Té 37 anys, tot i que quan fa el seu monòleg diu que en té 35, perquè queda millor. L’Imma Sust camina, parla i menja ràpid. Molt ràpid. Però la seva voluntat, justament, és anar més a poc a poc. Amb l’alimentació, com a mínim, se’n surt força bé.
Està enganxada a etselquemenges.cat i és una de les lectores més fidels i exigents que tenim.

Al principi, Imma, quan em deies que et cuidaves, em pensava que feies broma, i quan em vas dir que volies venir a un taller a l'Espai Boisà per agafar idees per a un monòleg, vaig pensar que ens ridiculitzaries!

La qüestió és que tinc un monòleg que durava trenta minuts i l’he anat allargant. Sempre començo dient: “Hola, sóc ImmaSust, 35 anys, soltera. No passa res. Estic bé(…)”. Però, esclar, vaig coneixent homes i ara he escrit que un dia en trobo un, en Ramon, que és macrobiòtic i que m’està fent tornar boja perquè tinc la casa que sembla una central nuclear.

Però en Ramon és el teu àlter ego o te'n rius, de tot això?

És que ja fa temps que m’estic passant al lado oscuro! [riu] M’he adonat que no és fàcil canviar els hàbits. [I sense fer punts ni comes ni respirar deixa anar..] Canviar no és fàcil i canviar la forma de menjar és canviar la forma de pensar, i a mi m’agrada, canviar la forma de pensar i aprendre coses noves. Canviar la teva alimentació és un repte que crec que està bé, sobretot si canvies cap a millor. Ara… en aquest procés m’he adonat que hi ha coses molt complicades, i per això he anat veient que tenia un monòleg boníssim.

Com ara què?

En general jo sóc una tia obsessiva, i a vegades m’emociono molt i me’n vaig disparada al Biospace i ho compro tot, com una psicòpata. No ho faig a poc a poc i un dia compro pseudocereals i un altre, algues. No. I arribo a casa i quan ho tinc tot allà sobre, em pregunto: i ara què, he de fer el dinar o una bomba atòmica? Em trobo amb aliments molt divertits, però que no sé com fer-los. Tinc la casa plena de Post-it, això es fa així o aixà, receptes rares, i he tingut algun problema.

Ai…

Vaig comprar un paquet d’algues espagueti de mar i em vaig fotre el paquet sencer. Jo no sabia que d’algues només en pots prendre 5 o 10 grams! No m’ho va dir ningú! [pausa] Molta fibra, deia el paquet [pausa] i encara les estic cagant. [pausa] Una setmana cagant les algues! Quin horror! És el que més em costa, les algues! No sé ben bé com fer-les, no els he trobat el punt.

Quina alga compres?

La wakame, i me la menjo amb verdures, però he de fer un esforç. Ara, el que jo prenc sempre i de fa molts anys és espirulina. En comptes de prendre’m un complex vitamínic, em prenc espirulina. M’ho va recomanar una doctora en una època que treballava molt i m’ha anat molt bé. Sóc bastant pro de les coses naturals. Em fan bastanta por les coses químiques: no m’he drogat mai a la vida, no suporto les pastilles. Fumava però ho vaig deixar perquè no lligava gens amb la meva personalitat.

Per què?

Perquè sóc molt hipocondríaca. Si em prenc un medicament i en llegeixo les contraindicacions, ja em penso que em pot passar de tot. Em fa por anar amb avió… Em fan por moltes coses!

A la nostra pàgina t'ho expliquem tot, sobre les algues. Ens llegeixes, oi?

Cada setmana. Crec que és un web superfàcil. Un dels problemes que em trobo és que tot és molt complicat, que no s’entén res. Què és el mill? I et diuen al paquet: “Es un pseudocereal que va muy bien para la digestión”. I dius: molt bé. Què és un pseudocereal?! La vostra pàgina és molt simple, molt clara i en català, que és un detall que també és maco.

Tu ets molt nerviosa, Imma…

Jo estic aprenent a anar més a poc a poc, que no és el mateix que estar més tranquil·la. I, per exemple, jo menjo molt ràpid, i això em provoca problemes digestius, flatulències. El fet de fer les coses ràpid fa que enganyis el teu cos. Si camines ràpid, si parles ràpid, si menges ràpid, sembla que et persegueixi algú i tens més ansietat. Començar a menjar coses bones i a poc a poc em va molt millor. Quan menjo intento no posar la tele, menjo a la terrassa, tranquil·la. Dono importància a aquell moment. [De cop, alça la veu] No entenc la gent que menja qualsevol cosa i amb “això” ja m’alimento! Però si és “superxulo”, menjar i cuinar! Aquesta cuina és com jo: aparentment és caòtica, però en realitat és ordenada. I jo sóc així: sóc esbojarrada, però necessito rutines i ordre. I aquesta cuina m’equilibra.

“Sóc esbojarrada, però necessito rutines i ordre. I aquesta cuina m’equilibra”.

El truc dels bastonets

Avui he fet pollastre teriyaki. En comptes de fer-lo amb cervesa o tomàquet, he sofregit ceba hi he afegit salsa teriyaki; ho estic deixant tres hores perquè caramel·litzi i després m’ho menjaré amb bastonets, que van molt bé per menjar més a poc a poc! Et donen un rotllo tranquil. Fins i tot l’arròs, a casa, el menjo amb bastonets. És més difícil, i està bé que ho sigui. Posa a prova els nervis i t’obliga a mastegar més i millor.


T’agrada l’arròs integral?
No gaire. M’agrada el salvatge.

I la quinoa?

Em costa.

I el mill?

Si! I l’altre dia vaig aprendre a fer hamburguesa i croquetes de mill. Boníssim i superfàcil!

I l'amarant?

He descobert que si el torres és super “catxondo”! Semblen crispetes! Comencen a petar i és “diver”, com si fossis petita. I ho barrejo amb el iogurt. Iogurt de soja, eh! Estic fent un esforç per passar dels lactis. M’encanta el formatge, i ja no en compro. De llet tampoc, i en prenc de civada o d’arròs o avellanes, tot i que engreixa una mica… Perquè aquest és un altre problema que tenim. No té res a veure la cuina sana i la dieta. Hi ha coses molt sanes que no aprimen.

Ho tens present?

Sí! Però, esclar, deixar de menjar depèn de què, com ara pa, em sembla estúpid. Fer un sacrifici per estar millor de salut, em sembla lògic. Però fer dieta si no va acompanyat d’una bona salut, és absurd.

Vius sola? A casa no t'has de posar d'acord amb ningú?

Visc amb la meva gossa Pipper, que s’ho menja tot, tofu inclòs!

N'hi dónes?

Esclar! I algues! S’ho fot tot!

I quin és el teu plat preferit?

La sopa de miso. Me la prenc a tota hora. Em va molt molt bé. M’encanta!

Núria Coll

Núria Coll
Directora d'etselquemenges