Estrès, nerviosisme, menjars ràpids, mala alimentació… i al final, aquelles flatulències molestes i desagradables també conegudes com a meteorisme o aerofàgia. Segurament heu estat víctimes, en alguna ocasió, d’espasmes o còlics intestinals, ventre inflat, acidesa estomacal o digestions pesades que en alguns casos fins i tot no us han impedit seguir el vostre ritme habitual. Cal dir que no són tractats com una malaltia, sinó com a signe de mala alimentació o estil de vida.

Per què s’originen?

Perquè els aliments siguin digerits completament i no deixin residus tòxics cada enzim i suc gàstric ha de ser secretat en la quantitat adequada i el moment precís i la paret intestinal ha d’estar en bon estat. Si això no és així, es donen diversos símptomes digestius, com ara dispèpsies, gasos, males digestions, acidesa gàstrica, nàusees, etc. El cos, en condicions normals, crea set litres de gas al dia. L’aparell digestiu, en la seva tasca per desintegrar els aliments, ja fabrica gasos de manera natural i els intestins −per mitjà de la flora intestinal− també. En general, gran part d’aquests gasos són absorbits de nou per les parets intestinals (6,4 l) i la resta són expulsats (0,6 l) a través de la femta.La flatulència o meteorisme és senzillament l’excés de gas als intestins, cosa que provoca inflor d’abdomen i espasmes o còlics intestinals per causes exògenes o endògenes, així com per culpa de la sensibilitat intestinal de cada persona. L’excés de gas pot ser expulsat o no a través de l’anus o dels eructes. Quan hi ha algun problema a expulsar-los és quan s’origina el dolor.

CAUSES

Factors externs:

– Alimentació caòtica i menjar ràpid i amb presses

– Ansietat i estrès

– Empassar massa aire durant l’àpat (sovint perquè parlem massa mentre mengem)

– Introducció d’aliments rics en fibra d’una manera radical (per exemple, quan passem a ser vegetarians)

– Un excés d’aliments rics en hidrats de carboni (cereals per esmorzar, galetes, sucres, pastes, pa, patata, etc.)

– Ingesta d’edulcorants com ara mannitol, xilitol, sacarines i derivats

– Mastegar xiclets, fumar, beure aigua directament de l’ampolla, begudes carbonatades i gasificades, beure molt líquid durant els àpats, pròtesis mal ajustades

– Menjar aliments flatulents per naturalesa com ara llegums, coliflor, cols de Brussel·les, cols, ceba, carxofa, etc.

– Fruita després dels àpats principals

– Certs antibiòtics que desequilibren la flora intestinal

– Una mala combinació d’aliments (proteïnes animals amb sucres simples com la fruita o hidrats complexos amb proteïnes animals, etc.)

– Estirar-se just després de menjar, perquè els gasos de l’estómac passen més fàcilment a l’intestí i l’inflen. És convenient esperar com a mínim 30 minuts o fins i tot una hora abans d’estirar-se.

 

Factors interns causats per desajustos intestinals:

– Manca de flora intestinal o enzims digestius

– Restrenyiment ocasional o crònic

– Intolerància a la lactosa o gluten

– Intolerància general a certs aliments que desconeixem

– Gastritis

– Úlcera gàstrica

– Malaltia de Crohn

– Malaltia del colon irritable

– Càndides

Com s’ha de tractar?

Com ja hem comentat, es pot deure a factors externs o a desajustos intestinals que ens creen a la llarga una malaltia o simptomatologia. En tots dos casos cal fer un estudi per tal d’evitar el problema.

Abans de tot haurem d’agafar uns hàbits alimentaris més saludables i desfer-nos de mals costums com els descrits més amunt. A més, és molt important anar descartant grups d’aliments per esbrinar que no patim cap intolerància. Els primers grups a ser eliminats són els lactis i derivats (lactosa), el gluten (blat, civada, ordi i sègol) i el blat de moro.

Més tard anirem descartant aquells aliments que sabem o percebem que se’ns posen malament. Depenent de la sensibilitat digestiva i intestinal sovint acostumen a ser: coliflor, cols, llegums, ceba, carbassó, amanides crues, fruita, excessos de fibra insoluble, etc.

Hauran de passar uns dies per saber si notem o no alguna millora en descartar certs aliments i, d’aquesta manera, anar eliminant-los de la nostra dieta.Una opció més ràpida de saber-ho és realitzar unes anàlisis d’intolerància als aliments. Avui en dia són moltes les clíniques que ofereixen aquest servei. També és aconsellable rebre coneixements i trucs de cuina a l’hora de cuinar els aliments més flatulents, com per exemple: remullar els llegums 12 hores abans de coure’ls, eliminar l’aigua i bullir-los en aigua nova amb un tros d’alga Kombu, introduir fonoll als àpats, comí als guisats, retirar la pell dels cigrons un cop cuits, canviar l’aigua dos cops on bull un aliment flatulent com la col, coliflor, etc.

Fitoteràpia beneficiosa?

• Sempre beneficioses en patologies digestives: Anís verd, anís estrellat, fonoll i comí

• Causes nervioses: Til·la, camamilla, marialluïsa, melissa i passionera.

• Per a digestions lentes: Boldo, poliol i menta.

Altres remeis?

• El carbó vegetal d’ús dietètic absorbeix l’excés de gasos intestinals i l’acidesa digestiva

• Pre i probiòtics per repoblar la flora intestinal

• Fibra soluble i insoluble a parts iguals. El Plantago Ovata és un remei que acostuma a ser beneficiós en persones que pateixen aquest mal, ja que, a vegades, és causat per la manca de fibra alimentària i no pas per excés d’aquesta.

• Beure aigua durant el dia per evitar que l’excés de fibra creï un efecte “tap” i retingui els gasos dels intestins i origini així malestar i flatulència

• Exercici físic

• Menjar cinc cops al dia.

• Tranquil·litat i bons aliments

 

En tots els casos, si us sentiu identificats o sovint patiu problemes digestius us recomano posar-vos en mans d’un dietista nutricionista o especialista. La vida sense problemes digestius és una nova vida.

 

Mylenne Salazar

Tècnic Superior Dietista i Nutricionista Natural de www.dietistanatural.com

 

 

 

WebRep
currentVote
noRating
noWeight