Anava preparada, m’havien dit que María Dolores Raigón era una dona molt seriosa. Tenien raó, i al mateix temps s’equivocaven profundament. Lola Raigón és una dona riallera i de tendresa infinita; ara bé, parla amb un rigor científic escrupolós. Aquesta serietat, en gairebé dues dècades d’investigació sobre agricultura ecològica, l’ha situat com a referent europea. No deixa de parlar del seu equip d’investigadors i el seu entusiasme s’encomana.

La doctora Raigón ens rep al seu laboratori de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural de la Universitat Politècnica de València. Ens fa riure a cada resposta, mentre ens ofereix dades i passió per la terra, les varietats locals i la cuina. Podeu conèixer a fons el seu treball al llibre Alimentos ecológicos: calidad y salud.

Entrevista_LRaigon01

María Dolores, ets avui un referent per al sector de l'agricultura ecològica. És massa responsabilitat?

Això em fa molta por. En aquest món som fruit de la coexistència, jo sóc aquí perquè m’he recolzat en algú altre, i algú altre en mi. No crec que els referents personals siguin bons, crec que allò realment important són els grups, capaços d’obtenir bons resultats.

Potser han calgut referents perquè el sector de l'agricultura ecològica ha estat molt sol?

Sí. No és que hagi estat molt sol, és que no ha tingut cap suport. No hi ha hagut línies específiques de recerca en agricultura ecològica. Ni n’hi ha hagut, ni n’hi ha! Afortunadament els agricultors ecològics, com abans tots els agricultors, són persones que tenen una capacitat d’observació molt bona i una gran motivació.

I per això ha nascut la Plataforma Tecnològica Agroecològica (PTA), que tu presideixes?

Sota el guiatge de l’europea TP Organics, la PTA és la primera plataforma per aglutinar la recerca en agricultura ecològica. Volem que sigui un instrument de pressió, perquè el nostre objectiu principal és generar línies estratègiques en els plans nacionals d’investigació. Des de la SEAE hem treballat molt perquè veiés la llum.

“En setanta anys d’agricultura industrial hem destrossat tot el que en deu mil anys funcionava de manera natural”

I anant al moll de l’os de la vostra feina: quina feina feu en aquest laboratori?

Posem cultius en marxa amb diferents models de producció i després els portem al laboratori, els analitzem i els comparem.

Fes-me un resum dels resultats.

Ens hem adonat que en el model de producció ecològica es produeix un equilibri entre el sòl, la planta, l’aigua… que fa que la planta sigui capaç d’absorbir més minerals, d’estabilitzar-los en les seves parts fenològiques (fruits, llavors, fulles, bulbs…) i que, per tant, funcioni correctament. Amb aquest equilibri, la bioquímica de les plantes és molt més lògica i els permet ser més eficaces a l’hora de sintetitzar vitamines i principis actius beneficiosos, com les substàncies polifenòliques, relacionades amb el fre de l’estrès oxidatiu.
També hem vist que la capacitat de generar proteïna està més d’acord amb l’absorció de nitrogen que es fa. No s’acumulen tants nitrats en el material vegetal i per tant, com a resultat final, des del punt de vista nutricional, l’aliment és molt més coherent i equilibrat.

Entrevista_LRaigon04

Espanya és el productor més important d'agricultura ecològica d'Europa, en superfície i agricultors, però se n'exporta un percentatge alt. No obstant això, sembla que els productes ecològics ja no són tan alternatius, oi?

Hi ha un despertar en alimentació ecològica i això respon al fet que hem estat molt castigats. Com a ciutadans tenim necessitat de saber què passa amb els aliments, perquè les crisis alimentàries ens han posat en alerta. El 99% de la gent no vol aliments manipulats, amb additius, però falta una xarxa d’informació i formació altíssima per dir-li: “És possible que la poma que et menjaràs avui ja tingui alguna substància, com a conseqüència de l’aplicació d’un antifúngic, una cera…”. I aquí comença el temor.

