Durant l’embaràs, tenim la necessitat de cuidar els hàbits i l’alimentació perquè hi ha la consciència que el que fem durant aquest període vital és decisiu per al futur del nostre fill. I és així: el que fem durant la concepció té impacte en la salut del nadó.
Com ja denuncia des de fa temps l’associació Dietética Sin Patrocinadores amb el hashtag #SanidadDesnutrida, una de les grans assignatures pendents de la sanitat és la incorporació de dietistes i nutricionistes als serveis públics. I això es fa molt evident durant les cures prenatals. Avui, al nostre espai ETS denúncia, la Mònica, mare d’una nena de sis mesos, ens explica la seva experiència durant l’embaràs.
Després que la prova d’O’Sullivan li va sortir per sobre del límit, li van dir que es fes la corba de la glucosa, per protocol. Les dues proves es fan passada la meitat de l’embaràs i serveixen per diagnosticar la diabetis gestacional. Si l’O’Sullivan dona per sota d’un valor ja no es fan més controls, però si, en canvi, dona per sobre d’aquest valor, es fa la corba, que diu si la gestant té diabetis o no.
Durant els tres dies previs a la prova, es demana a l’embarassada que faci una dieta concreta, estàndard. La idea és assegurar una ingesta de sucres durant aquests tres dies que no distorsioni els resultats. I aquí hi ha el problema: a banda que li van enviar la pauta per correu electrònic sense cap tipus d’explicació o qüestionari, els aliments que li proposaven no tenien cabuda en una alimentació saludable i, en aquest cas concret, en la dieta de la Mònica. El centre en qüestió és l’ASSIR de Granollers.
Aquí sota trobareu la pauta per als tres dies, però, fonamentalment, era una dieta que, per començar, es basava en una ingesta calòrica calculada a ull pel professional i que, en el cas de la Mònica, implicava menjar quantitats molt per sobre del que feia normalment. Però el més greu era que una gran part dels aliments pautats eren productes processats i insans. Pa en pràcticament tots els àpats, galetes maria, pasta o embotit eren alguns dels productes que apareixien repetidament en els diferents àpats.
Però això no s’acaba aquí. En rebre la pauta, la Mònica, que feia una alimentació basada en menjar d’origen vegetal, sense processats i, de tant en tant, amb alguna proteïna animal, va escriure un missatge sol·licitant una opció vegetariana i sense lactis i la resposta va ser també sorprenent. Entre altres coses, la resposta deia:
“L’opció vegetariana, en principi, es pot fer perquè als àpats hi ha opció de triar carn o peix; per tant, pots menjar peix i, quan toqui lacti, el pots prendre sense lactosa (llet, iogurt, formatge… sense lactosa).”
“Pel que fa a l’organització dels àpats, hauries de seguir la distribució que marca la dieta, ja que està feta per dietistes. Quan et llevis, fas l’esmorzar i vas seguint.”
“Pel que fa al sopar i ressopó, si pots, sopa una mica abans i, si no, no passa res. Per al ressopó, pots fer un got de llet i ja està.”
En què falla aquest tipus de pauta?
Com que no hi ha professionals especialistes en alimentació dins de la sanitat, és pràcticament inevitable que les pautes, sigui quin sigui el cas, no estiguin adaptades a la persona. Es cau, gairebé sempre, en dietes més o menys actualitzades, estàndard, plasmades en una fotocòpia que es lliura tal qual al pacient o, pitjor, que se li envia per correu. Aquest és un primer gran error, ja que és un principi bàsic de qualsevol pauta dietètica que estigui adaptada a la persona, a les seves necessitats, hàbits i possibilitats, entre d’altres.
Després, els aliments rics en carbohidrats que es proposen són, la gran majoria, productes processats, amb calories buides, i els sucres són d’absorció ràpida. Una pauta que pretén assegurar una quantitat determinada d’aquest macronutrient pot basar-se, en canvi, en aliments molt més interessants: pa integral (que tampoc cal que aparegui a cada àpat), cereals integrals, llegums, fruites senceres, algunes verdures més riques en midó… i, per descomptat, no en lactis sense lactosa ni en sucre de taula. La ingesta d’aliments rics en carbohidrats pot aportar, si es trien bé, una gran quantitat de beneficis derivats del contingut en fibra, vitamines i minerals.
Així mateix, el suc de fruita mai té el mateix efecte en l’organisme que una peça de fruita sencera.
D’altra banda, que l’embarassada no vulgui consumir proteïna animal no és cap problema. És possible fer una dieta vegetariana durant l’embaràs, però, un cop més, sota supervisió d’un especialista format en nutrició. És inacceptable la resposta que ha rebut la denunciant, ja que el peix és una font de proteïna animal no apte en cas de voler seguir una dieta vegetariana, de la mateixa manera que els lactis sense lactosa no són aptes en cas de voler seguir una dieta vegana.
Els embotits, les galetes maria i la mantega, per la seva banda, tampoc han de formar part d’una pauta saludable. La mantega es pot tenir en compte si és de bona qualitat –provinent d’animals que pasturen–; però això s’ha d’especificar. Els embotits, que tampoc són l’opció més sana, poden resultar perillosos si l’embarassada no ha passat la toxoplasmosi.
La Mónica fa una alimentació sana i les seves inquietuds en aquest àmbit l’han impulsat a qüestionar el menú de tres dies que li proposa el metge. La realitat, però, és que la gran part de la població no té nocions bàsiques d’alimentació saludable i, com és d’esperar, es posa en mans del professional que la visita. Hauria de ser possible per a tots confiar en les recomanacions dietètiques que es reben des de la sanitat i, per això, no hi ha més alternativa que incorporar especialistes en nutrició dins dels equips de professionals.
ETS DENÚNCIA
Coneixeu o heu viscut algun cas flagrant de recomanacions dietètiques poc saludables en l’àmbit sanitari? Aprofiteu la plataforma d’Etselquemenges per denunciar el vostre cas i, així, fer força perquè hi hagi dietistes i nutricionistes a la sanitat pública. L’alimentació té un paper fonamental en la salut i calen professionals formats en la matèria.
Més enllà de l’àmbit de la sanitat, hi ha altres situacions que són susceptibles de ser un gran tema per a #ETSDenúncia. Expliqueu-nos el vostre cas i ajudem a estendre l’alimentació saludable a totes les llars.
M’he vist totalment identificada amb el que va viure i sentir la Mònica. Fa 3 mesos he sigut mare i després que l’Osullivan sortís alterat em van proposar una dieta que diria que era la mateixa que a la Mònica per fer la corva. Vaig intentar fer una versió més saludable de la dieta marcada i els resultats de la corva de glucosa em van sortir alterats però molt al límit. El més sorprenent és que em van donar un kit per mesurar la glucosa abans i després dels àpats acompanyat d’una pauta d’alimentació que seguia recomenant aliments poc saludables en una dieta que poc s’ajustava a la meva alimentació habitual. Vaig seguir-la durant uns dies fent els pertinents controls de glucosa i després vaig passar a fer la meva alimentació habitual controlant també la glucosa i comprovant que, tant en un cas com en l’altre, mai vaig tenir cap valor alterat. Després de 15 dies “d’estudi” vaig explicar al metge que deixava de fer dieta i de mesurar glucosa. Evidentment no em va posar cap però..
La meva ignorància em porta a qüestionar quin sentit té mesurar els nivells de glucosa amb la prova d’Osullivan exposant-te a una situació d’ingesta de glucosa en la que el teu cos no es troba mai… Si algú m’ho sap explicar li agraeixo, perquè a mi no m’ho van saber o voler aclarir.