El Baby-Led Weaning (BLW) o alimentació complementària a demanda o autoregulada pel nadó és una tendència que ha agafat molta força durant els últims anys. Hi ha qui considera que només es tracta d’una moda o qui ho considera perillós pel risc d’ennuegament. No obstant això, es tracta d’un mètode que s’ha practicat durant molts anys –quan encara no hi havia batedores ni tampoc l’oferta comercial de potets i farinetes industrials que trobem avui en dia–, que aporta grans beneficis per al nadó i que no ha de suposar un perill sempre que es faci amb seny.
Evidentment, és important que, si no sabeu com fer-ho o si teniu dubtes, us informeu i us assessoreu abans de començar.
En què consisteix el BLW?
Tal com marca l’OMS, durant els sis primers mesos de vida, els nadons han d’alimentar-se només a base de llet materna –o llet de fórmula si la lactància no és possible– i, a partir del sisè mes, ja es pot començar l’alimentació complementària.
En el Baby-Led Weaning l’alimentació complementària s’introdueix a partir d’aliments sencers, en comptes de triturats, i promou que el nadó tingui un paper actiu a l’hora de menjar. La idea és donar aliments amb una mida i forma adequades perquè sigui el nadó mateix qui els agafi amb les mans i se’ls posi a la boca en funció de la gana que tingui i les seves preferències. Així, descobrirà les textures, colors, olors i sabors d’aliments nous que, a partir d’ara, començaran a formar part de la seva alimentació.
Dels sis als dotze mesos, la llet materna ha de seguir sent l’aliment principal del nadó
Algú pot pensar que la quantitat d’aliment que pot arribar a ingerir el nadó amb un tros sencer és molt poca en comparació amb la quantitat que ingeriria amb un puré, però el BLW es fa per introduir l’alimentació complementària i, per tant, dels sis als dotze mesos, la llet materna ha de seguir sent l’aliment principal del nadó.
A més, també és important que us informeu sobre l’ordre d’introducció dels diferents grups d’aliments, ja que cal fer-ho poc a poc i per parts.
Quins beneficis té?
- El nadó decideix la quantitat d’aliments que menja en funció de la gana que té. Per tant, és un mètode que respecta els senyals de gana-sacietat de l’infant i això és positiu per prevenir la obesitat a llarg termini.
- El nadó aprèn a identificar el sabor, la textura, l’olor i el color de cada aliment, cosa que és difícil quan donem triturats amb ingredients barrejats.
- Aprèn a mastegar i, per tant, s’afavoreix una millor digestió.
- Sol haver-hi més acceptació a tastar aliments nous, i això pot estar relacionat amb una alimentació més saludable i variada en un futur.
- Introduir aliments un per un i a poc a poc permet identificar més ràpidament casos d’al·lèrgia, si n’hi ha.
- Hi ha una integració en l’alimentació familiar i es fomenta una alimentació saludable. Els nadons mengen aliments que també formen part de l’alimentació dels pares i això ajuda a promoure uns hàbits d’alimentació saludable en edats primerenques.
- Afavoreix la psicomotricitat del nadó.
- Fomenta la lactància materna, ja que, dels sis als dotze mesos, la llet ha de seguir sent l’aliment principal dels nadons.
Condicions per iniciar el baby-led weaning
L’edat no és l’únic factor que hem de tenir en compte a l’hora d’iniciar el BLW, sinó que hi ha una sèrie d’aspectes que determinen, a partir dels sis mesos, en quin moment el nadó pot començar a jugar i investigar amb aliments sòlids i a menjar-los:
- El nadó se sosté i es manté assegut, i no cau ni cap endavant ni cap als costats.
- Té una coordinació ulls-mans-boca adequada. Ha de ser capaç d’agafar el que visualitza i posar-s’ho a la boca sense problemes.
- Ja no té reflex d’extrusió (reflex d’expulsar tot el que és sòlid que entra a la boca).
- Mostra interès pel menjar.
- Sap dir que no. El nadó ha de menjar en funció de la gana que té i, per tant, ha de saber parar quan no en vulgui més i negar-se a continuar menjant.
És possible que hi hagi nens i nenes que, a partir dels sis mesos, ja estiguin preparats i d’altres que no ho estiguin fins als set. Cada infant és un món i cal respectar-ho.
La paciència dels progenitors és un ingredient molt important
Si voleu fer baby-led weaning és important tenir en compte que la paciència dels progenitors és un ingredient molt important. Cal que els infants interaccionin amb el menjar al seu ritme i amb respecte per les seves necessitats des d’un ambient divertit i relaxat, i per això els pares han d’evitar posar-hi presses.
Què hem de vigilar?
El risc més destacable del BLW és l’ennuegament i, de fet, es recomana que les famílies que practiquin aquest mètode tinguin nocions bàsiques de primers auxilis en aquests casos. Però no us alarmeu! No ha de passar res si tenim en compte la mida i consistència dels aliments. No heu d’oferir mai aliments crus! Les verdures i fruites més dures, com la poma, cal cuinar-les al vapor perquè siguin toves. El punt de cocció ideal és quan l’aliment no es desfà en agafar-lo, però si en aixafar-lo amb la geniva o amb la llengua i el paladar.
Els aliments que, per mida o consistència, es recomana evitar fins als tres anys –tot i que hi ha alguns pediatres que estiren la recomanació fins als cinc–, per risc alt d’ennuegament són els següents:
- Verdures crues
- Poma crua (millor ratllada o cuita)
- Fruita seca, llavors i fruita seca (la fruita seca es pot oferir en forma de pasta per untar)
- Cireres senceres, fruits del bosc sencers, grans de raïm sencers, cirerols, pèsols poc tous, blat de moro
- Grills de mandarina que tinguin la pell blanca molt dura, ja que sovint pot fer bola i quedar-se enganxada al paladar
- Pernil ibèric o trossos grans de carn (cal adequar-ne la mida)
- Olives senceres
- Crispetes
- Caramels
- Salsitxes i carns processades
- Qualsevol altre aliment dur que no siguin capaços d’aixafar amb la llengua i el paladar
Si teniu més dubtes, no dubteu a comentar-los amb el pediatra i/o nutricionista