I quan la gent s'informa fa el pas...

Un estudi ens va revelar les qüestions que fan que, com a consumidor, et plantegis consumir ecològic. Són dos: la primera és la salut, i la segona, que neixi un nou ésser en el nucli familiar. En aquest moment apareix una gran sensibilitat: “Jo no vull que el meu fill prengui antibiòtics, additius, fungicides”. Aquest plantejament de ‘no vull’ fa que el model de consum s’estableixi de manera diferent.

“Hi ha un despertaren alimentacióecològicaiaixòrespon al fet que hem estat molt castigats.”

Sí, però després, quan arribes a aquest model, també et trobes pressions: “T’estan enganyant. Tota la vida s'ha fet així i no passa res"...

Esclar, pensar que tota la vida s’ha fet així és mentida. L’agricultura té una història de deu mil anys, i en setanta –de revolució verda industrial–, hem estat capaços de destrossar tot el que fins llavors funcionava de manera natural.

També hi ha publicacions del món de la ciència que ens diuen que els productes ecològics són una estafa.

Vigileu amb les publicacions! Que alguns llops es disfressin de caputxeta és perillós. Com una opinió, posada en boca d’un científic o professor d’universitat, es pot convertir en material tècnic? Això no pot ser, estem parlant d’opinions. Hem de diferenciar entre resolucions de caràcter científic i opinions.

Entrevista_LRaigon09

I, Lola, si ara anem a casa teva i obrim la nevera, què hi trobarem?

Hi ha molts preparats que faig. Per exemple, ara que estem en l’època de l’oliva m’agrada fer paté d’olives, perquè el condimento com vull, amb romaní, pebre, aromatitzat al meu gust. I altres elaboracions, com melmelades, d’excedents de tomàquet… També hi ha molta fruita i molta verdura ecològica, tant a la nevera com al fruiter. A banda també hi ha el que menjaré avui, que és un guisat de cigrons, espinacs i bledes; els espinacs dels rossos, i les bledes, vermelles.

Intentes menjar sempre diferents varietats autòctones?

Sí, sempre. Ho faig perquè incremento biodiversitat en la meva ingesta. Jo tinc amigues que, quan anem a dinar, i dic que una cosa té molta proteïna, per exemple, em diuen: “Tu no ets capaç de menjar per menjar, ho has de valorar tot?”. Potser és que ja vaig directa a veure què necessito en cada moment.

Però suposo que també gaudeixes del menjar

Moltíssim! Gaudeixo menjant i gaudeixo elaborant.

T’agrada cuinar?

Sí! Si no, crec que no seria possible. Si no m’agradés cuinar o investigar a la cuina, crec que no podria acabar de gaudir del tot.

Entrevista_LRaigon10

Has portat mai la cuina al laboratori?

Sí! Pensant en la biodiversitat cultivada i en el ritme de vida actual, se’ns va acudir fer quètxup de colors: verd, groc i ataronjat amb diversitat de tomàquets que tenen aquest color en el punt de maduració. El resultat és l’Ekoteno. Vam tenir una alegria guanyant el tercer premi a Ecotrofelia, un premi d’innovació en alimentació ecològica de la Fundació Alícia, i ara estem en el procés de comercialització. És un quètxup molt antioxidant perquè conté licopè i β-carotè. Evidentment estan analitzats els nivells en carotenoides, antioxidants; és a dir tot el perfil que ens caracteritza com a ‘noies dels nutrients’.

Sobre el que comentaves de les teves amigues, potser hi ha un doble plaer: el de menjar i el de sentir que t'estàs nodrint.

I tant! És com saber que com a mínim no fas mal a l’organisme. I saber reparar-lo! Com quan estàs més decaiguda i necessites una aportació extra de vitamina C o més fruita, o quan l’organisme necessita més hidrats perquè fas més activitat o més proteïnes quan hi ha una baixada en la massa muscular o problemes als cabells o les ungles…

Però, esclar, per saber això cal saber escoltar el cos. No és fàcil.

