La mirada feminista i saludable d’Esther Vivas sobre la maternitat

El nou llibre d’Esther Vivas, Mama Desobedient, és un assaig molt documentat que també recull la seva pròpia experiència sobre la maternitat, des d’una òptica feminista. La periodista parla de temes invisibles com la infertilitat, l’embaràs, la pèrdua gestacional, el part, la violència obstètrica, el puerperi, la lactància i el negoci del biberó.

Us desvetllem 20 frases molt potents i reveladores, d’aquestes que no et deixen indiferent i et fan reflexionar sobre la maternitat, lactància materna i l’artificial.

1. La sobirania alimentària comença per la lactància materna, i la sobirania lactant és el primer acte de sobirania alimentària.
2. La llet materna és l’aliment més sostenible, ja que genera zero residus, zero gasos d’efecte hivernacle i una petjada hídrica igual a zero.
3. Els beneficis de la lactància materna fan que aquesta pugui ser considerada una pràctica feminista, ja que afavoreix les dones en particular, però també la comunitat en general, que surt guanyant amb el benestar de mares i criatures.
4. Alletar pot definir-se així mateix com una pràctica anticapitalista, ja que se situa fora del mercat. (..) La criatura que mama no paga per fer-ho, la mare que dona el pit no espera cobrar.
5. Donar la teta salva vides. Ho diu l’OMS: “Si pràcticament tots els infants fossin alletats, cada any se salvarien unes 820.000 vides”, i es podria donar un desenvolupament millor a molts altres.
6. Amb el tirallet es defensa la llet de les mares, però no la lactància materna, i la dona passa a ser considerada un simple objecte de producció d’aliment.
7. La indústria alimentària i la indústria de la llet artificial són el mateix. Les principals companyies del sector de la fórmula són multinacionals que veuen en els petits d’avui els consumidors de demà.
8. Alimentar els nadons amb llet de fórmula ens genera una dependència artificial, d’alt cost mediambiental, per donar resposta a una necessitat que pot cobrir-se de manera fisiològica, en la majoria dels casos.
9. Per obtenir un quilo de llet de fórmula en pols es necessiten, ni més ni menys, que 4.700 litres d’aigua.
10. El mateix ús de la paraula fórmula, en lloc de llet artificial o substituta, que poden tenir connotacions més negatives, mostra la capacitat de la indústria alimentària d’imposar els seus marcs conceptuals.
11. El grup de pressió dels principals fabricants i comercialitzadors de llet de fórmula (..) van reconèixer que era impossible produir una llet artificial sense transgènics en la llet de fórmula lliure d’organismes genèticament modificats era “inviable i poc realista”. (..) La pregunta que cal fer-se és: amb el biberó, sabem què donem de menjar als nadons?
12. Ens han insistit tantes vegades que el bebè, com més plenet millor, que això ha conduït, en algunes ocasiones, a una sobrealimentació a través del biberó. Ja no confiem en la capacitat del nadó per autoregular-se.
13. Una investigació feta a diversos països de la UE el 2007 assenyalava que els nadons de zero a quatre mesos alimentats exclusivament amb llet de fórmula poden estar ingerint una quantitat extra de 24% més de les calories necessàries, la qual cosa pot induir a obesitat dels més petits o quan siguin grans.
14. L’OMS només recomana el consum de llet artificial com a quarta opció, per darrere, en primer lloc, de la llet materna succionada directament del pit de la mare, seguida de la llet de mare extreta i subministrada al bebè i després de la llet d’una altra dona.
15. La indústria de la llet de fórmula ha guanyat la batalla de l’imaginari col·lectiu. Hem integrat la pràctica de la lactància artificial fins a tal punt que inclús quan se’n posen en evidència els efectes  perniciosos ningú sembla adonar-se’n.
16. Els pits “trenquen la barrera entre maternitat i sexualitat” , la qual cosa fa que resultin extremadament escandalosos per al patriarcat.
17. Alletar, com la criança en general, és un acte massa sovint relegat a la invisibilitat de la llar, no valorat, com tot treball de cures. El lactivisme es proposa treure la teta de l’armari.
18. Si la lactància materna és considerada una decisió personal, tota la responsabilitat acaba recaient en les dones, i s’amaguen les desigualtats socials que fan que per algunes sigui més fàcil donar la teta que per a altres.
19. Ni el biberó ni la teta per se ens faran lliures
20. Vivim en una societat que dona l’esquena a la maternitat i a la teta.

Lluca Rullan

Periodista i dietista integrativa

  @llucarullan   @llucarullan_dietista