Ara fa tres anys, Etselquemenges va fer un pas endavant en els seus projectes professionals i va obrir La Consulta, un centre nutricional a Barcelona, que vol donar resposta a les desenes de correus de lectors que demanen trobar aquella mirada holística de la nutrició i la salut en una consulta presencial i personalitzada. Avui ja som un centre sanitari autoritzat per la Generalitat de Catalunya, un centre polivalent amb servei de nutrició i dietètica dirigit per la dietista-nutricionista Martina Ferrer.
Fotos: Beth Magre
Ens trobem per parlar de pacients, d’alimentació, d’assessorament, de tot el que veu cada dia, amb passió i entrega absoluta, a La Consulta d’Etselquemenges.
Martina, com a nutricionista creus que l’alimentació és la millor eina a consulta?
Els nutricionistes tenim, com a eina terapèutica, els aliments i donar informació de qualitat, però també hem d’insistir en el fet que cal fer esport i dormir bé. Hem d’aprendre a descansar, a gestionar les emocions, a dir que no. Quantes de nosaltres no som capaces de posar fre a situacions determinades? Això també és consulta.
Quan ens formem com a nutricionistes no ens ensenyen a relacionar-nos amb el menjar, no ens ensenyen que ens hem de relacionar de manera diferent amb el menjar.
Creus que hi ha molta gent que es relaciona amb el menjar des de l’ansietat?
Això, i que el fa servir com a premi o com a càstig. Una cosa és la gana emocional –hi ha emocions que s’han de tractar i sanar–, i l’altra és la típica situació en què després d’un dia dur pensem: “Em mereixo menjar alguna cosa «bona» com a premi”. També hi ha la creença errònia que no hem de menjar segons quins aliments per no engreixar-nos.
Ens costa trencar creences històriques sobre certs aliments que no engreixen i que són sans i bons!
És que això ho prescriuen professionals, a més. Hi ha molta gent que ha deixat de menjar alvocat o, en pautes per perdre pes, els han fet restringir l’oli d’oliva o les olives. Tot això s’ha d’acabar. Moltes vegades em pregunten si està permès menjar olives, i jo els dic que, esclar, que el que passa és que cal menjar-ne.
Tens formació com a coach. Com que ara ens costa molt connectar amb nosaltres mateixos, et deu ser ben útil a consulta.
Hi ha eines de guia fantàstiques que conviden a la reflexió. La gent es va transformant i cada vegada sap més coses i s’adona de la gestió emocional que ha de fer.
Dóna’m exemples de trucs d’assessorament.
Surto de la feina estressada, m’he enfadat amb el meu cap, passo pel forn a comprar dos croissants petits i llavors tinc sensació de culpabilitat. I així un dia rere l’altre. Hem de tractar l’ansietat. Què hi ha al darrere de tot això? El plaer? Si és així, per què no busquem altres coses que ens donin plaer?
I això com acaba? Què et diu el pacient?
Hi ha persones que no ho saben, no saben què els dona plaer a part del menjar. És aquí on cal anar: a descobrir què ens proporciona plaer.
D’acord, a mi em pot agradar pintar, però no m’aportarà aquesta “pujada de sucre”, aquesta sensació de benestar immediata.
Un tema del qual no es parla gaire és del plaer d’un orgasme, i no cal mitja hora per tenir un orgasme, per masturbar-se. Quantes dones hi ha que no es masturben? Això és un tema tabú del qual no es pot parlar. Tenim aquestes creences, i és aquí on hem d’anar, a saber gestionar aquests temes. I també, descobrir realment els valors que tenim. Quan els pacients em diuen que volen menjar més bé, els pregunto si la salut és un valor que consideren important, perquè potser no ho és i menjar-se dos croissants al dia els va bé.
Un tema del qual no es parla gaire és del plaer d’un orgasme, i no cal mitja hora per tenir un orgasme, per masturbar-se.
Personalment he fet tres vegades teràpia psicològica i dues vegades amb coaching. Descobrir què és important per a un mateix és molt gratificant. De cinquanta valors n’agafes quinze, i d’aquests quinze n’agafes deu, i d’aquests deu n’agafes cinc. Aquests cinc són els més importants per a tu, el teu focus, les decisions que prenem a la vida estan basades en els valors que tenim, que poden canviar perfectament al llarg del temps. Jo no tinc fills, però si en tingués, es convertirien en un dels valors més importants per a mi.
Si algú et diu que vol menjar més sa, però que la salut no forma part dels seus valors principals, què ha de fer per canviar? Quanta gent de la que ve a consulta fa canvis de debò?
