El tema dels antibiòtics segueix sent motiu d’anàlisi. Segons les dades sobre el consum d’antibiòtics publicats el 2016 pel Ministeri de Sanitat, l’Estat espanyol ocupa un dels primers llocs del món en consum d’aquests medicaments.
En cap cas, doncs, vull fer apologia dels antibiòtics ni generar malentesos. Tampoc soc metge, que és el professional que ha d’aportar més informació i donar-nos la recomanació individualitzada. Per tant, la informació que he volgut recollir en aquest article no és més que això: informació recollida per experiència personal i professional com a dietista.
És l’antibiòtic l’única solució per al sobrecreixement bacterià?
El tractament més eficaç quan hi ha sobrecreixement bacterià (SIBO), i que té més suport científic i mèdic, és l’antibiòtic rifaximina (Spiraxin). Té pocs efectes secundaris, és fàcil d’absorbir i es potencia amb la bilis; i actua de manera localitzada a l’intestí prim.
A causa de símptomes recurrents, alguns pacients necessiten repetir el tractament antibiòtic; en aquest cas, se suggereix rotar els antibiòtics per evitar que s’hi desenvolupi resistència. En tot cas, sempre ha de ser un metge qui els prescrigui de forma individualitzada i considerant els riscos d’un tractament prolongat, com són diarrea per irritació, infecció per Clostridium difficile o càndida, resistència bacteriana.
Si es detecta metà en el test d’alè de lactulosa (vegeu el primer article sobre SIBO), es proposa combinar rifaximina amb neomicina.
També hem de tenir en compte, però, l’augment de casos de resistència als antibiòtics. L’estudi “Review on Antimicrobial Resistance” encarregat pel Govern britànic, advertia que deu milions de persones podrien morir abans del 2050 per l’augment de la resistència als antibiòtics. Dos vehicles importants de transmissió de la resistència a aquest antibiòtic són la carn d’au de corral i la del porc, sense oblidar-nos de l’aigua que bevem (en contacte amb l’orina d’aquests animals), encara que siguem vegetarians.
Antibiòtics i prou?
De totes maneres, els antibiòtics no van a l’arrel del problema, a la causa; per tant, és imprescindible acompanyar-los d’una dieta i d’altres recomanacions:
La primera opció de dieta és la dieta de carbohidrats específics (SCD), que elimina tots els carbohidrats complexos: cereals, llegums, sucres, i patates i moniatos. És com una espècie de dieta paleo, ja que podem menjar carns, peixos, ous, vegetals i fruites amb poc sucre.
La segona opció de dieta recomanada és la Gut and Psychology Syndrome (GAPS), que elimina cereals, llegums, lactosa i edulcorants, menys la mel. A més, consta de tres parts: dieta, desintoxicació i complementació amb probiòtics, àcids grassos essencials, vitamina A i enzims digestius.
Una tercera opció és seguir la dieta FODMAP (oligosacàrids fermentables, disacàrids, monosacàrids i poliols). Fa uns anys en parlava en un reportatge que vam preparar conjuntament amb el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer, però en els últims anys s’han fet molts més descobriments que hi estan relacionats.
La idea és fer primer una fase d’eliminació, i reintroduir gradualment alguns aliments en una fase posterior de millora.
La meva proposta és fer una dieta preliminar baixa en FODMAP, sense sucre, mel, melasses, xarops, lactosa, edulcorants com sorbitol o xilitol, ni tampoc llegums, fruita seca, all, ceba, pebrot, carxofes, cols, espàrrecs ni xampinyons, i en general reduint tots els cereals (sobretot blat) i lactis. Prenent això com a base, es revisen tots els altres aliments per veure quins poden anar bé i quins no en cada cas, i s’elabora conjuntament un menú personalitzat in situ amb proposta de plats i combinacions i adaptat a les necessitats i estil de vida personals.
Treballar l’estrès i les emocions és imprescindible per al tractament i gairebé més important que la dieta
Treballar l’estrès i les emocions és imprescindible per al tractament i gairebé més important que la dieta. L’estrès redueix la producció d’àcid clorhídric, la motilitat intestinal, i augmenta la inflamació i permeabilitat intestinal. Si la inflamació no disminueix i el nervi vague està actiu tota l’estona, els bacteris del còlon pujaran de manera constant cap a l’intestí prim.
Relacionat amb l’estrès, és molt important dormir bé. Els desajustos en els ritmes circadians s’associen amb taxes més altes de trastorns intestinals com síndrome de l’intestí irritable i disbiosi (desequilibri de la microbiota). A les persones amb problemes digestius, no els van bé els torns nocturns. A part de cuidar els hàbits de son i de sopar poc i d’hora, pot ajudar prendre un complement de melatonina (3mg/nit) i prendre una mica el sol al llarg del dia.
