Fa uns anys semblava que, tot i que era un mercat petit, els menjadors ecològics creixerien considerable en detriment dels d’alimentació convencional en cada comunitat autònoma. No obstant això, i no tots ens desplacem en la mateixa direcció: mentre els uns sembla que avancen en el sector ecològic n’hi ha d’altres que han d’anar enrere per tornar a situar-se on eren al principi.

Els menjadors ecològics van néixer amb la idea d’educar i, alhora, alimentar d’una manera sostenible, propera i nutritiva, basant-se en la promoció de dietes saludables, segures, de procedència local/regional, de temporada, que tinguessin en compte el medi ambient i que promocionessin la salut i la comunicació i donessin suport les cadenes de subministrament curtes. Tot això, sense oblidar promoure la relació amb tots els agents implicats: alimentació, producció i educació.

Per què hauríem d’apostar per menjadors ecològics?

Els menjadors ecològics solen estar gestionats per les associacions de pares i mares (AMPA), equips educatius o la direcció de l’escola, entre altres possibilitats.

Tenen, generalment, cuines petites, cuiners de confiança, proveïdors de qualitat i proximitat i, en la majoria dels casos, de producció ecològica. Entre les bases organitzen tot tipus d’accions per fer partícip tothom que formarà part d’aquest menjador (alumnes, pares, professors, cuiners, etc.), com visites als productors, treball conjunt amb les famílies (tallers, xerrades…), organitzar extraescolars de cuina saludable, facilitar opcions d’esmorzars i berenars saludables, tenir un hort a l’escola, etc.

A més, els menús se centren en el consum diari de verdures ecològiques de temporada, un equilibri entre proteïnes vegetals i animals i el 50% dels aliments de proximitat (que ajuda a reduir la despesa de transport, a donar continuïtat als productors i a enfortir l’economia local, entre d’altres).

No obstant això, tot i que certes comunitats autònomes creixen, a Catalunya sembla que anem en sentit contrari. En algunes comarques, els menjadors ecològics han passat de ser gestionats per les AMPA a ser-ho pels consells comarcals.

Què passa quan les AMPA perden el poder?

Hi ha escoles petites que lluiten per mantenir els nivells de qualitat i exigència en els productes i aliments que ofereixen als estudiants que han tingut fins al moment. Però, per desgràcia, hi ha interessos econòmics de certs col·lectius que ho entorpeixen.

Una AMPA està formada pels pares, que, com a tals, vetllen per la salut i el benestar dels fills. Si aquest poder es perd en mans d’un altre sector poc implicat amb els alumnes, molt probablement acabarà afavorint models de preu en què la qualitat del producte representa l’última baula.

Quan parlem del model ecològic, moltes persones es tapen les orelles i creuen que l’augment de preu que impliqui els suposarà una despesa impagable, però és important donar a entendre que estalviar-se “un euro avui pot implicar gastar-se’n tres demà”.

Els menjadors ecològics no aposten només per oferir aliments ecològics sense més. Fer un canvi a tot ecològic sense donar importància al què, no té cap mena de sentit. Una acció així podria tenir efectes beneficiosos, però no tots els que calen. És important reestructurar els menús, educar els fills, però també educar els pares per fer-los entendre de quina manera s’han d’alimentar. En definitiva, fer una feina en profunditat. Els menjadors ecològics van molt més enllà de fer un simple canvi en els productes. Per això, tornar al model convencional, pot suposar una gran crisi després dels avenços (per petits que siguin) que hem fet durant aquests anys. Aprendre a alimentar-nos i fer-ho de manera correcta avui pot suposar-beneficis físics, poblacionals (ajudarem l’economia local, reduirem les emissions de CO2 gràcies al cultiu de proximitat, a no fer servir pesticides…) en un futur proper.

La base és l’educació alimentària

Qui vol que els seus fills mengin aliments precuinats, de baixa qualitat i preescalfats?

Aquest tipus d’alimentació és la que trobem en la majoria de menjadors convencionals: amb verdures congelades, de fora de temporada i de productors llunyans; de la mateixa manera que hi ha llegums envasats, cereals refinats, peixos de piscifactoria d’altres països, precuinats, fregits, salses, sucres i proteïna animal en gairebé tots els plats. Aquests factors a la llarga poden tenir efectes tant sobre la salut dels nens com sobre el seu coeficient intel·lectual.

Per això, el canvi s’ha de fer gradualment i fomentar la participació de tothom per crear un model factible i educatiu. Al principi pot resultar complicat per a gran part dels nens, però, quan comencin a apreciar el gust real dels aliments i en notin els beneficis agrairan la decisió. A més aprendran a respectar el medi ambient, a entendre les repercussions de les emissions del CO2 i com reduir-les i la importància de la sostenibilitat.

Les Canàries al capdavant, Catalunya a la cua

Des que es van impulsar els models de menjador ecològics, les Canàries ha estat la comunitat amb més recorregut, ja que ha estat la que més ha impulsat aquest tipus d’aplicacions gràcies al programa “Ecocomedores”, que forma part del “Pla d’actuació per al desenvolupament de la producció ecològica a les Canàries”, que va arrencar el 2010. Fan més formació i sensibilització respecte al tema en qüestió, i, de fet, s’autoabasteixen tota la fruita i verdura de la qual disposen, i prioritzen la producció local.

Mentrestant, Catalunya està perdent la potestat de gran part dels menjadors ecològics i exportant la majoria dels seus productes (encara que aquest factor no és cap novetat) tot i que és, justament, una comunitat que disposa de les condicions d’un mitjà capaç de sembrar i proveir gairebé tots els aliments de la dieta mediterrània a la seva població. Tot això implica que creixi el cost econòmic que tenen.

En definitiva, hem de lluitar per aconseguir tornar, almenys, al punt en què ens trobàvem i defensar un estat en què les decisions formin part dels col·lectius implicats i d’aquells que vetllen pel benestar de la població. Un menjador ecològic ens assegura un entorn millor, un estat de salut millor i, en definitiva, un futur millor.

Si voleu obtenir informació sobre el funcionament dels menjadors ecològics podeu entrar al web i conèixer de primera mà els processos que duen a terme per implementar el model.

Glenn Cots
Glenn Cots

Graduada en publicitat i relacions públiques, estudiant de dietètica, divulgadora de nutrició i receptes saludables