Dimecres passat va tenir lloc la xerrada “El futur és ecològic o no és”, moderada per Núria Coll, directora d’Etselquemenges. Va ser un espai de reflexió amb dos grans experts: María Andrés, periodista i directora de l’Oficina del Parlament Europeu de l’Estat espanyol, i Fernando Valladares, ecòleg i investigador del CSIC, que ens van presentar dos enfocaments complementaris sobre la problemàtica de la pèrdua de biodiversitat i la seva relació amb la recent pandèmia de la COVID-19.
Imatge de la campanya de Etselquemenges en motiu del Dia Mundial del Medi Ambient
Europa cap a un model econòmic més verd
Aquesta pandèmia ens ha deixat molts temes de reflexió i grans preguntes: Què ens ha fet arribar a aquest punt? Què hem d’aprendre d’aquesta situació? Què podem fer de manera individual a partir d’ara?
María Andrés explica que la Unió Europea té com a prioritat número u el medi ambient i la seva conservació després de veure que el 93% dels ciutadans consideren la lluita contra el canvi climàtic i la degradació del medi ambient la seva màxima preocupació.
Per fer front a aquesta preocupació, l’11 de desembre, es va presentar el Pacte Verd Europeu; un full de ruta per dotar la UE d’estratègies i accions per arribar a una economia sostenible i transformadora amb l’objectiu final d’aconseguir emissions zero per a l’any 2050. Un gran repte!
Les 6 prioritats principals del Pacte Verd Europeu
Aquest objectiu de fer d’Europa el primer continent climàticament neutre el 2050 comporta aplicar grans canvis al nostre model econòmic basant-se en 6 línies principals:
1. Energia neta
Potenciar les energies renovables. Els sectors claus són el tèxtil, l’electrònic, el plàstic, la construcció i el transport.
2. Indústria sostenible
Promoure una indústria molt més sostenible, amb maneres noves de produir, que aconsegueixi reciclar molt més i que potenciï l’economia circular.
3. Construcció eficient
Apostar per edificis intel·ligents molt més eficients energèticament per reduir la despesa energètica.
4. Mars nets
Actualment ja hi ha una llei per evitar i erradicar de manera progressiva els plàstics d’un sol ús.
5. De la granja a la taula
Les estratègies a l’àmbit de l’agricultura a curt termini, per a l’any 2030 són:
- Potenciar l’agricultura ecològica, sostenible i respectuosa amb el medi ambient fins a arribar a cobrir el 25% del territori agrícola europeu.
Paradoxalment, l’Estat espanyol és el país europeu amb més superfície destinada a l’agricultura ecològica, però, per contra, és un dels països que menys consumeix aquests productes. - Reduir els plaguicides químics i més perillosos al 50%.
- Reduir les pèrdues de nutrients del sòl sense alterar-ne la fertilitat al 50% i reduir l’ús de fertilitzants almenys un 20%.
- Rebaixar l’ús d’antibiòtics en agricultura i pesca un 50% per reduir la resistència antimicrobiana derivada del seu ús excessiu per protegir la salut humana i animal.
Destaca la necessitat de potenciar la dieta saludable, a través de la creació d’un entorn alimentari saludable, per evitar les 950.000 morts atribuïbles a dietes poc saludables que s’estima que hi ha a la UE.
Perquè l’elecció saludable i sostenible sigui la més fàcil possible s’han marcat com a objectiu millorar l’etiquetatge dels aliments per facilitar la tasca als consumidors, intensificar la lluita contra el malbaratament alimentari i apostar per la recerca i innovació.
6. Millorar la biodiversitat
Protegir la biodiversitat de sòls i mars amb els objectius següents:
- Considerar un 30% de la superfície europea com a zones protegides.
- Apostar per una agricultura ecològica.
- Frenar la disminució de pol·linitzadors animals, imprescindibles per a més del 75% dels cultius.
- Reduir a la meitat l’ús de plaguicides.
- Restablir la condició de com a mínim 25.000 km dels rius de flux lliure.
- Plantar 3 milions d’arbres.
Vivim una situació mediambiental poc sostenible
Fernando Valladares, ecòleg i investigador del CSIC, va afirmar, de manera clara i contundent, que actualment estem davant d’una situació ambiental insostenible: “Dels 9 límits d’estabilitat planetària que avaluen l’estat del sistema Terra i que, si els superem, poden posar en perill l’habitabilitat del planeta, actualment ja n’hem depassat 4 de manera profunda i en algun cas, de manera irreversible.
- La pèrdua de biodiversitat
- El canvi climàtic
- Les emissions de nitrogen i fòsfor
- La capa d’ozó
“Ara és un moment clau per reflexionar sobre el medi ambient i la diversitat; no és un tema frívol, ja que d’això depèn la nostra salut i fins i tot la nostra supervivència com a espècie”, sentencia Valladares.
