Té una simptomatologia que fàcilment es pot associar amb altres problemes digestius, com dispèpsia, síndrome de l’intestí sensible o còlon irritable i candidiasi intestinal, i és molt difícil de diagnosticar. A més, les persones amb problemes digestius, si n’hem tingut, tenim més possibilitats de recaure. Per entendre-ho tot plegat, hem de començar pel principi.

Què és el SIBO

Què és el SIBO

Tenim microorganismes, sobretot bacteris, per tot el cos. Els bacteris, però, no estan localitzats segons quantitat i tipus de manera uniforme per tot el cos. La major part són a l’intestí gruixut.

La microbiota està marcada pels tres primers anys de vida. És a dir, és llavors quan s’instal·len els “primers pobladors”, que marcaran la microbiota de la resta de la nostra vida. El tipus d’alimentació, els tòxics, el contacte amb la natura i l’estrès faran que els bons bacteris adquirits durant la infància puguin sobreviure durant anys o deixin lloc a altres tipus de microorganismes no tan beneficiosos.

Les sigles SIBO (small intestine bacterial overgrowth, en anglès) es refereixen al creixement de bacteris localitzats a l’intestí prim que provenen de l’intestí gruixut.

L’estat de la “comporta” entre l’intestí gruixut i el prim és clau, perquè si creixen bacteris de l’intestí gruixut cap a l’intestí prim (on no haurien de ser) podem tenir problemes com el SIBO, que es caracteritza sobretot per panxes inflades i gasos molestos.

El SIBO es produeix quan microorganismes del còlon (en quantitat o tipus) es desplacen cap a l’intestí prim

El SIBO, tanmateix, no només es deu al nombre de bacteris, sinó també al tipus, a l’alteració de les poblacions instaurades (que poden no ser bacteris) en les diferents seccions de l’intestí i que poden causar la simptomatologia:

  • Bacteris com les gramnegatives, anaeròbies estrictes i enterococs.
  • Els arqueus Methanobrevibacter smithii (el més freqüent) i Methanosphaera stadtmanae, que es nodreixen de l’hidrogen produït pels bacteris i produeixen metà, d’aquí la importància de saber si els gasos fan pudor o no i d’analitzar diferents tipus de gas en les proves diagnòstiques).
  • Càndides.

Símptomes del SIBO

  • excés de gasos
  • gasos amb pudor
  • dolor per gasos
  • sorolls
  • recargolaments
  • distensió i inflamació abdominal (panxes que semblen d’embarassada, panxes dures)
  • indigestió
  • nàusees
  • halitosi (mal alè)
  • femtes que suren
  • femtes explosives
  • femtes toves o amb trossets d’aliments

Com es diagnostica el SIBO (sobrecreixement bacterià)

No hi ha un acord generalitzat sobre quina és la millor prova diagnòstica. Abans es feien aspirats jejunals en què s’agafava una mostra de jejú, es cultivava i s’observaven el nombre de microorganismes; però es tracta d’una prova agressiva, costosa i no gaire fiable, perquè no és la real del moment.

La prova de femtes amb test de disbiosi funcional –és a dir, amb quantificació i qualificació de microorganismes– tampoc és vàlida per veure el sobrecreixement bacterià a l’intestí prim, ja que mostra el que hi ha al còlon.

Avui dia es fa majoritàriament una prova d’aire aspirat de lactulosa –que no té res a veure amb la lactosa i que és un dels “aliments preferits” dels bacteris– per mesurar els nivells d’hidrogen i metà, dos gasos que produeixen els bacteris quan fermenten.

Com sabem que els gasos que produeixen no són pels bacteris que hi ha en general a tot el sistema digestiu o al còlon?

La lactulosa no s’absorbeix, sinó que queda com a aliment per a la flora del còlon. Així doncs, aquests bacteris, quan se la mengen, produeixen hidrogen uns vuitanta minuts després. Si hi ha un excés de bacteris del còlon a l’intestí prim, els nivells d’hidrogen pujaran abans, durant la primera hora.

En el cas del metà, passarà el mateix, i ens indicarà de quin tipus de microorganismes hi ha excés.

A vegades, però, trobem corbes planes al test per alguna diarrea o perquè fa poc que s’han pres antibiòtics. Així doncs, es recomana fer la prova quan no hi hagi diarrea i mínim una setmana després d’haver deixat els antibiòtics –encara que siguin antibiòtics o antifúngics naturals–, i també probiòtics, si se’n prenen.

