I no només és un primer plat excel·lentíssim, sinó que una amanida ben gran i variada bé pot ser un plat únic i molt ric en nutrients: vitamines, minerals, els greixos més frescos i saludables, carbohidrats d’assimilació lenta, proteïnes vegetals de bona qualitat, la millor aigua biològica… l’ideal és posar imaginació en la preparació i també trobar maneres de fer aquest plat tan important tan fresc possible, sucós i refrescant com sigui: tot un regal per als sentits. Del procés d’absorció dels nutrients s’encarrega la saviesa del cos; nosaltres només li hem de donar el millor.
Una de les meves estratègies per preparar les amanides més increïbles i especials dia a dia i sense esforços és “conrear” brots a casa. Segur que si us preocupeu de l’alimentació ja sabreu que als brots de les plantes no només trobem la beneficiosa clorofil·la, sinó una gran concentració de nutrients a partir dels quals creixerà la futura planta. Són una espècie de petita bomba de salut i nutrients que podem fer servir diàriament per nodrir-nos sense gaire esforç.
És cert que no tothom troba el moment i l’espai per començar a germinar i fer créixer microplantes a casa a partir de llavors; però avui us deixo aquesta idea perquè tingueu els brots més sucosos gairebé sense complicacions i amb èxit assegurat. En comptes de fer germinats començant des de la llavor, podeu comprar vegetals de bulb –ceba, all, fonoll…– o d’arrel –raves, remolatxa, naps, xirivies…– i posar-los en vasets amb aigua en un lloc tranquil a la cuina on hi hagi llum. Al cap de dos o tres dies començaran a treure puntets verds a la part superior dels bulbs o arrels, i sortiran brots i fulles tendres. Durant dos mesos –i fins i tot més, segons les dosis d’amor que els dediqueu– tindreu brots tendres i sucosos per afegir a les bases d’amanides.
Encara que potser us sorprèn, les fulles de les arrels que mengem diàriament –excepte les patates, que contenen solanina– no són només comestibles, sinó molt més nutritives i saludables que les arrels mateixes; només que predomina la venda d’arrels perquè es preserven durant més temps: les fulles es marceixen molt ràpid a les botigues. Fins i tot les fulles de les remolatxes i les pastanagues es mengen, encara que són més fibroses que les fulles tendres d’enciam, però contenen moltes més vitamines, minerals i antioxidants. Si les arrels que comprem encara tenen les fulles, no les llenceu, les podeu tallar quan arribeu a casa i submergir-les en aigua fresca perquè es rehidratin i afegir-les amb altres fulles més tendres a les amanides, sucs, batuts o cremes i sopes batudes. Les fulles també indiquen si les verdures són joves: les arrels recol·lectades des de fa dies tenen les fulles marcides per manca dels nutrients que absorbien quan creixien als horts.
Us deixo uns trucs perquè us animeu a “cultivar” el microjardí més nutritiu i saludable sense cap esforç a casa:
- Poseu els bulbs o arrels en un gotet o pot de vidre amb aigua, però només submergiu la part inferior perquè no hi hagi excés d’humitat i es podreixin.
- No hi poseu qualsevol aigua, sinó la millor aigua de què disposeu: filtrada, d’ampolla, i fins i tot mineral; penseu que les plantes es nodreixen d’aquesta aigua i nosaltres ens nodrirem de les plantes després, quan hagin transformat en nutrients orgànics els nutrients inorgànics de l’aigua, així que cal donar-los només el millor.
- Canvieu l’aigua cada dia o cada dos dies, o quan deixa de ser cristal·lina.
- Quan hagin crescut les fulles a una alçada considerable, uns 2 cm o més, no us oblideu d’humitejar-les. Es pot fer amb un polvoritzador en esprai, o submergint-les un parell de minuts en un recipient amb la millor aigua.
- Agrupeu-les en el mateix lloc per crear un microclima favorable per al creixement.
- Poseu-les en en gotets o pots de vidre individuals –el vidre ajuda a veure fàcilment si necessiten un canvi d’aigua– i totes sobre una safata decorativa, cosa que facilita moure-les totes juntes per canvis o banys d’aigua si n’hi ha moltes.
- Poseu-les en un lloc visible, perquè no us n’oblideu, i cuideu-les; són éssers vius, sens dubte ho agrairan. Es veu de seguida com creixen amb força i vitalitat.
- Les podeu fer servir per decorar; són tan precioses o més que les plantes de la floristeria.
- Si hi ha nens a casa, feu de la cura de les “plantes comestibles” una activitat compartida; als nens els encanta aprendre i, als que viuen en ciutats, els anirà molt bé aprendre sobre els vegetals comestibles: com són en realitat, com són les seves arrels i les seves fulles, i quin és el sabor fresc i natural, i com n’és d’important una alimentació rica en plantes.
La recepta
Ingredients
Per a l’amanida
- 1 bon grapat de fulles tendres: espinacs baby, fulles de remolatxa, fulles de col xinesa, julivert, fulles d’api, créixens, ruca…
- 1 manat petit de brots fets a casa a partir de bulbs i arrels: fulles de rave, de remolatxa, de nap, de xirivia, de fonoll…
- 1 grapadet de fruits vermells segons temporada: maduixes, maduixots, nabius, móres, groselles…
- Alguna arrel tallada a rodanxes ben finetes (si en teniu, feu servir una mandolina): raves, pastanaga, remolatxa…
- 1 grapadet de fruits secs o llavors activats: pistatxos, nous, ametlles, llavors de gira-sol, de carbassa…
Per a la salsa
- 1 mango, pelat i sense llavor
- Pètals de flors fresques segons temporada (a l’amanida de la foto hi ha pètals de violeta)
- 1 alvocat petit, pelat i sense llavor
Mètode de preparació
- Bateu el mango amb l’alvocat i reserveu.
- Barregeu les fulles tendres i serviu en un plat o bol individual.
- Decoreu amb brots segons gust i temporada, fruits secs o llavors i algun fruit vermell.
- Acompanyeu amb la salsa: la podeu afegir a banda i barrejar amb els ingredients mentre es menja o podeu fer massatges amb tots els ingredients i servir.
Bon appétit!