La falta de biodiversitat com a desencadenant de les pandèmies?
L’evidència científica indica que la biodiversitat mediambiental és la millor vacuna per afrontar futures pandèmies. No és una vacuna perfecta, ja que no evita al 100% les infeccions d’origen animal que passen a l’espècie humana –zoonosi–, però sí que és una vacuna que redueix el risc d’infecció i que actua com a barrera de protecció inespecífica; ens protegeix de patògens que ni tan sols sabem que hi són.
En ecosistemes sans, els hostes i els patògens troben un equilibri; l’hoste és capaç d’emmagatzemar molts patògens sense que l’arribin a matar, ja que l’existència dels últims depèn del fet que el primer continuï viu. Aquesta coevolució és un engranatge fi i feble que demana un temps evolutiu i que és molt fàcil de trencar.
Un ecosistema equilibrat, complex i saludable és el que té una gran diversitat d’espècies, així com una gran diversitat genètica, on tenen lloc tots els processos naturals perfectament regulats entre si. Aquests ecosistemes ideals esmorteeixen el risc de zoonosi controlant i reduint la probabilitat que es pugui disparar la població d’un determinat patogen i desencadenar una pandèmia.
El trencament de l’equilibri dels ecosistemes
L’espècie humana, per l’activitat econòmica que té i la gestió dels ecosistemes que fa –reduint i eliminant espècies–, ha trencat aquest equilibri i la capacitat dels ecosistemes d’autoregular-se, i per tant s’ha perdut aquesta protecció enfront de les pandèmies.
La COVID-19 és un crit d’alerta –igual que altres catàstrofes naturals a les quals hem hagut de fer front en aquests últims anys– que ens recorda que la biodiversitat ha de ser la nostra prioritat absoluta.
A més, Valladares sentencia: “El medi ambient i la biodiversitat tenen moltes funcions que encara no entenem i que, només quan deixen de funcionar, ens adonem que són molt importants i que tenen molt d’interès.”
La nostra biblioteca immunològica
Un altre factor que ens afebleix davant de possibles virus i bacteris patògens és la reducció de la nostra biblioteca immunològica. El sistema immunitari funciona emmagatzemant en la seva memòria totes les trobades amb patògens que té al llarg de la vida: els antígens. Aquesta biblioteca de record de patògens és efectiva i enriqueix la capacitat que tenim d’interactuar amb l’entorn de forma equilibrada.
La tendència de la societat actual a ser asèptica –amb menys contacte amb el medi ambient– empobreix el nostre sistema immunitari, redueix la nostra biblioteca immunològica de registres i disminueix així la variabilitat d’antígens que ens protegeixen.
Ha arribat el moment del canvi profund!
Periòdicament, la societat humana s’adona de la importància que té el medi ambient, però ara és el moment d’implicar-nos-hi de debò. Segons Valladares, “tenim la capacitat, tenim el coneixement, però ens falta la implicació de tothom per posar-lo en relleu.”
“Amb la tecnologia ens hem cregut que ho podem controlar tot, però realment el que ha fet és separar-nos de la realitat. Enfront del canvi climàtic i les pandèmies, ens hem adonat que som molt petits. Hem d’evitar que es desencadenin problemes en comptes de buscar solucions i, per fer-ho, hem de partir d’un canvi social molt profund.”
Valladares recorda que, “governamentalment, tenim moltes eines i estratègies mediambientals: l’agenda 2030, el Pacte Verd Europeu, la Transició Ecològica del Ministeri Espanyol, la Llei del canvi climàtic… De totes maneres, fins que no considerem que el medi ambient és una inversió en comptes d’un cost no avançarem cap a una solució.”
“El progrés no passa per ser tecnològic; la maduresa de la societat es demostrarà quan, podent viatjar molt i per molt pocs diners, decidim no fer-ho. Aquesta és la maduresa que hem de buscar com a societat i que ens costa tant de trobar.”
Tenir la valentia individual i col·lectiva per fer front al canvi profund, a l’alçada del desafiament que vivim.
Petites llums d’esperança
María Andrés, directora de l’Oficina del Parlament Europeu d’Espanya ens explica que, arran de la crisi sanitària de la COVID-19, es comencen a veure espurnes d’aquest canvi profund a les institucions. “Els plans de recuperació econòmica postpandèmia a Europa es condicionen al fet que tinguin un component verd associat als objectius del Pacte Verd Europeu.”
Hem d’entendre la crisi com a oportunitat per espavilar-nos i establir les bases d’un canvi social que no acaba d’arribar. S’han reunit els ingredients de preocupació, de maduresa, de col·lectivitat i de globalitat per adonar-nos de l’enorme desafiament que tenim al davant.
Feu córrer el missatge perquè arribi a tothom; no només els polítics tenen responsabilitats, hem de ser nosaltres qui aprenguem a viure d’una altra manera posant el focus en el que és realment important.