Es considera SIBO quan hi ha una presència de ≥1 × 103 bacteris coliformes [UFC] per mil·lilitre en una aspiració del jejú proximal (Khoshini et al., 2008)

Aquest tipus de mesuraments, però, són fora de l’abast de la majoria del sistema sanitari públic espanyol. És a dir, gairebé segur que no us faran aquesta prova per la Seguretat Social i, de vegades, no entra ni per mútua. Així doncs, us recomanem que ho consulteu amb el digestòleg. Avui dia encara hi ha molta desinformació sobre aquest tipus de prova. Tant és així que moltes persones recorren a laboratoris privats i després ensenyen els resultats al metge de confiança perquè pugui valorar-los.

Causes puntuals i recurrents

Per què els bacteris del còlon pugen cap amunt?

Com comentàvem, la clau és la vàlvula ileocecal, que separa l’intestí prim i el gruixut. És com si aquesta comporta no tanqués del tot bé. Per què pot passar això?

  • Problema genètic o de degeneració en l’anatomia o motilitat intestinal.
  • Falta de secreció d’àcid gàstric, bilis o enzims digestius, que ajuden a controlar els bacteris on no han de ser.
  • Restrenyiment, fissures, fístules, diverticulitis, que fan que les femtes s’acumulin i generin obstrucció intestinal i també acullin més microorganismes.
  • Hipotiroïdisme (alentiment de la motilitat).
  • Diabetis, immunodeficiència, celiaquia, Crohn i patologies autoimmunes.
  • Edat avançada (carència d’acidesa gàstrica, excés de fàrmacs i baixa motilitat).

Els motius més comuns i que fan que algunes persones siguem més susceptibles a tornar a tenir SIBO:

  • Inflamació de la mucosa que fa que la “porta” no tanqui bé per una sobreactivació del nervi vague per estrès, excés de tensió i falta de relaxació.
  • Excés de sucres i carbohidrats, que fa que creixi un excés de bacteris problemàtics i inflamin la mucosa.
  • Falta d’exercici físic, que és clau per activar la motilitat de l’intestí: el moviment propi que ho empeny tot cap a baix, que té lloc gràcies al complex motor migratori (CMM) i que es dona en els períodes entre digestions o en dejú.

El còlon irritable o síndrome d’intestí sensible n’és causa o conseqüència?

A la consulta, com a experta en problemes digestius, parlem molt de tot això amb els pacients. En el meu cas, un 70% dels pacients amb còlon irritable tenen SIBO.

Sembla que hi ha un enllaç important entre SII i SIBO, i aquestes dues condicions tenen símptomes superposats. No obstant això, els científics encara no estan d’acord sobre què és causa de què. Alguns creuen que el SII interromp la motilitat intestinal normal, cosa que comporta un creixement excessiu de bacteris, mentre que d’altres creuen que el SIBO causa símptomes de SII.

La qüestió és que és molt lògica la relació entre tenir una mucosa sensible, irritada o inflamada i tenir un desequilibri de la microbiota.

Penseu en uns intestins sans com si fossin un ecosistema mediterrani. Si aquest entorn es va degenerant, s’anirà convertint en un desert i, per tant, hi haurà espècies que moriran i d’altres que sobreviuran, creixeran o es mouran de lloc.

I al revés: si per un viatge, una època d’estrès o una acumulació de factors al llarg de la vida, ajudem un tipus de microorganismes a viure, els que no tinguin prou aliment potser s’acabaran “menjant” la mucosa i generaran inflamació, amb la qual cosa començaria un cercle viciós sense fi.

SIBO, gluten, intolerància a la fructosa i sorbitol

En parlarem en el proper article que publicarem sobre el tractament del SIBO. De totes maneres, en aquests dos casos, el pacient té més probabilitat de tenir una mucosa digestiva inflamada.

De totes maneres, avui en dia, la intolerància a la fructosa i/o al sorbitol, però, si es diagnostica en edat adulta, es considera que pot ser una malabsorció i no una intolerància definitiva com a tal, ja que pot ser conseqüència d’un sobrecreixement bacterià, que fa que tots els sucres fermentin molt més per l’excés de bacteris.

