Un estudi elaborat per professionals de l’Hospital del Mar ha revelat que les xifres de diabetis gestacional s’han disparat en un 70% en l’última dècada a Catalunya. Concretament, mentre que l’any 2005 un 3,8% de les dones embarassades eren diagnosticades d’aquesta malaltia, el 2016 aquest percentatge s’elevava a 6,5%.
El treball de recerca, que ha analitzat 743.762 parts de dones entre 15 i 45 anys en hospitals públics i privats, explica que aquesta tendència és deguda, entre altres coses, a hàbits alimentaris insans, predisposició genètica, sedentarisme i edat cada vegada més avançada de la gestant. Les dones diagnosticades tendeixen a tenir sobrepès o obesitat i altres desajustos metabòlics.
La diabetis gestacional és un trastorn dels nivells de sucre en sang que es desenvolupa al voltant de la meitat de l’embaràs i que, en la majoria dels casos, desapareix immediatament després que la mare doni a llum.
Com ja us explicava en l’article “Diabetis gestacional: no hi ha mal que per bé no vingui” en el segon número de la revista en paper d’Etselquemenges, el seguiment dietètic que es dona a les dones embarassades –he passat per tres diabetis gestacionals– no és personalitzat en absolut: dietes tancades, que el professional treu d’un calaix; i es basa, en molts casos, en aliments poc convenients, com galetes maria, pa, pasta, lactis desnatats, etcètera.
Hi ha, en canvi, algunes claus dietètiques per controlar el sucre en sang, basades en aliments reals i nutritius. La presència de greixos saludables en cada un dels àpats és una d’aquestes claus, tot i que això no se sol incloure en la proposta del terapeuta més convencional. Un altre aspecte dietètic important per mantenir els nivells de sucre controlats és menjar al dente les verdures i grans. Les pautes dietètiques que detallo en l’article de la revista són vàlides tant si la gestant necessita insulina com si no.
Hi ha una necessitat immediata i urgent de dietistes i nutricionistes actualitzats a la sanitat que facin un seguiment personalitzat, amb dietes actualitzades a les embarassades amb diabetis gestacional, que avui són un 70% més que fa deu anys. Com ja se sap, hi ha riscos greus per a la mare i per al nadó associats a un mal control de la malaltia.
Però, a més, si tinguéssim professionals dedicats a la nutrició entre les files de la sanitat és probable que les estadístiques fossin molt menys descoratjadores, ja que, com hem dit, alguns dels factors de risc del desenvolupament de la malaltia són l’obesitat i, en general, uns hàbits alimentaris poc saludables. Sense accés a dietistes i nutricionistes que facin educació nutricional, les taxes d’obesitat seguiran augmentant irremeiablement i també la prevalença de diabetis gestacional.
