Primavera-Josep Mestre

Volem saber com pugen els ramats, com es preveu l’horta, què està passant amb els llegums… Tot el que ens han explicat els artistes de la terra, us ho portem a casa perquè n’estigueu al cas. És un pas més per entendre els cicles naturals dels aliments saludables i tenir més present què és propi en cada temporada.

Comencem el nostre viatge de reconeixement de la primavera pels camps de llegum i cereal d’en Josep Mestre. A cavall entre la Conca de Barberà i l’Anoia, en Josep i la Maria estan sembrant els llegums que colliran d’aquí a uns mesos. Ja tenen plantada espelta petita, una joia al plat, i ara s’hi posen amb el cigró, la llentia i el pèsol. “L’únic que ens fa por és el senglar, que l’any passat es va menjar bona part de la collita”, explica la Maria desitjant que aquesta temporada no passi. I a banda del camp, els cereals ecològics d’en Josep i la Maria estan d’enhorabona perquè ja tenen molí! Era un somni pel qual feia temps que lluitaven i que fer fi es va fer realitat la tardor passada. Ara ja podeu comprar farina de cereals de varietats antigues mòlts amb un molí de pedra i fusta, amb totes les aromes i la textura característiques d’una farina que arriba directament del camp.

Agafem direcció cap al mar i ens acostem al Penedès per saber com respiren els camps d’Hortànic i com creixen els conills de Cunieco. Si voleu menjar calçots, als camps d’en Marc, en Dani i la Sílvia encara en tenen per un parell de setmanes, així que aprofiteu que hi sou a temps per organitzar alguna calçotada més! Aquest any també estan preparant els camps per als cultius de tomacó i carabassa, les estrelles de la propera temporada, on aquesta setmana han abocat l’adob en verd. “Volem fer-nos la nostra salsa de calçots i produir nosaltres mateixos tot el que puguem”. A Hortànic, aquest any, estan preparant un hortet divulgatiu per explicar les tècniques de conreu que fan servir. Les tasques de preparació ja van començar fa dies i ja estan germinant les llavors de les Refardes per anar donant color, a poc a poc, a la terra que fins ara esperava. Volen veure créixer un hort variat per poder mostrar la riquesa de les varietats locals i els seus fruits. Dels calçots passem als conills. En Niceto i la Marina continuen innovant cada dia per millorar la cria i l’engreix dels conills ecològics de Cunieco. Són pioners i això implica tenir els ulls ben oberts, testar, equivocar-se, tornar a provar, cercar solucions… Tota una estratègia que fa possible que arribi una carn de molta qualitat a cada vegada més cases catalanes. El que més preocupa a en Niceto és trobar l’equilibri entre el pinso i el menjar en verd. Els conills són molt exigents a l’hora de menjar i, en funció de la ració d’aliment que tinguin, estaran més forts i valents per anar fent el seu cicle. L’experiència de la Marina i en Niceto és la garantia que l’aposta de produir carn de conill ecològica sigui avui una realitat.

Abans de pujar cap a les muntanyes, ens aturem al Vallès, a Canovelles, per saber quines són les novetats a Art Cervesers. En David ens explica amb un gran somriure que a Can Partegàs estan preparant dues cerveses noves: una per a l’estiu tipus Steam Pilsner, que encara no està batejada; i una altra tipus IPA, que es dirà La Indiana, i que incorporarà llúpol i garrofa de proximitat. Des que vaig conèixer el projecte d’elaboració de cervesa artesana d’Art Cervesers, que sempre m’han donat la confiança del camí cap al producte local i arrelat al territori. Són cervesers convençuts que cal fer pinya i que els camps s’han de portar a la taula, tant al plat com al got! I m’alegra saber que cada vegada tenen més visites i més fans del món gastronòmic que s’interessen per una cervesa viva i amb l’empremta de les persones que l’elaboren des del cor.

