el del cos es pot mesurar en sang, orina o saliva.

L’equilibri entre l’àcid i l’alcalí a l’organisme és fonamental, ja que certes funcions del cos –com ara l’activitat dels enzims digestius– depenen del nivell del pH. L’acidesa i l’alcalinitat es mesuren pel pH en una escala de l’1 fins al 14, en què l’extrem d’acidesa és l’1, i l’extrem de l’alcalí, el 14. Com en qualsevol solució, els líquids del cos tenen un pH determinat, que haurà de ser lleugerament alcalí i oscil·lar entre el 7,35 i el 7,45.

Actualment, l’estrès, el sedentarisme o els mals hàbits alimentaris provoquen un desequilibri en la balança, fan que el pH del cos baixi i comporten a més una de les causes principals d’alteracions de la salut. Per tant, mantenir el pH de l’organisme en el marge correcte és la clau per a un bon funcionament del cos.

El rendiment esportiu es pot veure afectat negativament si el cos té el pH massa àcid, ja que això provoca que determinats enzims oxidatius i digestius no puguin treballar correctament. A més, algunes publicacions demostren que, com que el calci emmagatzemat als ossos esmorteeix l’acidesa, si el cos té un pH àcid s’allibera calci de l’os al torrent sanguini, i això pot provocar pèrdua de massa òssia i problemes articulars.

En aquest sentit, la nutrició és un factor vital per assolir l’estat òptim d’equilibri àcid-base, ja que hi ha nutrients amb la capacitat d’acidificar i nutrients amb la capacitat d’alcalinitzar. Els aliments es classifiquen com a àcids o alcalins segons l’efecte que tenen dins el cos després de la digestió, i no segons el pH que tenen per si mateixos; d’aquesta manera, el sabor no és un indicador del pH que poden generar dins l’organisme. És el cas de la llimona: tot i tenir un gust àcid, té un efecte alcalí.

En línies generals, les fruites i les verdures tendeixen a ser alcalinitzants, mentre que els cereals, lactis, llegums i proteïnes d’origen animal solen ser acidificants. En aquest sentit, són molt importants els minerals com a micronutrients per mantenir l’equilibri correcte; els podem obtenir diàriament per mitjà de la dieta, però també són eliminats a través de la suor, la femta i l’orina.

Una bona manera d’incorporar minerals a la dieta és ingerint verdures de fulla verda, fruites, algues, tofu, soja, sèsam i cereals integrals.

Núria Serra
Núria Serra

Biòloga