Renée Elliott, natural de Mississippi (EUA), va desembarcar a Anglaterra amb un objectiu ferm: muntar un supermercat de menjar orgànic. Els inicis van ser grisos i van costar. Malgrat tot, la seva convicció, una proposta innovadora per a l’època i els errors en la cadena de producció alimentària no van tardar a donar-li la raó. L’epidèmia de la malaltia de les vaques boges que va tenir lloc al Regne Unit, a mitjan anys noranta, va fer que el seu negoci deixés de ser vist com una cosa estranya.

Ara, amb més de dos-cents treballadors i sis botigues a Londres, Elliot pot ser vista com la impulsora del menjar orgànic al país que pot ser potència mundial en molts àmbits però no precisament en gastronomia. Des de Londres, expliquem la història de Planet Organic.

Probablement em renyarà si li confesso que m'acabo de menjar ‘jacket potatoes' amb llegums i salsitxes. Ah, i una coca-cola. Què ha menjat vostè?

Mmm… He tastat un producte que acaba d’arribar a Planet Organic: un sandvitx raw (cru) amb bacó, enciam i tomàquet molt bo. Tenia un munt d’ingredients vegetarians, molt aroma i un sabor molt intens malgrat les dificultats de fer un sandvitx raw. M’ha sorprès.

I el que has menjat, no és el més adequat; el pitjor, la coca-cola. Jo la tinc prohibida els meus fills perquè l’àcid fosfòric que porta inhibeix la capacitat del cos per absorbir el calci. Hi ha cada vegada més dades que apunten a un augment de l’osteoporosi en nens americans, una malaltia que no hauria d’aparèixer i encara menys en nens. Espero que només amb això deixis de beure’n per sempre. T’enviaré un enllaç i veuràs què li passa al cos.

Renée Elliot dins un supermercat de Planet Organic de Londres

Renée Elliot dins un supermercat de Planet Organic de Londres

 

Glup! I menjar sa és una tendència o un estil de vida?

Quan vam obrir Planet Organic, la gent deia que era una tendència. Jo ho negava per diverses raons. Les nostres botigues tenen molt sentit per a l’agricultura, ja que promouen el conreu sense productes químics i en harmonia amb la natura. Des del principi, vaig saber que Planet Organic havia arribat per quedar-se.

Quin tipus de menjar podem trobar a Planet Organic?

El definim com a orgànic, saludable i deliciós. Tenim una gran oferta de menjar vegetarià, cru, macrobiòtic i tot el que faci falta per al cistell d’anar a comprar.

Què en pensa, d'alimentar-se únicament fent aquest tipus de dietes? On és el límit?

És important tenir una mentalitat curiosa. Jo miro de qüestionar els plantejaments alimentaris de sempre i les noves tendències alimentàries. Només les compleixo si em convencen. Ningú té totes les respostes en qüestions de nutrició. Cal recopilar informació per extreure conclusions pròpies. Ja siguin orgàniques, crues o vegetarianes, aquestes dietes són molt saludables i es poden fer moltes combinacions. La dieta raw, per exemple, requereix molt de compromís i és per a dietes molt específiques. En el meu cas, compro menjar que es correspon amb els meus interessos i que puc afegir a la dieta de la meva família de cinc fills. Sobre la paleo, encara l’estudio com a concepte.

paleo_planet_organic2

La dieta paleo té el seu propi espai a Planet Organic

Quins beneficis té la dieta raw?

Menjar cru aporta molts nutrients, enzims i energia. Moltes persones veuen com els millora la qualitat de pell i cabells. Tenen la ment clara, dormen millor i se senten més hidratades. És fàcil menjar aliments crus en aperitius i per picar durant el dia. Ara bé, per a un dia sencer és més difícil (vegeu requadre).

Menú per a un dia raw

Esmorzar
– Granola de fajol germinat
– Fruita fresca
– Llet d’ametlles casolana

Migdia
– Xocolata soluble
– Barreta raw

Dinar
– Guacamole (alvocat, tomàquet, llimona i sal) i hummus raw
Crackers o dippers a l’estil nachos
– Xips de kale

Berenar
– Presa de xocolata
– Batut amb un parell de cullerades d’oli de coco

Sopar
– Fideus de carabassó i api cru amb pesto d’alfàbrega
– Amanida mixta d’olives, brots, oli d’oliva verge extra i vinagre de sidra i llavors de carabassa
– Pa o pita

Per a més informació sobre els productes, consulteu el web de Planet Organic.

