És la Marina de La Riera. Avui quedem en un bar del qual no és la cambrera, sinó una clienta habitual. La llibreria cafeteria +Bernat del barri de Les Corts és un espai perfecte per fer una entrevista d’etselquemenges; la setmana que ve us en parlarem més detingudament. I l’Estel és l’entrevistada agraïda que respira franquesa, que fa que ens sentim a gust. El suc de kiwi se’ns fa curt. Tornarem a quedar.

O sigui que, si ho he entès bé, fa vuit mesos que t’has posat en mans del doctor Jorge Pérez-Calvo, però el teu primer contacte amb l’alimentació saludable ve de més lluny. Anem al principi, va…

Fa uns quatre anys em vaig traslladar un parell de mesos a Madrid per estudiar interpretació amb el director Fernando Piernas. Allà vaig conèixer en David Priego, el millor amic d’en Miguel Ángel Silvestre, amb qui ja havia rodat la pel·lícula Reflections. Aquelles setmanes em van acollir a casa seva. Vaig començar a veure coses rares una nit que jo tenia molt mal de cap i vam començar a parlar de quin remei me’l podia fer passar. Ells parlaven d’aliments, i jo anava dient “Aspirina”. De fet, el primer matí al pis, quan vaig entrar a la cuina i vaig obrir la nevera, vaig al·lucinar. En aquella nevera no hi havia res normal! I a partir d’aquí m’ho van explicar tot. De fet, em va convèncer força perquè de seguida em vaig familiaritzar amb aquella nova manera d’alimentar-me. Eren macrobiòtics.

A casa teva hi havia tradició vegetariana? Us cuidàveu?

A casa sempre que podíem, econòmicament, menjàvem millor i de fet mai vam ser una família de fregits. A més, a l’adolescència m’adono que tinc tendència a engreixar-me amb facilitat, i em començo a controlar. I mira! Mai he begut llet. L’odio des de petita, perquè me la feien prendre tant si volia com si no. I no tinc cap problema de calci!

I què va passar després de Madrid?

El mes de novembre d’aquell mateix any (2007), me’n vaig anar a Nova York i després a Chicago, on hi havia en David. Allà vaig conèixer la Robin i la seva família, tots macrobiòtics i budistes. Vam celebrar plegats l’Acció de Gràcies i va ser molt especial: vam estar tot el dia cuinant, i l’home de la família, amb la macrobiòtica, s’havia curat d’una dolença important. Quan vaig tornar a Barcelona ho vaig començar a posar en pràctica i durant dos anys vaig ser molt estricta.

I la segona fase arriba ara fa vuit mesos…

Vaig deixar de fumar i em vaig engreixar força, i vaig visitar-me amb el doctor  Pérez-Calvo per recomanació d’una amiga. Sense haver-lo convertit en un guru, segueixo bastant el que em va recomanar. De fet, cuino a partir de les seves receptes, que són boníssimes.

La Marina de La Riera

Estel Solé surt cada tarda a TV3 a La Riera. També ha participat a Porca Misèria, a la pel·lícula V.O.S., de Cesc Gay, i al cine la vam poder veure a Reflections. S’ha format amb el dramaturg argentí Rafael Spregelburd, a l’escola internacional de l’actor Juan Carlos Corazza i amb el director Fernando Piernas. L’any passat va guanyar el 47è premi Amadeu Oller per a poetes menors de trenta anys amb l’obra Dones que somiaven ser altres dones. “No sóc filòloga, i quan escric no segueixo cap estructura i, a més, hi introdueixo l’humor”. La crítica l’aplaudeix per la seva modernitat i originalitat. Aquest dijous 9 de febrer oferirà un recital al Centro Galego, dins del Festival Barnasants.

“He tingut algunes males experiències amb la medicina occidental”.

I què!? És molt exigent en Pérez-Calvo, eh!

Molt, però com que ja coneixia la macrobiòtica, no em costa fer-li cas. És una filosofia de vida i de menjar estricta, però de seguida en notes els bons resultats, i això ho fa menys dur. El que potser porto pitjor és la prohibició del sucre i l’alcohol. El sucre pràcticament l’he eliminat de la dieta i d’alcohol en bec només de tant en tant. No menjo carn, sinó proteïna vegetal o peix. També cereals, llegums i moltes algues. Em sento molt millor, i a més a més m’he aprimat.

Vaja, que entre una cosa i l’altra, ja fa força temps que t’alimentes conscientment...

Aquest tipus d’alimentació i el ioga em serveixen per equilibrar-me. He après a escoltar el meu cos i a saber què vol i què no li prova. M’he adonat que necessito fer ioga. Sóc una persona molt nerviosa i sempre he patit de mals d’esquena, i amb el ioga em van desaparèixer les contractures i els mals. Fa uns mesos vaig tenir un accident de moto i vaig estar dos mesos sense fer-ne, i el meu cos en va notar les conseqüències. Arran de l’accident vaig tenir una lesió al peu que va derivar en un problema de lumbars, i més endavant va convertir-se en una contractura als trapezis, i al final en un atac de migranya de més d’una setmana, durant el qual fins i tot vaig arribar a veure-hi doble. Llavors vaig adonar-me que no podia viure sense el ioga; realment em va molt bé.

Explica’ns alguna recepta que t’agradi cuinar i que sigui el teu hit, fora del llibre de receptes del doctor...

Mira, faig un saltat que m’encanta d’arròs integral, porros, alga hiziki, tofu, vinagre ume, aigua, oli i tamari. Bullo l’arròs amb un bullidor japonès. En una paella hi poso el tofu trossejat i bullit durant una hora; hi afegeixo les algues, també bullides i els porros tallats molt fins i en cercles. Ho salto amb una mica d’oli i aigua, i hi afegeixo unes gotes de tamari i de vinagre d’umeboshi. Un cop l’arròs està llest, ho barrejo tot.

Més, més! Ha, ha, ha!

Per esmorzar, bullo carbassa i poma amb aigua, una branqueta de canyella i arròs integral que ja tinc fet, perquè m’aguanta bé quatre dies a la nevera; i ho acompanyo amb algun te. Sóc molt de tes: el mu, el verd amb llimona per depurar i per als granets! I m’agrada molt el te oolong.

No el conec.

El venen en aquella botiga tan gran de menjar xinès de Balmes…

Sí, i tant…

I és boníssim. Es veu que és una barreja entre el te verd i el te negre, i que és millor. Afavoreix la pèrdua de greix, regula el colesterol, augmenta les defenses…

Et veig molt bé, Estel!

Menjar bé és una manera d’evitar estar malalt. Fa més de dos anys que no em poso malalta i, si ho estic, procuro curar els constipats, dolors menstruals o lesions lleus a partir de tes o del mateix menjar. He tingut algunes males experiències amb la medicina occidental. Crec que, sovint, a alguns metges els falta psicologia i tractar el pacient com una unitat. Avui tot s’atribueix als nervis, i tot es cura amb una pastilla, que simplement soluciona el problema momentàniament. Crec que cal anar més enllà i entendre el cos com un tot amb el qual hem d’aprendre a comunicar-nos. Menjar bé és el primer pas per millorar aquesta comunicació i evitar mals futurs. Això i procurar ser positius.

 

Núria Coll

Núria Coll
Directora d'etselquemenges