S’estima que d’un 80 a 85% de persones amb celiaquia encara estan sense diagnosticar. Això és degut principalment al fet que els símptomes poden ser molt diversos –des de digestius fins a extradigestius– i, per això, resulten difícils d’associar a aquesta patologia. A més, generalment, no es fan totes les proves que s’haurien de fer per diagnosticar-la.
Tot i que totes aquestes proves les cobreix la Seguretat Social, en alguns casos els pacients poden tenir problemes a l’hora d’aconseguir-les per l’elevat cost d’algunes, com les de genètica. No obstant això, sempre que hi hagi la sospita de l’existència de malaltia celíaca s’han de fer les proves pertinents. Per aquesta raó és important que hi hagi una bona comunicació i coordinació entre el metge d’atenció primària, l’especialista i el pacient, que han d’insistir quan noti que els seus símptomes i malestar poden tenir relació amb aquesta malaltia.
5 proves que permeten diagnosticar la celiaquia
Les proves que hi ha actualment per diagnosticar i fer seguiment de la malaltia celíaca s’han de fer sense haver exclòs el gluten de la dieta, ja que, en cas contrari, els resultats podrien induir a error i dificultar-ne la detecció, en concret amb les proves de serologia, biòpsia i símptomes. De tota manera, no passa el mateix amb l’estudi genètic.