Quin creu que és el model perfecte de la nutrició?

Jo sempre faig dues coses. Miro de fer que el més simple sigui tan sa com sigui possible. Amb el pa, per exemple, el faig jo mateixa. Preparo un pa integral d’espelta i un altre de massa mare de llarga fermentació. En comptes de farina de blat, n’hi poso d’espelta. Mai mengem farina de blat a casa! Està prohibida! En comptes de sal convencional, faig una barreja d’algues i sal marina. I així aconsegueixo la versió més saludable del pa. Ho he estat fent durant anys també amb magdalenes, pastissos, pastissos, pizzes… Aquesta és la meva autèntica habilitat [riu]. És que és gairebé criminal alimentar el teu fill amb brioixeria industrial. Si mengen res que hagi estat enfornat, sempre ho hauré cuinat jo mateixa.

Després, la segona cosa consisteix a afegir nutrients addicionals. Per exemple, a les amanides sempre hi poso germinats, fruita seca, llegums, aliments crus… Quan tens fills i vols assegurar-te que mengin els aliments que realment necessiten, el millor és afegir aquests nutrients. A l’escola, les mares em demanen que els ensenyi a preparar pa, pastissos… Com s’han de fer servir els aliments fermentats? I el miso a la sopa? Les mares em pregunten què han de posar a la carmanyola dels seus fills.

I com és la dieta de casa, doncs?

El que mengem a casa és una barreja de menjar orgànic, vegetarià, macrobiòtic, japonès. M’encanta la sopa de miso, les algues…. I la dieta mediterrània, per descomptat, amb oli d’oliva, a més de cru o brots. Als meus fills, els poso una tercera part de verdures, una tercera part de carbohidrats i la resta de proteïnes. Tinc la nevera plena de verdures. A l’amanida potser hi poso fins a deu tipus diferents de verdures. El cas és que mengin de tots colors cada dia.

Mengen carn a casa?

No. Quan era nena me’n donaven sense que jo sabés de quin animal venia. Un cop vaig anar a una granja a Amèrica i vaig pensar: Oh, Déu, m’estic menjant això! Els meus fills no mengen carn. Després, quan siguin grans ja ho decidiran. Ja m’encarregaré que sàpiguen bé els beneficis de menjar carn orgànica.

I quin tipus de proteïnes mengen?

Mengem peix. Però no mengem ni el que ve de piscifactories ni la tonyina, que té molt mercuri. Després, un cop per setmana, prenem llegums, cereals integrals, iogurt, formatge, proteïna de soja o quinoa, que és molt rica en proteïnes.

I pasta sí? O pasta no?

Sí, però sense farina blanca. Tot és blat integral.

Com prepara pastissos sense farina blanca? Quin és el substitut?

Els pastissos o magdalenes no han de ser suaus i esponjosos, no passa res si són una mica més pesats. Per a alguns pastissos faig servir 50% de farina blanca i 50% farina d’espelta. I perquè puguin, suc de llimona o vinagre amb una mica de bicarbonat, que funciona molt millor que el llevat integral.

pasteles_planet_organic

I què diu a la gent que opina que no té prou temps per fer una cistella de la compra saludable?

És que no cal gaire temps. Jo no tinc temps, per exemple. La base és un bon llibre de cuina i alguns plats estàndard per a cada dia de la setmana: diumenge, sopa; dilluns, estofat d’arrels… i anar fent. Per descomptat, no passa res si menges espaguetis a la bolonyesa, sempre que siguin els millors espaguetis a la bolonyesa que puguis prendre. Aquest tipus de rutina ajuda molt en èpoques d’estrès.

I què diu als que pensen que menjar sa és car?

No ha de ser necessàriament més car. Si compares els productes orgànics d’un mercat, com vegetals o iogurts, amb els orgànics d’un supermercat, la diferència no és tanta. En canvi, si els compares amb menjars preparats i processats la diferència és clara, sí. És molt fàcil començar. Mira, si saps que al teu fill li agraden les pomes… doncs compra-les orgàniques! Després, a casa, no ha de ser car cuinar coses simples.

Com va aconseguir convèncer els consumidors dels avantatges de Planet Organic? Quan va ser el punt d'inflexió?

