Molt sovint veiem que els nens amb episodis de gastroenteritis reben probiòtics amb l’esperança que els alleugin els símptomes i els ajudin a recuperar-se, però què ens diu la ciència sobre això?
Fa poc, ha sortit publicat un estudi a la New England Journal of Medicine en què van intervenir 886 nens de 3 a 48 mesos diagnosticats amb infecció intestinal aguda.
Els investigadors van avaluar un probiòtic comú conegut com a Lactobacillus rhamnosus GG, o LGG, que es ven sense recepta, que va ser administrat als nens durant cinc dies.
Aquest estudi, fet als EUA i dirigit per la Washington University School of Medicine de St. Louis, mostra que el probiòtic d’ús comú analitzat no és eficaç a l’hora de millorar els símptomes en pacients pediàtrics amb gastroenteritis.
La creença popular és que tots els probiòtics fan la mateixa funció i que sempre n’obtenim beneficis, però no és cert. S’ha demostrat que poden ser molt útils, però sempre quan s’administra la soca necessària en una dosi correcta de manera individual. Recordem que són bacteris que afegim de forma dietètica a la nostra microbiota.
La microbiota és diferent en cada individu i la concentració de microorganismes que la forma canvia cada dia. Afegir sense coneixement espècies que podem comprar fàcilment a la flora intestinal pròpia no és bona idea.
Abans de prendre un probiòtic per complementar el tractament, cal consultar-ho amb un professional de la matèria.
Les recomanacions nutricionals de la Societat Europea de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició en la gastroenteritis infantil es basen en:
- Mantenir lactància materna o de fórmula (en aquest cas, si la diarrea continua més de set dies, cal evitar la lactosa; en cas contrari, no cal excloure-la llevat que l’infant tingui intolerància).
- Introducció primerenca de l’alimentació sense fer dietes restrictives.
- Seguir les recomanacions mèdiques pel que fa a rehidratació.
Què provoca una gastroenteritis en els infants?
Segons l’AEPED, la gastroenteritis aguda (GEA) és una inflamació de la mucosa gàstrica i intestinal que cursa clínicament amb un quadre augmentat de deposicions líquides sovint acompanyat de vòmits, febre i dolor abdominal. Constitueix una causa important de morbiditat i mortalitat pediàtrica a tot el món, ja que produeix 1,5 bilions d’episodis i 1,5-2,5 milions de morts anuals en nens de menys de cinc anys.
La causa més freqüent de GEA en l’edat pediàtrica és la infecció entèrica, que pot estar originada per:
- Virus (fonamentalment Rotavirus, i amb menor freqüència, Adenovirus, Calicivirus, Astrovirus…). Constitueixen la causa més important de GEA en la infància; especialment en els països desenvolupats.
- Bacteris (Salmonella, Campylobacter, Shigella, Aeromonas, Yersinia…). Predominen en èpoques de l’any determinades i en nens grans. Tenen una rellevància especial en països en via de desenvolupament.
- Paràsits (Giardia lamblia). Aquests gèrmens alteren l’absorció i secreció d’aigua i electròlits a l’intestí.
Altres causes menys freqüents de diarrea en nens són les infeccions no enterals en els primers mesos de vida (otitis mitjana aguda, infeccions del tracte urinari…) i l’etiologia no infecciosa: causes dietètiques i nutricionals (intolerància a les proteïnes de llet de vaca o gluten, introducció inadequada d’aliments nous, dietes hiperconcentrades, hiper o hipocalòriques), malalties inflamatòries intestinals (malaltia de Crohn, colitis ulcerosa), malalties sistèmiques (fibrosi quística, hipertiroïdisme…), immunodeficiències, tumors (neuroblastoma), tòxics (laxants).
Referències
- Associació Espanyola de Pediatria
- New England Journal of Medicine (2018). DOI: 10.1056 / NEJMoa1802597, dx.doi.org/10.1056/NEJMoa1802597
- Journal of Pediatric Gastroenterology and Nutrition: August 2016 – Volume 63 – Issue 2 – p 226–235 doi: 10.1097/MPG.0000000000001133