Menys de la que voldria. Hi ha gent molt conscienciada i gent que no. No passa res si la salut no és un dels seus cinc valors principals, però llavors no es pot pretendre canviar segons què. L’únic que vull és que la gent prengui consciència de tot això. Jo t’ajudaré a fer una alimentació més saludable, ja que tu ets l’expert en la teva vida, i tu decidiràs fins on vols arribar.
En dietes autoimmunes, pregunto a la persona si està preparada per fer una dieta molt estricta. Si em diu que no, la millora serà més lenta o menys significativa, però si la persona prefereix que sigui així i la pot sostenir, endavant.
Cadascú ha de veure fins on arriba.
Exacte. A l’hora de la veritat és adornar-nos-en i treballar-ho.
Hi ha molt poca gent que està disposada a fer una dieta molt estricta.
No gaire, i és normal. A mi em costa prescriure dietes molt estrictes. Per exemple, em costa molt treure l’ou d’una alimentació saludable.
No trobes que la gent es pensa que menja millor del que ho fa?
Sí, perquè també hi ha un excés d’informació. Considero important saber que no tot ho resolem amb l’alimentació, i que hi ha moltes altres coses que també s’han de cuidar: tenir certes ganes de descobrir, estar obert a treballar una mica els valors, aprendre a expressar les emocions, practicar més sexe, fer esport, o qualsevol alternativa que ens motivi. Tenir contacte amb la naturalesa, amb el sol, estimar-nos més a nosaltres mateixes. Molta part de l’estrès és pel que pensem. L’ansietat és un exemple molt clar. La taquicàrdia té lloc quan ens centrem en el futur. No sabem què passarà més endavant. Ens imaginem coses i això ens genera l’ansietat.
No passa res si la salut no és un dels seus cinc valors principals, però llavors no es pot pretendre canviar segons què.
I com ho frenes?
Amb un procés de psicologia, en aquest cas; amb coaching és més difícil. Per això derivo a psicòlegs. Ho faig moltíssim perquè cal tenir una relació diferent amb el teu cos, amb tu mateixa. Les dones no ens estimem, no posem fre i carreguem coses que no volem i no ens venen de gust.
La conclusió de tot això és que no ens estimem prou?
Jo crec que sí, o perquè inconscientment estem decidint no donar-nos valor a nosaltres mateixes ni al nostre cos; encara que la societat estigui organitzada d’aquesta manera depèn de nosaltres que això canviï. És això: tu decideixes baixar al banc i prendre el sol i tu decideixes quedar-te aquí i no fer-ho. Moltes vegades experimentem coses que ens van molt bé i no les tornem a fer. Això ens ha de servir d’àncora per fer-ho i perquè sigui una conducta repetitiva.
Els terapeutes no som perfectes tampoc. Jo mateixa hi ha dies que decideixo no prendre el sol, no baixar. Tampoc cal idealitzar-ho. De vegades m’assec al costat de la pacient i li dic: soc igual que tu i tinc dies de tot.
Hi ha gent que té més capacitat per afrontar problemes i per tenir una actitud essencialment feliç.
S’ha de treballar la resiliència. L’important és adonar-se de tot i, llavors ja ho treballarem, però primer és molt important ser-ne conscient. Un exercici que cal fer seria escriure el que cadascuna de nosaltres tenim de bo.
Sexe, esport, prendre el sol i dormir bé. Em faltava treure’t el tema del descans.
I està molt lligat, perquè, per dormir bé a la nit, hem de prendre el sol durant el dia. Molta gent, ara que el dia s’allarga, veu la posta de sol quan surt de la feina i això l’ajuda a dormir millor, ja que el cortisol baixa i fa pujar la melatonina, que a partir de quarts d’onze fa un pic. L’ideal és anar a dormir a dos quarts d’onze i llevar-se a les sis.
Hem de dormir set hores i mitja, doncs.
Sí. Hem de dormir cinc cicles d’hora i mitja i passar per les diferents fases del son. En total hem de dormir unes set hores i mitja. L’important és calcular que et despertis un cop finalitzat l’últim cicle, ja que si et sona el despertador al mig d’una fase del son, no et despertes tan bé. Hi ha gent que amb sis hores –quatre cicles– ja en té prou, tot i que llavors cal mirar si els nivells de cortisol són massa elevats i si els nivells de melatonina són més baixos.
De vegades, quan passo amb la moto per Via Augusta per davant de La Consulta, et veig amb la llumeta a soles amb el pacient i penso que és un moment molt bonic, molt íntim.
M’encanta passar consulta i conèixer les persones.