Vam obrir al novembre de 1995 i els dos primers mesos van ser terribles. Al cap de poc de contractar una empresa de relacions públiques, va sorgir el primer cas de la malaltia de les vaques boges (febrer, 1996). Precisament, teníem un taulell amb carn orgànica bàsicament britànica que la gent va començar a comprar cada cop més. Les vendes de carn van créixer i ens vam començar a donar a conèixer. Podem dir que el punt d’inflexió va ser la malaltia de les vaques boges. Després, al cap de mesos, va haver-hi un altre escàndol a la Gran Bretanya amb l’aparició d’ous amb el bacteri E. coli i la venda d’ous va pujar. Al final del primer any, havíem guanyat 1,2 milions. I des de llavors hem anat creixent cada any.

Aquests dies els mitjans han anunciat que el 70% dels pollastres anglesos té un bacteri (Campylobacter) que pot provocar malalties en humans. Què opina de la cadena de producció animal a escala industrial? Li mereix confiança?

És un desastre. Els animals viuen en condicions pèssimes. La carn, peix, ous i llet que produeixen són de molt mala qualitat, tenen residus, antibiòtics i altres drogues. Segons el nostre responsable de l’àrea sanitària, Dame Sally Davies, l’ús d’antibiòtics resulta una amenaça. Si no actuem ara, potser d’aquí a vint anys ja no ens faran efecte els antibiòtics.

Aquest menjar –si es pot anomenar així- pot semblar molt atractiu però en realitat és de molt mala qualitat.

productos_planet-organic

Com va sorgir la idea de crear Planet Organic?

Era a Londres de vacances i vaig conèixer el meu futur marit en un autobús a Regent Street. Vaig venir a Londres per treballar de periodista a la revista Wine Magazine. Era tot molt glamurós, amb viatges, degustant vins… però no era el meu món. Em vaig casar i vam passar un temps als EUA en què vaig fer un curs de sis mesos sobre lideratge. Encara allà, vaig visitar una botiga que es deia The Natural Merchant, a Connecticut, que venia productes orgànics, tenia un cafè, un espai amb teràpies naturals… I vaig decidir que volia obrir una cosa similar. Ho vaig comentar a la meva família a Boston i em van recomanar que visités la botiga Bread and Circus, que, posteriorment, va ser comprada per la cadena Whole Foods. Em vaig passejar per tots els passadissos i, al final, vaig dir al meu marit: “Això és el que faré”. Mai havia vist res igual als Estats Units. Els supermercats en aquella època eren tan horribles!

Ha! Ha! Jo vaig viure a Boston l'any passat i comprava al mític Market Basket, amb el famós eslògan de "More For Your Dollar".

Sí, sí! La meva mare hi continua comprant i no ho entenc [Riu]. Total, que vam tornar a Anglaterra el 1991 i em vaig posar a treballar a Wild Oats amb la idea d’adquirir coneixements abans de crear Planet Organic. Vaig agafar la idea dels EUA i la vaig versionar per al Regne Unit.

Descrigui'm com era el Bread and Circus quan el va visitar i com la va motivar tant.

Estava molt ben muntat. Era bonic, càlid, amb música, gent amable… Em va captivar tota l’experiència en general. El meu objectiu en tornar al Regne Unit consistia a fer que el menjar ecològic i la salut fossin mainstream, ja que en aquell moment eren una raresa. Òbviament, hi ha més gent amb aquest propòsit. Nosaltres hem fet la nostra petita contribució perquè el menjar orgànic hagi quallat més en la societat.

Quines són les seves referències culinàries?

La meva mare i els meus dos llibres –Me, You and the Kids too (2012) i The best recipes for babies and toddlers (2010)– [Riu]. Valoro molt un llibre de cuina japonesa que s’anomena Culinary treasures of Japan; recopila tota mena de menjar japonès (miso, algues marines, tamari, tofu…) i n’explica els beneficis, receptes… Un altre llibre és Nourishing Traditions, de Sally Fallon. I després, Bread Matters, d’Andrew Whitley, que és el gran guru del pa en la indústria orgànica. El considero una bíblia del pa.

Quin és el propòsit final de Planet Organic o el seu personal?

Em quedo amb una frase inicial de la declaració original de Planet Organic que aposta per crear salut en la comunitat.

Nota: Foto de portada cedida per The Telegraph.

 

Carlos Betriu
Carlos Betriu

Periodista freelance a Londres.
twitter.com/nikotchan