Una vegada em va cuinar arròs amb albergínia sense ni una gota d’oli. I me n’he recordat sempre. La Nina ha cuidat alimentació i salut tota la vida. Ens trobem per dinar al Restaurant Moo amb l’Adam i la mare de la Nina i mengem parlant de menjar, esclar, i de pilates, la combinació perfecta. Per tenir salut cal una bona alimentació i fer exercici físic. La Nina ho té molt clar i el seu cos i la seva pell en són una prova.

D'on et ve aquesta consciència per menjar sa?

La consciència sobre l’alimentació l’he anat adquirint amb l’edat. Val a dir que el meu ofici m’hi ha ajudat força. Per pujar a un escenari i fer-ho en condicions cal tenir cura del que menges. Dit això, hi ha un aspecte clau que de ben segur m’ha marcat. Jo em vaig criar enmig de camps, menjant les verdures collides al costat de casa… allò que ara en diuen quilòmetre zero. Diguem que nosaltres practicàvem el metre zero! Pensa que, quan era petita, jo al cotxet, en comptes de nines, hi portava conills! A més, vaig tenir la gran sort de criar-me amb els avis, que per mi han estat un exemple en molts sentits, un dels quals, sens dubte, una manera saludable d’alimentar-me: fruita, verdura, cereals, llegums i molt poca carn, no perquè no els agradés, sinó perquè l’economia no els ho permetia. Van morir amb 95 i 98 anys, de vells que es diu, i ho van fer amb salut i el cap clar gràcies a l’alimentació i a l’activitat física, que segur que van ser clau en la seva qualitat de vida. Eren més aviat prims. Recordo que el meu avi s’omplia més aviat poc el plat, quan el servien deia: “Prou, no me’n posis més”. Ara que no els tinc, els avis, penso molt en ells i en tota l’herència que en aquest sentit m’han deixat i que valoro profundament.

Al cotxet, en comptes de nines, hi portava conills!

Com menja

Dinar amb ella em permet veure els hàbits que té. No pica, es reserva, l’aperitiu el tasta però no es menja tot el que li presenten. Dels plats del menú se salta la truita perquè de seguida, amb l’aspecte del plat, ja nota que hi ha llet o crema de llet. Pren una copa de vi però rebutja el maridatge perquè sap que després li costarà molt més fer la digestió. La fruita de les postres la tasta però només menja la meitat del plat. Renuncia també a les boles de gelat. El que sí que devora és el pa integral. Mastega a poc a poc encara que ho negui. Empassa i després parla. I molt important: m’adono que mentre menja respira a consciència i profundament. La clau!

 

Et recordo una dia a casa teva preparant un arròs amb albergínies amb un rajolí d'aigua...

Si. A casa fa anys que l’oli no toca mai el foc. Em provoca digestions molt pesades. L’oli només en cru i amb el mètode tiruliru (i fa un gest ràpid d’espiral sobre el plat). El tiruliru sí que és cert que el faig per una qüestió de calories. Fa deu anys vaig contactar amb una naturòpata i vaig anar aprenent trucs per cuinar de manera més sana. Cuino molt al vapor i no menjo sucre. L’últim any l’he anul·lat fins i tot del cafè del matí. No prenc llet, tampoc, però m’agrada molt el dolç; bé, més que el dolç m’agrada menjar un croissantet o una magdalena. I com que, de fet, acostumen a ser massa dolços, me’ls faig jo a casa. Em faig magdalenes amb farina d’arròs, hi poso trossets de xocolata negra i sense sucre -m’encanta la xocolata!- poma, nous, no hi poso llevat -que és fatal-, hi afegeixo bicarbonat, que, a més, ajuda a pair, i clares pasteuritzades. D’aquestes magdalenes sanes i casolanes en menjo pràcticament cada dia, amb una mica de melmelada sense sucre. Sempre tinc fred i tinc comprovat que el meu cos necessita una mica de dolç.

 

Has estat molts anys anant de gira amb Mamma Mia, fent temporada a Madrid i després voltant per tot Espanya. Coneixent-te no t'imagino anant constantment de restaurants...

No! I ara! Dels dies que passava en una ciutat només sortia a dinar a aquell lloc que et recomanen i on “s’ha d’anar”, però la resta de dies menjava a l’habitació de l’hotel.

A l'habitació?

Sí, sí. Quan arribava a una ciutat, i després de fer la passada tècnica, me n’anava a fer la compra i cap a l’habitació a cuinar amb la meva olla elèctrica, que m’ha acompanyat a tot arreu!

(Riem.)

Tota la companyia ho feia! Però n’hi havia que cuinaven menjars un pèl més potents i alguna vegada ens havien cridat l’atenció. Ha, ha, ha!

(A mig dinar apareixen dos actors de la companyia. Han quedat amb la Nina per fer el cafè i per fer el traspàs de l’olla elèctrica! Sí, sí, com ho sentiu. Un dels actors que també es cuida molt li ha demanat a la Nina la seva per no haver de comprar-ne una de nova. Havent dinat, aniran a buscar-la perquè la porta al maleter del cotxe.)

La Nina no viu a Barcelona i en el seu raconet vital no hi ha tele i hi ha hort...

Hi tinc tomàquets, cogombres, síndries i carxofes; les últimes no em donen, de moment, fruit perquè no tenen prou sol per un cirerer que tinc al jardí i que els fa ombra. Anar a l’hort i collir un parell de tomàquets i un cogombre per fer l’amanida em fa sentir com quan era petita i la iaia em feia anar a ca la Lola a cercar la verdura per al dinar! Suposo que d’aquí em ve la dèria de tenir un hortet…. A parer meu, això de cuidar l’alimentació és molt més senzill. N’hi ha prou amb una mica de sentit comú, ordre en els menjars, triar bona matèria prima sembrada prop d’on vius, cuinar amb aigua i deixar l’oli només per amanir i eliminar la sal i el sucre, perquè ja ens els aporten certs aliments. Aquests són els ingredients de la recepta que practico, tot i que encara no he aconseguit dues coses molt importants: omplir-me poc el plat i mastegar a poc a poc…Sóc una golafre, m’encanta menjar! Però m’agrada el menjar lleuger, aquell plat que, un cop has dinat sembla que no duguis res a l’estómac!

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival

  @nurcoll   @nuriacoll