Així doncs, tenir SIBO és un problema que ens pot originar símptomes com els següents:

  • Debilitat i fatiga.
  • Pèrdua de pes.
  • Deficiència de vitamina B-12, ferro, o vitamines solubles en greix (A, D, E, K) per unió o incorporació als bacteris. Els nivells de folat (B9) i vitamina K generalment són normals o elevats, ja que aquests bacteris tenen capacitat per sintetitzar-los. Vigileu perquè molts metges consideren normal el dèficit de vitamina D, i no veuen que pot estar causat per un sobrecreixement bacterià.
  • Si els bacteris invasors interfereixen amb els enzims DAO, que són els responsables de degradar les histamines, podem desenvolupar una intolerància a la histamina. Així que hem d’anar amb compte si tenim problemes digestius i moltes al·lèrgies. Primer hem de solucionar el SIBO, si en tenim!

 

Bibliografia

  • Adike, A. and DiBaise, J. (2018). Small Intestinal Bacterial Overgrowth. Gastroenterology Clinics of North America, 47(1), pp.193-208.
  • Bures, J. (2010). Small intestinal bacterial overgrowth syndrome. World Journal of Gastroenterology, 16(24), p.2978.
  • Chen, B., Kim, J., Zhang, Y., Du, L. and Dai, N. (2018). Prevalence and predictors of small intestinal bacterial overgrowth in irritable bowel syndrome: a systematic review and meta-analysis. Journal of Gastroenterology.
  • Cohen-Mekelburg, S., Tafesh, Z., Coburn, E., Weg, R., Malik, N., Webb, C., Hammad, H., Scherl, E. and Bosworth, B. (2018). Testing and Treating Small Intestinal Bacterial Overgrowth Reduces Symptoms in Patients with Inflammatory Bowel Disease. Digestive Diseases and Sciences.
  • Ghoshal, U. (2011). How to Interpret Hydrogen Breath Tests. Journal of Neurogastroenterology and Motility, 17(3), pp.312-317.
  • Ghoshal, U. (2014). Irritable bowel syndrome and small intestinal bacterial overgrowth: Meaningful association or unnecessary hype. World Journal of Gastroenterology, 20(10), p.2482.
  • Grace, E., Shaw, C., Whelan, K. and Andreyev, H. (2013). Review article: small intestinal bacterial overgrowth – prevalence, clinical features, current and developing diagnostic tests, and treatment. Alimentary Pharmacology & Therapeutics, 38(7), pp.674-688.
  • Miazga, A., Osiński, M., Cichy, W. and Żaba, R. (2015). Current views on the etiopathogenesis, clinical manifestation, diagnostics, treatment and correlation with other nosological entities of SIBO. Advances in Medical Sciences, 60(1), pp.118-124.
  • Rezaie, A., Buresi, M., Lembo, A., Lin, H., McCallum, R., Rao, S., Schmulson, M., Valdovinos, M., Zakko, S. and Pimentel, M. (2017). Hydrogen and Methane-Based Breath Testing in Gastrointestinal Disorders: The North American Consensus. The American Journal of Gastroenterology, 112(5), pp.775-784.
  • Tan, A., Mahadeva, S., Thalha, A., Gibson, P., Kiew, C., Yeat, C., Ng, S., Ang, S., Chow, S., Tan, C., Yong, H., Marras, C., Fox, S. and Lim, S. (2014). Small intestinal bacterial overgrowth in Parkinson’s disease. Parkinsonism & Related Disorders, 20(5), pp.535-540.
  • Khoshini, R., Dai, S.-C., Lezcano, S., & Pimentel, M. (2008). A systematic review of diagnostic tests for small intestinal bacterial overgrowth. Digestive Diseases and Sciences, 53(6), 1443–1454. https://doi.org/10.1007/s10620-007-0065-1
  • Rosania, R., Giorgio, F., Principi, M., Amoruso, A., Monno, R., Di Leo, A., & Ierardi, E. (2013). Effect of probiotic or prebiotic supplementation on antibiotic therapy in the small intestinal bacterial overgrowth: a comparative evaluation. Current Clinical Pharmacology, 8(2), 169–172.
  • Thijssen, A. Y., Jonkers, D., Clemens, C. H., & Masclee, A. (2011). Effect of Probiotic Treatment on Visceral Hypersensitivity in Irritable Bowel Syndrome. Gastroenterology, 140(5), S-852. https://doi.org/10.1016/S0016-5085(11)63538-5

Neus Elcacho

Dietista integrativa i coach nutricional

  @NeusElcacho   @healthy_neuselcacho
Neus Elcacho

Ara pots demanar cita amb la
Neus Elcacho a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic