L’estiu de 2005 a Xavier Bonastre li van detectar càncer al colon i metàstasi al fetge. El van obrir dues vegades i al cap de tres mesos ja corria una cursa de deu quilòmetres. Es va refer de seguida. El tumor del fetge era semblant al d’Abidal i per això, des del primer dia, no es cansava de dir que Abidal tornaria a jugar al cap de molt poques setmanes. Un cop recuperat, Bonastre va decidir que no es quedaria de braços plegats esperant que el càncer es reproduís i va decidir actuar.

Ens situem el 2005. T'operen i m'imagino que et fan tractament...

Vaig tenir sort. Amb dues operacions n’hi va haver prou. Ni quimio ni radio…..

Però...

Però entre la primera i la segona operació conec un metge biològic, el doctor Álvarez de Manresa. Me’n va parlar el pare d’un nen de la classe del meu fill i hi vaig anar i em convèncer amb explicacions força raonables. Em deia: “la medicina convencional t’ofereix cirurgia, quimio, radio i controls. Que ja està molt bé. Tot el que et diguin, fés-ho, però jo et puc oferir una altra cosa que et pot completar tot això i que és la “prevenció”. La meva dona, la Mònica, m’hi va acompanyar i és la que m’ajuda amb tot això. I quan estàvem a la consulta el doctor Álvarez em va fer girar cap a ella. “Què veus?” “La meva dona veig, què vols dir?” I em va contestar: “aquesta és l’única carn que menjaràs la resta de la teva vida.”

[Riures.]

Em va explicar que és millor ser vegetarià perquè es tracta que el cos generi anticossos, que el sistema immunitari estigui tan fort com sigui possible per atacar una possible reproducció del càncer. I el sistema immunitari serà més fort sense carn perquè la proteïna animal és molt més propensa, almenys en el meu cas, a reproduir les cèl·lules canceroses. Ara fa cinc anys que no menjo carn.

La complementació

En Xavier remena les butxaques de la camisa i els pantalons i n’extreu 5 tubs de boletes homeopàtiques i diverses pastilles  i comença a recitar quin efecte fa cadascuna. Tot és natural. Són complements: sèrum fisiològic amb vitamina C, concentració de xiitake, pastilles per la veu… Prevenció. Prevenció. Prevenció. La conversa s’acaba i com a cloenda em dedica una frase que em farà rumiar tota la tarda sobretot perquè qui la pronuncia ha passat per un càncer i una metàstasi: “Al llarg de la vida ens dediquem a malmetre la salut i després pagaríem el que fos per recuperar-la”.

 

Mai?

No. Bé, un dia vaig menjar mitja croqueta per accident! Em vaig pensar que era de bacallà!

[Pausa.]

Psicològicament és molt important fer alguna cosa per evitar que allò es reprodueixi i no està de braços creuats. Els metges convencionals no saben, per cert, que vaig a aquest metge.

 

I si llegeixen aquesta entrevista?

No passa res. No me n’amago. Ja ho sabran.

Ets un vegetarià que menja llet i ous?

No. Res. La llet té molt mala fama. Al marge que algú se li posi més bé o més malament…sembla lògic:

Si l'origen d'aquesta llet no és dels éssers humans....

…per què coi l’hem de prendre nosaltres?! I si qualsevol mamífer deixa de prendre llet un cop el deslleten, per què n’hem de prendre si és d’un altre animal i a més es dóna a la vaca perquè creixi com una bèstia? Què més? Ah! Sucre tampoc en prenc. M’han explicat que les cèl·lules cancerígenes tenen molta facilitat de reproduir-se en un entorn àcid. En canvi en un entorn alcalí, no. I un entorn àcid és el sucre, la carn, els embotits….

I quines proteïnes prens per fer tant esport ?

Prenc molta llegum i tofu, tempeh, seitan i menjo força pasta. Si puc integral i si vaig a un restaurant, blanca amb verdures. No passa res.

Els teus fills són vegetarians?

No. No els volem canviar la dieta d’un dia per l’altre. El gran en té dinou i el petit, dotze. A casa no comprem hamburgueses de carn, les comprem de pollastre, però si anem a un restaurant i el gran vol un entrecot, que se’l mengi, pobre, perquè a casa no en veurà ni un dia! [Riu.] També els fem algun pit de pollastre tot i que nosaltres no en mengem. Però en general mengen com nosaltres. No fem quatre menús diferents.

 

El doctor em va fer mirar la dona i em va dir: “Aquesta és l’única carn que menjaràs la resta de la teva vida”.

 

I el menjar de l'escola?

Hem decidit no preocupar-nos. Que mengin el que hi ha. Sí que demanem que quan surten del cole no es comprin el paquet de dònuts.

Prens alcohol?

No. Jo ja no en prenia abans. Fa moltíssims anys que no bec ni una gota d’alcohol. No aporta cap benefici per l’esport. L’únic que fa és engreixar-te. Com menys peses més facilitat tindràs per desplaçar-te més ràpid. Per això els grans corredors mundials són tan prims.

Home, tu no tens ni un gram de greix!

Si home. Una mica sí! [Es pinça l’estómac i riu.] L’ideal que jo voldria com a corredor és pesar 65 kg, 5 menys dels que peso ara. Per córrer seria millor, però estaria tan xuclat que potser no podria donar la cara ni per la tele. També és veritat que amb la dieta vegetariana mantinc el pes d’una manera espectacular. Em diuen pasta i amanida? Sí, però em menjo una amanida immensa i un plat de pasta així de gran [el dibuixa amb les mans].

Quantes hores corres cada setmana?

Abans de les operacions corria sis dies a la setmana i ara cinc. Però al cap de tres mesos de l’operació ja vaig córrer una cursa de deu quilòmetres. Ara, però, tinc cinquanta anys i ja estic molt lluny de la meva millor marca. Ho faig per mantenir la forma, per divertir-me. I si a La Marató de Barcelona, el mes de març, vaig fer una marca de 3,42 i a Empúries un mes i mig després vaig rebaixar quatre minuts, ja estic content!

O sigui que et trobes de conya?

De conya. De fet sempre m’he trobat de conya fins i tot quan estava malalt. No he notat mai res, però des de llavors he decidit fer prevenció i estic convençut que no tornaré a tenir càncer. Quan ho dic a l’oncòleg deu pensar que com pot ser que n’estigui tant segur però ells no saben tot el que he estat fent en paral·lel als tractaments convencionals.

 

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival

  @nurcoll   @nuriacoll