Vet-ho aquí. No és fàcil. Però l’exercici d’escoltar-se em sembla molt interessant. Escoltar com t’estàs manifestant, com escoltem els fills, amb el plor, amb el somriure. És important escoltar la teva manifestació, perquè això vol dir que hi ha alguna cosa que es pot millorar, que les nostres funcions estaran més equilibrades, i estarem millor amb l’entorn.

Entrevista_LRaigon15

Però, potser, per arribar-hi cal treure capes d'addiccions alimentàries.

Sí, hi ha una gran càrrega. Com a espècie tenim tendència cap als hidrats de carboni, ens agraden els sabors dolços, hem anat rebutjant històricament els amargs. Però la indústria s’ha encarregat que féssim desastres amb la ingesta d’hidrats de carboni. Hem eliminat els complexos i sobretot els prenem refinats, sucres sobretot, i això ens ha perjudicat la salut.
No és casual que la diabetis s’hagi disparat. A més hi ha altres causes indirectes d’aquesta malaltia, com la presència de substàncies químiques i residus fitosanitaris.

O sigui, que els aliments ens curen i ens emmalalteixen.

Els aliments ens curaven! Hipòcrates ho deia: “Que el meu aliment sigui la meva medicina, i la meva medicina, el meu aliment”. Els aliments van passar a emmalaltir-nos, i de fet tenim els exemples de vaques boges, de dioxines, de nitrats, d’additius… Hi ha síndromes alimentàries ja vinculades a determinats additius alimentaris. Espero que això canviï i que els aliments tornin a ser la nostra medicina.

On compres? En algun grup de consum?

Vaig estar en un grup de consum fa anys, però no va funcionar. Sóc poc disciplinada pel que fa als volums setmanals, perquè tinc una vida molt atrafegada. I em sap greu, perquè ho veig com una eina molt interessant per establir aliances entre productors i consumidors, i per contribuir a un model molt més equitatiu que recompensi realment l’agricultor. Estan funcionant de primera.
Vaig a la botiga ecològica més propera que tinc i que té molt en compte el tema de la biodiversitat cultivada, que ja està integrada en la producció i la comercialització.

Entrevista_LRaigon33

Hi insisteixes molt. Com és d'important el tema de la biodiversitat cultivada?

Molt. Un tomàquet d’una varietat determinada pot ser capaç d’acumular més nivells de carotenoides o de licopè. O un pebrot pot tenir capacitat de sintetitzar més vitamina C que un altre. Si busquem nutrients en els aliments, això és important. En aquest sentit, estem treballant molt quines varietats són més adequades des del punt de vista nutricional, sense oblidar el caràcter aromàtic de verdures i fruites.

I aquesta diversitat està lligada a la temporalitat i a adaptar la cuina al que ens dóna la terra.

Sí! Ens hem acostumat a menjars estàndards. Ens falta adaptar-nos al que hi ha al mercat en cada temporada: energèticament la naturalesa és capaç de produir això, sigues tu capaç de menjar-t’ho!

Me'n vaig amb la sensació que, mentre la investigació intenta alçar el vol, el sector s’enlaira.

El sector ecològic per fi s’està acostant a la gent. És un molt bon moment, no només perquè es desperta, perquè hi ha inquietuds, sinó també perquè s’estan desenvolupant vies alternatives fins ara impensables. Avui hi ha gent jove que estableix aliances amb persones grans que els cedeixen les seves terres sense conrear, i s’alien amb d’altres i venen els seus cultius en proximitat…
La gent jove que s’incorpora al camp no ho fa amb els paradigmes antics. Les alternatives són diferents. La naturalesa és tan agraïda, però no l’escoltem, de la mateixa manera que no escoltem el nostre cos!

Article escrit per:

lidia hervasLídia Hervàs Pardo

Periodista especialitzada en salut i medi ambient

lidia.hervas@gmail.com