Així doncs, també és clau ajudar a la motilitat natural dels intestins, i aquí l’exercici físic hi té un paper important. Amb el temps, el sedentarisme (si en 168 hores només ens en podem moure tres, per exemple) frena aquest moviment peristàltic i afavoreix la colonització bacteriana. Si el metge sospita que hi ha problemes, pot recomanar procinètics per millorar la motilitat.
Hi ha procinètics naturals amb efectes secundaris mínims, com Iberogast o Mix Gases de Phytobiopole.
I si no podem prendre antibiòtics?
Penseu en les persones que tenen candidiasi vaginal o genital recurrent i que recauen en prendre antibiòtics, o en les persones al·lèrgiques o que tenen diarrea o molts problemes digestius quan en prenen, o en les persones que hi tenen resistència. Hi ha altres opcions?
En aquests casos o quan els símptomes són molt clars, però el pacient no té accés a la prova diagnòstica, els comprimits d’oli essencial d’orenga com a antibacterià natural són una bona ajuda extra, però només temporalment.
Altres antibacterians naturals a part de l’orenga són els següents:
- Artemisa o herba de Sant Joan
- Boswellia serrata
- Berberina
- Extracte de fulla d’olivera
- Lapatxo
Sempre s’han de prendre seguint les recomanacions específiques d’un professional de la salut expert en la matèria.
En molts casos es recomana acompanyar els antibiòtics al·lopàtics d’antibiòtics naturals per assegurar que fem una neteja correcta de SIBO.
Per altra banda, és important acompanyar el tractament d’antibiòtics i dieta baixa en fermentació d’un protocol antiinflamatori natural per millorar la mucosa, el terreny on viuen els bacteris, i ajudar a fer que la porta de l’intestí prim al còlon tanqui correctament. Per això es recomana també reduir lactis (per la caseïna), cereals, sucre i soja, així com afegir algun complement per regenerar la mucosa si hi ha símptomes d’hiperpermeabilitat o irritació o en tenim proves. Un complement molt beneficiós en aquests casos és la L-glutamina. Es recomana començar amb dosis petites (1-2 grams/dia de glutamina en pols separat del menjar), i elevar la dosi fins a 10-15 grams si el fetge la tolera bé (per exemple, amb tres preses diàries de 3 grams).
SIBO i vegetarians
Si teniu SIBO o ho sospiteu i sou vegetarians o vegans, i acabeu de llegir les recomanacions de dieta, segurament ho deveu veure tot molt negre.
De fet, són els casos més difícils per als dietistes, perquè tot el que menja el pacient és susceptible de ser fermentat per un bacteri, cosa que representa un bufet lliure per al SIBO. Hi ha pacients que volen incorporar alguns aliments de font animal per poder disminuir llegums i cereals de manera temporal i n’hi ha d’altres que recorren als antibiòtics.
És el cas de la coneguda Rawvana (explicàvem el seu cas en el primer article), que no va obtenir resultats del tractament fins a quatre mesos més tard i que ho va aconseguir deixant de ser crudivegana temporalment. Molts seguidors se li van tirar a sobre. En la literatura científica mèdica sobre SIBO no hi ha cap connexió directa entre la malaltia i la manca d’aliments d’origen animal a la dieta. Per tant, no és que incorporar aquests aliments millori la condició, sinó que ajuda a treure’n d’altres que sí que perjudiquen sense que hi hagi dèficits nutricionals o una pèrdua de pes important.
Es poden prendre probiòtics i menjar fermentats quan hi ha SIBO?
Sembla lògic que, si tenim un sobrecreixement bacterià, no ha de ser beneficiós afegir més bacteris com a tractament.
El consum crònic de complements probiòtics pot produir una colonització ectòpica de bacteris a l’intestí prim que desencadeni SIBO si no es té en compte la resta de causes (vegeu el primer article sobre SIBO).
Tanmateix, un cop s’ha fet el tractament amb antibiòtic, és bo analitzar la microbiota del còlon (amb una prova de femta que quantifiqui i qualifiqui els bacteris) per veure si és prou bona i ajudar-la amb probiòtics específics per evitar problemes posteriors, sobretot per bacteris més problemàtics.
Els probiòtics o fermentats amb bacteris com Lactobacillus tenen un efecte protector com a força propulsiva que limita la capacitat dels bacteris per colonitzar l’intestí prim.
Volem agrair a Grupo Cinusa per les esplèndides investigacions i formacions que fan cada any en matèria de problemes digestius.