Primavera-Serradet

Del Vallès pugem a un llogaret màgic entre la plana de Vic i el Collsacabra  per saber com ha passat l’hivern el ramat del Serradet de Barneres. En Xevi ens explica content i orgullós que tornen a ser visibles al mercat local, l’espai públic que dóna sentit a tota la feina que fan al llarg de l’any. Recordeu que la llet d’ovella és de temporada i que, des de l’octubre fins al març, les ovelles no porten llet i, per tant, al Serradet de Barneres deixen d’anar a mercat perquè no tenen producte fresc per vendre. Però això no vol dir que a l’hivern no hi hagi hagut activitat al corral. “Fa dos mesos que treballem de valent, al mes de febrer van néixer cent vint xais, i això vol dir molta feina d’organització, d’estar alerta, de biberons i d’alguna mort”. Des del mes de març estan venent xai lletó que només s’ha alimentat de llet de la mare. Pel que fa als camps, en Xevi ens explica que són plens d’herba, tot i que necessiten més aigua per passar la primavera. Al Serradet de Barneres surten a pasturar cada dia, munyen i elaboren els seus productes frescos: mató, formatge i iogurt; un regal per al paladar!

Dels productes frescos de la llet d’ovella passem als que conreen a l’horta garrotxina de la Saó, on la primavera ja fa uns dies que s’olora després d’estar els bancals latents esperant que arribi una mica de bon temps. La Jana ens explica que els camps ja són estripats i fresats, és a dir, tot a punt per poder semblar i plantar! “Ja tenim les programacions decidides, que és una feinada! Rotacions, associacions, planificació de les plantades, sembrades, llavors, varietats, quantitats…”. Ja veieu que preveure la temporada és tan important, o més, que treballar només al camp. A finals de març, a la Saó ja tenen a terra les faves i els pèsols que menjarem d’aquí poc. Estan collint all tendre, espinacs, fonoll, bledes, colrave i enciams, a l’espera que no faci massa fred i els deixi fora de combat. Un dels conreus que identifica la Saó és l’espàrrec, que ja comença a donar fruits, després de cuidar-lo molt i de sembrar adob verd als passadissos per controlar les herbes, remoure la terra i donar-los molta estima. “Els primers ja despunten, petits i grans!”.

Primavera-La Saó

De la Garrotxa saltem al Berguedà per saber com està l’aviram a Cal Roio. L’alçada fa que la primavera sigui una mica més tardana, tot i que els dies de sol també han arribat a Nou de Berguedà. “Aquí diem que fins que els roures no treuen fulla no te’n pots fiar, perquè encara farà alguna gelada”. La Martina ens explica que els pollastres aprofiten el sol i la calor per sortir a passejar. Això vol dir que mengen més i que creixen més eixerits i formosos, ja que amb més hores de sol i més calor s’activen i fan excursions més llargues pels patis. Si fa bo, els pollets quasi no necessiten escalfor de l’estufa perquè es mantenen calents amb el sol. La Martina també ens explica que a l’hort de casa ja han plantat les cebes, els alls, el pèsol negre, el cigró, la pastanaga, els raves i alguna flor amb llavor. “I el que sí que notem amb l’augment de calor de dia és que el llevat mare que tenim per fer pa s’accelera!”.

Finalment, arribem a les muntanyes de l’Alt Urgell per saber com està el ramat de Ca l’Andreu. Els parts ja comencen a fer-se visibles i els vedells neixen aprofitant que cada dia hi ha més hores de sol. Quan el temps sigui una mica més bo, cap a finals de maig, el ramat es mourà a cercar pastures a l’alta muntanya, on passarà tot l’estiu. De moment mengen als camps d’Alàs, on l’herba va creixent i la temperatura és temperada. Recordeu que a Ca l’Andreu aquest any tindran vedella Angus, una carn molt apreciada perquè porta el greix infiltrat de manera natural, fet li atorga un sabor exclusiu molt valorat gastronòmicament. Estigueu al cas, que aviat en podran servir!

Fins aquí el viatge d’inici de primavera. Després d’un hivern suau, els camps guaiten que el sol vagi fent el seu camí i doni vida a tot el que hi ha sembrat i plantat. Els ramats també tenen més hores de sol i més menjar als camps per poder pasturar. Esperem que els vostres plats siguin un mirall del que passa al camp. Serà un bon indicador que la proximitat i la temporalitat formen part del vostre tarannà alimentari. Bona collita i bon profit!

Neus Monllor
Neus Monllor

Doctora en Geografia i Medi Ambient
Consultora a Arrels a Taula