Young woman eating sandwich while studying in kitchen

Qui de nosaltres no ha menjat alguna vegada a la vida per avorriment, nervis, tristor o enuig? Des de petits ens han ensenyat a veure certs aliments com un premi:

“Si no t’acabes el plat et quedes sense postres”; “El cap de setmana, la mare sempre portava croissants”; “Els divendres a la nit toca pizza”; “De vacances sempre menjàvem gelat”; “De petit, a l’escola, els nens menjaven xocolata, però jo no”.

L’alimentació, moltes vegades, compleix la funció d’omplir forats, buits emocionals

Ens hem criat amb la necessitat de buscar contínuament una recompensa, un premi pel que fem. I ens premiem amb menjar potser perquè no ens premiem prou amb altres “coses”; perquè necessitem un reconeixement o perquè necessitem el plaer o la pau que ens donen certs aliments. L’alimentació, moltes vegades, compleix la funció d’omplir forats, buits emocionals. Per molt tips que estiguem però, sempre necessitarem “alguna cosa més”.

I el pitjor és que, si ho fem, després ens sentim molt malament. Tots tenim un jutge interior (recomano llegir el llibre Los cuatro acuerdos) que constantment critica tot el que ens envolta i a nosaltres mateixos; tot ho comparem i fa que ens avergonyim quan mengem alguna cosa que sabem que “no hauríem” de menjar. Tot això s’incorpora a la nostra motxilla d’autoestima baixa. Quants cops ens hem de castigar i autoculpar de les coses que fem? On és el límit entre el control i el gaudi?

L’autoestima, una assignatura pendent

Més del 80% de les dones que vénen a la majoria de consultes de nutrició per perdre pes, tenen problemes per aprimar-se per culpa de l’ansietat. “Ai! Aquests nervis! Aquestes emocions! Aquestes hormones!”

La societat en què vivim, la nostra cultura, fa que ens creem una imatge mental de com hauríem de ser, que, a més, cada cop és més surrealista sobretot si ets dona: estar prima, no tenir cel·lulitis, estar sempre contenta, mantenir-se jove, ser guapa, anar arreglada, somriure molt, no tenir ni un pèl, vestir molt bé, ser una mare i esposa perfecta, ser simpàtica i divertida, tenir formació i una bona feina, rendir cada cop més… I tot això sense poder queixar-se ni explotar, esclar. Vivim intentant acontentar l’entorn constantment i intentant ser, també, com nosaltres volem. I com que ens adonem que no podem agradar a tothom, ens rebutgem, i llavors apareix la tristor, la frustració i la culpabilitat. Alhora però, volem que la gent que ens envolta es comporti d’una manera que ens faciliti la vida a nosaltres, i com que, òbviament, acaben fent el que volen, ens sentim malament i potser fins i tot ens n’acabem culpant.

I és aquí on comença la relació d’amor-odi amb l’alimentació, quan comencen les batalles vitalícies amb el pes.

Això fa que els dietistes i nutricionistes moltes vegades acabem perdent aquestes pacients, perquè si no “poden” seguir la dieta, no vindran més.

Síndrome premenstrual i desig de dolç

Com podem reduir l’ansietat?

Què podem fer per reduir l’ansietat i deixar de relacionar-la amb l’alimentació? Els consells principals de coaching nutricional i psicologia parlen de…

  • Buscar la felicitat en el present, no en el futur.
  • Ocupar el temps en coses que facin sentir bé. Si no us agrada planxar o cuinar, demaneu a la parella o company de pis d’organitzar-vos, o pagueu a algú perquè us ajudi. Si us toca a vosaltres, feu-ho de manera que us ho passeu bé: prepareu-vos música, poseu-vos el vostre programa preferit de fons o apunteu-vos a un curs de cuina (us sorprendreu!). Els avis i els cangurs ajuden molt. Us ajudarà fer una llista de les persones i activitats que us fan sentir plens per dins, que us omplen, us fan desconnectar i us fan sentir bé. Intenteu que no sigui cap activitat relacionada amb el menjar. Si n’hi ha poques, busqueu en el passat què us agradava fer o proveu coses noves cada setmana. Intenteu ocupar cada dia amb una d’aquestes coses o persones com a mínim.
  • Enganxeu una foto vostra que us agradi molt en un full i poseu al voltant tot el que us agrada de vosaltres (obviant el que no).
  • Feu una llista de les coses que heu aconseguit a la vida i escriviu al costat com i per què ho vau aconseguir. Si heu pogut fer-ho, podreu fer el que vulgueu.
  • No doneu tanta importància a les coses. Relativitzeu, mireu la situació des de fora, desconnecteu i passeu a l’acció.
  • Feu una llista dels motius pels quals voleu fer el que voleu fer (apuntar-vos al gimnàs, perdre pes, fer una dieta pels mals de panxa…).
  • No tingueu por dels coachs; són terapeutes molt pràctics que us poden ajudar a arribar als objectius que us marqueu.
  • Visiteu un psicòleg per treballar tot això.
  • Feu una llista dels inconvenients que us podreu trobar en el camí fins al vostre objectiu (“no tinc temps per comprar o cuinar”, “no sé planificar un menú”, “a casa no m’ajuden”, “sortim molt a menjar fora”, “no m’enduc res per mig matí o mitja tarda”, “no em convenç fer aquesta activitat física”…). Després, escriviu al costat de cada punt com podríeu canviar-ho, i feu-ho. Escriviu-ho, deixeu-ho en un lloc accessible (bossa, nevera, fons de pantalla). Comprometeu-vos amb vosaltres mateixos.
  • Treballeu sempre buscant, per molt difícil que sembli, la part positiva de les coses que no us agraden. Acceptar que tothom té coses bones i coses dolentes fa que ens adonem que no podem ser perfectes, que no ens sentim atacats, i que ens acceptem tal com som perquè som únics.
  • Parleu més, sortiu més; els amics són, moltes vegades, grans psicòlegs. Però apreneu a no perdre el temps amb els que us roben l’energia.
  • De tant en tant, un cop o dos per setmana, oblideu-vos de les normes i gaudiu-ho.
  • Feu una llista d’aquells moments o situacions en què apareix la gula (aniversaris, pel·lis al sofà) i busqueu alternatives sanes.
  • No seguiu una dieta que elimini completament un aliment que us agrada molt. Aguantareu unes setmanes, com a molt uns mesos, fins que no pugueu més i ho deixeu tot. Incorporeu progressivament hàbits nous i aliments més saludables, sense que us suposi esforços gaire grans.

Poseu-vos les coses fàcils a vosaltres mateixos, els dietistes no estem al vostre costat les 24h:

  • no us peseu a la nit ni després de menjar;
  • prepareu-vos la roba del gimnàs al vespre, si voleu sortir al matí, o emporteu-vos-la a la feina;
  • no us espereu a tenir gana;
  • guardeu el menjar menys sa el més amunt i darrera possible de l’estanteria;
  • deixeu de comprar menjar que no us convé per tenir-lo a casa, i, si no ho podeu evitar, demaneu que us l’amaguin;
  • mireu vídeos motivadors de gent que ha pogut aconseguir-ho.

Neus Elcacho

Dietista integrativa i coach nutricional

  @NeusElcacho   @healthy_neuselcacho
Neus Elcacho

Ara pots demanar cita amb la
Neus Elcacho a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic