Apostant per la pesca artesanal ajudem a reduir la petjada de carboni i donem suport a una pesca responsable i de proximitat, independentment que porti, o no, el segell ecològic.
Tots els aliments ecològics, per poder dur les paraules “Bio”, “Ecològic” i “Orgànic” i dur el logotip europeu (la característica fulla verda amb estrelles), cal que compleixin obligatòriament la normativa oficial, vigent i comunitària: el Reglament (CE) 834/2007.
Per controlar-ne el compliment, hi ha autoritats públiques i privades reconegudes per la unió Europea que s’encarreguen de fer controls anuals. Aquí a Catalunya tenim el CCPAE, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, que s’encarrega d’auditar i certificar els productes agroalimentaris del nostre país, i que a més també disposa de segell propi.
Un dels criteris que defineixen un producte ecològic és que els animals han d’estar alimentats principalment amb aliments ecològics, tractats tenint en compte la seva salut i benestar, criats a l’aire lliure i amb un espai vital màxim. El terme de “producció animal” que té en compte el reglament, però, no inclou productes de la caça i de la pesca d’animals salvatges i, per tant, no es poden certificar com a ecològics.
Això és degut al fet que un peix que viu al mar de forma salvatge no es pot controlar de cap manera i, per tant, no es pot afirmar que compleixi els criteris englobats dins els requisits d’etiquetatge. És per això que, quan comprem salmó salvatge, mai porta el segell ecològic.
En cas de les conserves, sovint trobem productes de pesca, com les sardines o el verat, amb la paraula “ecològic”, però això no és pel peix sinó per la resta d’ingredients ecològics que pot contenir la conserva com l’oli d’oliva verge extra. Per això, si observeu els ingredients, veureu que l’oli du un asterisc que especifica que és aquest l’ingredient de procedència ecològica.
Pel que fa als productes d’aqüicultura, la situació és força diferent, ja que aquests sí que poden dur el segell verd de l’eurofulla, ja que hi ha una normativa específica que els regula i que estableix els requisits bàsics de la producció d’animals d’aqüicultura i d’algues marines. Per tant, en aquest cas, es tracta d’animals que viuen en hàbitats controlats i l’alimentació prové de pinsos ecològics. Per aquest motiu, en aquest cas, sí que podem trobar conserves de musclos ecològics (provinents d’aqüicultura) amb el segell de l’eurofulla.
Cal tenir en compte, però, que el fet que els productes de pesca salvatge no puguin estar certificats com a ecològics no vol dir que no siguin saludables. Al contrari, un peix salvatge sempre serà la millor opció que un de piscifactoria, ja que haurà tingut unes condicions de vida fisiològiques i en llibertat.
A més, segons Lydia Chaparro, biòloga especialitzada en ecologia marina i experta en gestió i política pesquera, cal tenir en compte també que del segell ecològic només se’n pot beneficiar la pesca industrial, ja que es tracta d’un distintiu força car i els pesquers artesanals no s’ho poden permetre. A més, el segell ecològic no té en compte la petjada de carboni que genera un producte (per exemple, si prové del Canadà), ni té en compte paràmetres socials i econòmics. Per tant, un segell ecològic tampoc és garantia d’una pesca responsable i de proximitat.
Segons Chaparro, és millor apostar per la pesca artesanal, la que aposta per peixos locals i de proximitat.
Altres certificats
A banda del certificat ecològic, també en podem trobar d’altres com el segell internacional MSC (Marine Stewardship Council), que dona suport a la pesca sostenible per contribuir a fer arribar al mercat més peix i marisc gestionat de manera respectuosa amb el medi ambient. Aquest logotip blau, doncs, només es concedeix a productes que es pesquen de forma sostenible, en condicions controlades i minimitzant l’impacte de l’activitat sobre poblacions i ecosistemes. En l’actualitat, més de 389 pesqueries ja s’han incorporat a aquest programa.
A més, també podem trobar etiquetes com “Dolphin friendly” amb el símbol d’un dofí, per indicar que es tracta de productes gestionats de manera respectuosa amb el medi ambient.
Amb aquest segell MSC, però passa el mateix que amb l’ecològic. Tampoc té en compte paràmetres socials i econòmics, ni la petjada de carboni que es genera.
Què hem de tenir en compte a l’hora de comprar peix?
Tots els mars estan molt contaminats i per això és important que hi hagi diversificació en el consum de peix, i preferiblement que siguin peixos de proximitat i de temporada per reduir-ne l’impacte ambiental. Quan comprem en peixateries locals i triem peixos de proximitat donem suport als nostres peixaters i reduïm la petjada de carboni associada a la pesca o als productes d’aqüicultura. A més, diversificant el consum també ajudem a reduir la pressió sobre les espècies més consumides.
D’altra banda, és important apostar per peixos que continguin la informació mínima obligatòria i que compleixin la normativa relativa a l’etiquetatge dels productes pesquers. L’etiqueta ens proporcionarà informació sobre: d’on provenen, el mètode de producció, el tipus de pesca aplicat o si conté al·lèrgens o sulfits, entre altres.
Podeu saber tota la informació bàsica que haurien de dur aquests productes al blog Sinmalaespina.org, gestionat per l’Associació Ecologistes en acció.
A més, a l’hora d’escollir el tipus de peix, sobretot pel que fa al peix blau, sempre serà millor apostar per peixos petits com les sardines, els seitons, el verat o les anxoves, ja que els grans peixos com la tonyina o el peix espasa solen contenir més quantitat de metalls pesants.
No us perdeu aquesta guia pràctica per consumir el peix i el marisc menys contaminat.
